Fins i tot des del clot més enfonsat es veu que només hi ha una eixida

Jo sóc enginyer i no sóc sociòleg, però tinc clar que els ciutadans mai s’equivoquen, sinó que són els polítics que no saben interpretar: si el Poble demana UNITAT, els polítics heu d’oferir UNITAT, no eufemismes ni partidismes.
Ara ERC pot estar tant dolguda com vulgui, però està recollint tota la desunió què ha mostrat des de el 9N. O siga, ja fa molt de temps. Què no s’esquincin els vestits que s’ho han anat treballant.
Jo tenia dubtes, però d’ençà el 30-gener-18 ja no me’n va quedar cap respecte d’ERC.
Visca Catalunya Lliure !!*!!

Els qui viuen d’un sou de càrrec públic, es veu que tenen despeses fixes que no poden evitar sense un daltabaix personal. Però la situació és tan bèstia que, de sobte ells, els seus càrrecs, sous, hipoteques i problemes personals han esdevingut insignificants. A cap dels atonyinats el 1-O els importa un rave, el càrrec de qui siga, el jurament, promesa o el què haja fet a l’hora d’acatar la constitució de mentida i tot el què puga dir o fer d’ara endavant. No s’han pegat un tir al peu. Se l’han pegat al ventre. I això no té cura. Justament avui, en l’aniversari de la sentència de Slesvig-Holstein, el Poble de Catalunya, ha deixat enrere una colla de personatges buits i convençuts que tenen alguna importància per algú. Ni tan sols la tenen per ells mateixos.
Continuem endavant, que ens hem desfet de un altre pes mort.

Un edifici colonial o s’enderroca completament o es desmunta a peces. O, només es tractava, amb el vot del poble, d’una OPA d’uns quants?

La societat catalana l’1-O va decidir enderrocar-lo però ningú l’està desmuntant. En conseqüència l’interrogant, malauradament, és plausible.

Ningú se n’havia adonat, després de 43 anys de funcionament, de les peces i les juntes de l’edifici colonial mil•limètricament dissenyat per detreure el poder de les institucions democràtiques sense que es noti?

Perquè votem als qui al matí ocupen aquestes institucions que només gestionen i a la tarda, en les institucions paral•leles que ningú vota, és on es prenen les decisions colonials en lloc de les del país.

Ningú sabia que les institucions paral•leles on, en nom dels oligopolis de l’estat i els lobbys internacionals i catalans, com CZF, AMB, TMB, Fira, Turisme, etc. i totes les de l’estat -aeroport, port, rodalia, costes, etc. – es fan els negocis clientelars que ens afecten a tots?

Qui ha d’explicar com funciona la colònia catalana? A què esperen els partits suposadament independentistes per a explicar-ho? I la premsa? I els col•legis professionals? I els professionals com advocats, enginyers, arquitectes, economistes, etc. que hi participen?

A qui o què esperen els partits catalans per a denunciar que precisament la majoria d’aquestes institucions paral•leles estan controlades directament per gent del PSC i d’ICV- comuns que permeten l’espoli fiscal i volen mantenir el sistema colonial espanyol a Catalunya?

A qui o què esperen els partits espanyols per a denunciar la connivència dels partits catalans -ERC, PDeCAT, JxCat, CUP- en aquesta duplicitat d’organismes on tots plegats assumeixen les directrius econòmiques externes als interessos dels ciutadans -manca d’habitatge social, reserva de sòl, mobilitat, etc.-?

El ciutadà, sigui ideològicament el que vulgui, no té cap culpa, ni és responsable, d’aquesta clamorosa manca d’informació i del mal ús que es fa, acceptant el colonialisme com a forma de sotmetiment, de la seva voluntat democràtica. Cal informar de les peces i les juntes d’aquest entramat colonial-clientelar inacceptable, fins al seu enderroc o desballestament definitiu. O, sense necessitat de demanar el vot, mantenir-lo?

Quan els Polònia siguin sobre els consells d’administració del CZF amb el delegat de l’estat el socialista Pere Navarro o de l’AMB amb un l’altre socialista Antonio Balmón, etc. i d’oients els representants dels partits catalans i tots plegats continuen sense fer habitatge social, millorar la mobilitat, etc. potser deixarem de fer el préssec i veurem com ens han tingut 43 anys enredats i entretinguts. Clar que és inevitable la independència; per esgotament del sistema colonial que ens afecta a tots els ciutadans.

L’editorial d’avui és de les que s’agraeixen. Enmig de la barroeria més impactant, va molt bé que algú ens faci recordar de què va tot això, i quin és l’objectiu veritable.

El que ha passat a la diputació de Barcelona, ara que ja hem tingut unes hores per païr-ho, la veritat és que ja fa temps que es veia venir. Al final s’ha acabat concretant en una punyalada venjativa de JxCat contra ERC, de les que fan mal, en resposta contra totes les punyaladetes que ERC li ha anat engaltant a JxCat en aquells municipis on ha pogut, i, perquè no dir-ho, la gran punyalada que va significar el 30 de gener. Però podia haver estat al revés.

Tant és. Com bé diu el Sr. Partal, tant ERC com JxCat i la CUP han perdut el nord. Al final havia de passar.

Però és veritat que l’essència del conflicte no canvia. Els independentistes estem més cansats i fastiguejats dels nostres “líders” polítics, però no en som menys. Ni la natura del nostre conflicte amb l’estat espanyol ha canviat. Els partits són una forma còmoda, fàcil d’entendre pels de fora, de canalitzar les nostres frustracions i anhels. Però quan fallen, hem de recordar que no són l’única. Per això voldria insistir en la importància de no desmobilitzar-nos, ara menys que mai, i continuar participant en aquelles activitats a favor de la independència i la democràcia en les que participem, ja sigui la manifestació de l’11 de setembre, les cantades setmanals en favor dels presos i exiliats, aportacions econòmiques o de temps a les diverses entitats independentistes, o a participar a les xarxes socials de forma ben vocal a favor de la llibertat, ni que sigui criticant totes les altres activitats que he enumerat per considerar-les “lliristes”.

Al capdavall, mentre lluitem tindrem l’oportunitat de guanyar.

M’ha agradat l’Editorial, gràcies, bàsicament perquè posa el que passa dins d’una realitat, no aceptable, però formant-hi part de forma natural. He sentit aquesta tarda tantes vegades “estic enfadat…., estic enfadada…, no tornaré a votar…”, per a mi el que fan ara els partits era previsible, encara que no hi estic d’acord ni ho considero justificable, però els correspon fer pactes, el més greu va passar el gener del 18, quan el President del Parlament no va deixar votar el President que la gent havia votat, les entitats i la gent no vam reaccionar com calia, crec que no hi tenia dret, tenia dret a tenir por però no a encallar un procés, aquesta escletxa obre moltes actuacions posteriors. Però com diu en Vicent, totes aquests fets i escletxes no són suficients per a canviar el tauler de joc.

M’ agrada molt llegir-te ,Vicent, en moments tan baixos em dones la clarividència de veure l’ essencial de les coses i sempre acabo els teus articles amb esperança. La realitat és molt tossuda. No hi ha una manera facil de sortir del clot. Penso que per desmoralitzats que estiguem i per més desastrosos i patètics siguin els moviments dels partits, la gent som allà mateix. Veig cada dia la casa del marquès, el centre on vam exercir la nostra dignitat amb la ferma desobediència l’ 1O i això no ens ho esborraran. Les nostres conviccions no es mouen. Tard o d’ hora sortirà algú del poble capaç de liderar la nostra llibertat. Serà en Cuixart? És l’ únic que no veig rendit a l’ enemic.i si, aquí no hi ha adversari, aquí hi ha un enemic molt potent que demana molta unitat, intel.ligència i dignitat per part nostra. Els partits que ens hauríen de representar no són la nostra solució.

Penso que la ciutadania s’ha d’empoderar més, i així poder complir la seva voluntat, poder realitzar els seus somnis, poder auto-realitzar-se millor com a societat i com a persones, poder ser més autosuficients. I no delegar el vot (el poder) en gent, que incompleix les seves promeses, inclús ens traeix i fa mal prenent decisions contraries a la voluntat de la gent.
Així es fa necessari la creació d’un partit polític sense polítics, un partit horitzontal i no vertical com els actuals, un partit on els seus treballadors no puguin prendre cap decisió en cap càrrec que se guanyi, sinó que simplement hagin d’obeir lo que voti la gent, que és lo que hauria de fer un treballador, obeir a qui li paga el sou, o plegar si no vol fer el treball com se li mana i exigeix, i si fa una altra cosa que perjudiqui a qui el paga, se li reclamin els danys i perjudicis comesos.
Un partit on sempre es votin totes les decisions, malgrat ens equivoquem també, i quan governi, que també la gent d’allà on governi voti i prengui totes les decisions que els afecten.
I per lo que respecta al 11 de setembre d’enguany, proposaria canviar-lo al 1 d’octubre. I el 11 de setembre que hi vagin els polítics que enganen i traeixen al seu poble, junt amb els que ens volen esclaus, sotmesos, maltractats i espoliats per dret de conquesta.

Per donar més aire a aquesta situació feixuga, m’agradaria veure un article o al menys unes opinions sobre la nova “Citizens’ Assembly” del govern escocès, per donar al poble l’espai per debatir i decidir les seves preferències pel futur d’Escòcia. Una mica com l’ANC però per tota la societat i formalitzada per guiar el govern.

Parlem aqui sobre els vicis dels partits: vists com “interesos creats” i per la seva naturalesa competitiva, els partits politics hi tindràn un paper limitat. De fet, pensava que la CUP podria fer alguna cosa semblant aquí, però no. Hi ha una explicació de la BBC del tema: https://www.bbc.com/news/uk-scotland-scotland-politics-48759720

Jo ho tinc clar: s’ha de fer neteja, i això vol dir no votar-los a partir d’ara (sí, toquen eleccions). A la Generalitat no canviarà res, em temo. Però almenys els enviarem a casa, al racó de pensar. Tot i que no hauríem de descartar intentar un partit totalment independentista, transversal, la primera característica del qual sigui la de no admetre a qualsevol persona que hagi tingut prèviament un càrrec polític. I si no, el carrer. No dic l’ANC o Òmnium. Dic el carrer. Hem esperat massa temps als polítics, i això ha estat un error monumental. Toca espavilar-nos i ser creatius, o ho pagarem car.

Sort en tenim dels teus editorials, Vicent.

Deien que tot poble té aquells governants que es mereix, però el que ho deia no pensava que es poden produir situacions com la catalana, que els té tots empresonats o a l’exili. Perquè el país que havíem de creure obligatòriament que era també el nostre no admet que ningú pensi d’una forma diferent. Si admetessin que es pot pensar diferent, la “unión de Espanya” que només imaginen els madrilenys, se’ls en va en orris, perquè aquesta unió no es basa en cap realitat ni en cap projecte intel·ligent, sinó en què la part mantenible regali obligatòriament a la no mantenible tot el que guanya amb el seu treball.
En trobar-nos sense líders, ha passat que tota la massa de vividors dels partits han aprofitat l’avinentesa per ocupar el lloc dels polítics, sense la capacitat ni la intel·ligència per a fer-ho, i això és el que ens ha portat a tranques i barranques fins aquí. No és tant “botiflerisme” com ineptitud, ni tanta traïció com pura i simple por. No governen, juguen a fer de governadors sense ni imaginació ni cap coneixement per a fer-ho, però sí amb força poca vergonya. Ara per tant, no ens queda més remei que aguantar l’estupidesa destructiva durant els quatre anys que ens han estafat i preparar-nos per quan es convoquin noves eleccions, votar tots els independentistes en bloc una nova opció que ens representi i els deixi definitivament a la cuneta de la història. Necessitem però mentrestant que els líders a la presó o a l’exili no callin, perquè el silenci és el que anima als ineptes a decidir i dir les més grans bestieses que els surten dels seus caparrons, i als infiltrats a vomitar les proclames que els manen els seus amos, inconcrets, però coneguts.
Això que ja sabíem molts des de fa anys, que els partits ja no serveixen per res més que per asilar persones que no saben guanyar-se la vida d’altra manera, ara ha explotat. No pot ser que només vulguin ocupar càrrecs polítics els que no serveixen per a altres coses. Necessitem als millors i més ben preparats de la societat. NO MÉS “CULOS DI FERRO” als governs.

Vicent están aconseguint que no m’ animin ni els teus editorials. Tinc la capacitat d’ agafar-me a allò més petit per no decaure, i m ‘ ha funcionat en la majoria de cassos. Però amb el procés d’ independència m’ està superant la baixesa moral amb què els nostres polítics, els tertulians a sou, i tota la bombolla poltronista com Lluís Llach tant encertadament ha definit, ens estant premiant. I la gent paga ANC i Omnium acríticament, sense demanar-los res a canvi, només perquè segueixin existint.i ja está bé tenir entitats poderoses, però si només són decoratives, perquè les volem?. I en canvi no se’ n fien d’ una eina tant poderosa com el Consell per la República, ón cadascun de nosaltres seriem protagonistes per igual, la única manera que ningú no pugui escapçar ni reprimir cap líder. Això és el que els faria por realment, i l’ únic que mouria coses a la UE. Però ja no crec en gaires miracles. La gent també s’ ha conformat en anar seguint el que fan entitats i partits i com a molt, criticar. Tots anem com gallines sense cap. També la ciudadanía.

Gràcies Vicent Partal.
És veritat, tenim la força dels fets, però així i tot, és el poble qui té l’obligació de defensar-se malgrat la nefasta gestió política.
Per tant l’assistència a les nostres manifestacions pacífiques, protestes i altres actes que es produeixin són una obligació ciutadana irrenunciable. Deixem-nos de partits i siguem amb els nostres actes els valedors del nostre futur. Les manifestacions han de ser sempre pacifiques però, això si, multitudinàries. Tant de bo, hi hagués un partit veritablement honest amb el poble.

Estic pensant, so sé si será bo ò no, però, perqué l’ANC aquesta Diada , no s’inventa algún lema per el que el poble puguem estar, tots d’acord, sense preguntar-nos si votavem ER ò JxCat ò CUP.
El que pot-ser faria reaccionar als partits es que no reclamesim la llibertat ni el retorn, de ningú, aixó faria que veiesin clarament l’empranyamenta que té el poble.
No es un despreci per aquesta gent, ja que els que més els han despreciat han sigut el seus propis partits, no tirant endavant, alló per el que ells estan patint.
En definitiva fer visible que no es pot jugar amb el poble, perqué d’aixó depenen les seves garrofes.

Ens cal anar units davant l’esdevenidor: les sentències que s’esdevindran seran dures, segur. No anirem enlloc amb més reyrets a un i altres -que se’ls mereixen, uns per anar molt a la seva com ERC i la CUP i els altres amb la que han liat ara, però …la sentència ens haurà d’unir per força. Tots ens necessitem i l’únic camí que s’oreja és la INDEPENDÈNCIA. No podrem soportar més opressió, més 155, més espionatge, més malvestats per part d’aquest estat espanyol autorit i, de democràcia tutelada. Que els partits polítics independentistes es posin les piles i circulin pel camí de la unió, de l’interès del nostre país i escoltin la seva gent.

– Sense un lideratge fort i clar el moviment independentista no camina.
– Sense la incorporació de la dreta (CDC) l’independentisme seria minoritari
– JxCat no és CDC.
– Quan la CUP diu que a Sant Cugat han fet fora als del 3%, l’independentisme es fa el harakiri.
– Quan JxCat pacta amb el PSC i li dona la Diputació de Barcelona, ha comés alta traïció, és una acció quintacolumnista.
– Quan sento parlar a Jaume Barberà (ahir TV3 a “tot es mou”) amb ràbia i menyspreu contra JxCat, és evident que parla des de un ressentiment molt personal, que molts desconeixem i que veiem sovint a molts tertulians que s’han convertit en intoxicadors.
– Es veritat que el conflicte entre Espanya i Catalunya ja és en un estadi avançat i que el tren és en una pendent impossible d’aturar però en aquest viatge vertiginós ens hi farem molt mal si ningú condueix la màquina. Això vol dir nous líders sense el bagatge d’odi i ressentiment i en comunió amb la gent del carrer. Això vol dir, dissortadament, temps, temps que molts ja no tenen.

Només hi ha una eixida però no hi ha un lideratge que tingui capacitat per a arribar a bon port.
Excepció feta de Jordi Cuixart, ningú més té les idees clares ni prou autoritat moral.

Però Cuixart és a la presó. L’estat ens coneix molt bé i sap el grau de repressió que li cal aplicar. [“Antes se romperà Cataluña que España”].

Si d’aquí uns anys surt una generació de polítics amb un discurs valent i renovat que digui “Catalunya és una colònia d’Espanya i porta segles d’ocupació militar” voldrà dir que la llibertat serà a prop.

Vilaweb és l’únic diari on les notícies i els comentaris els llegeixo i raono. Ho complemento més tard amb poca cosa més. I cada vegada veig més que, el diari segueix una línea decantada cap a un costat i que la majoría de lectors i comentaristes, estan decantats cap a l’ altre.
Ho dic perquè tots nosaltres volem unitat, maquinista, netejar les restes de brutícia i anar per feina. Però no veig que el diari, a part de draps calents i dósis d’optimisme, no va al moll de l’os.
A l’alçada que estem de tot plegat, ja hauríem de saber l’opinió del MHP President Puigdemont, del senyor Junqueras i de tanta gent que sap el què és cou als fogons de les cuines amb estrelles.

Es per això que estem subscrits al millor diari digital, exceptuant els de les illes Fiji i el de l’associació d’esquimals d’Anchorage.

A l’alçada que estem ja hauríem de haver passat dels draps calents, contrariament estarem llepant-nos les ferides fins el dia 23 de juliol de l’anys 11.223 que caurà el meteorit MSY3389.

Independentment del contingut de l’editorial, que com sempre bascula a la frontera entre l’optimisme realista i el wishful thinking més il·lús, (i que jo me n’alegro de veritat, de que continuï donant esperança i endolcint els dies a molts dels seus lectors -malauradament per a mi, a mi ja no em fa efecte- ), vull aprofitar aquest espai que generosament VW ens brinda, per compartir la reflexió d’en Barbeta d’avui i que crec que calia: JxCat ha pactat amb PSC a la diba perquè per a ells era la única manera de mantenir unes quotes de poder econòmic que els permet donar suport a les alcaldies que encara mantenen i que suposen l’autèntica resistència territorial del partit. No hi veig cap venjança a les moltes putadetes que ERC els hi ha fet el darrer any i mig, començant per la no investidura de Puigdemont el 31 de gener’17. He de reconèixer que d’ençà d’allò, el meu cor clama venjança, de manera més o menys subconscient. Però les accions dels polítics catalans, gairebé tots, responen sempre a interessos econòmicopolitics purs, no és cap revenja. Dit això, tampoc em satisfà en absolut que l’agonia territorial del PDECat (l’autèntic propietari de les alcaldies a nom de JxCat) trobi un respir econòmic en aquesta polèmica decisió. Diria que el gruix de l’espai sociològic posconvergent de base (on em sento molt enquadrat) no participa de la politiqueria catalana, i per tant, es van creant de mica en mica les condicions per a la aparició d’un nou artefacte polític que ens representi; però al tanto, no s’ha de menystenir el poder actual de l’aparell de Convergència, i per tant cal esperar a que es debiliti una mica més, que tot arribarà.

Ja es repetitiu i pesat, però…..:”la República Catalana la farà el Poble”.
De la Bastille Catalana, PDF, sortiran els líders. Motxilles a punt i fem el que varem votar el 1-O.
Tot lo altre es pèrdua de temps. Tothom amb qui parlo no vol sentir parlar dels polítics professionals, dins o fora de la presó. Injust?, segur. Malhauradament la catarsi tenía que arribar. Ja fa temps que hem trencat amb Madrid; ni en volem pertànyer ni ja ens interessa, malgrat esforços de certs mitjans de comunicació. Alea jacta est; es el que diu el Sr Partal. Hi estic d’acord, molts ho estan.

“És evident que d’ençà de l’endemà del Tres d’Octubre que ERC i Junts per Catalunya han perdut el nord i viuen més pendents de fer mal a l’altre que no pas de fer allò que haurien de fer pel bé de tots… I ara sabem que són capaços de fer-ho fins i tot quan fer mal a l’altre implica fer-te’l a tu mateix…”

^^^^^^ AQUESTA LA FRASE CLAU ^^^^^^

O els partits assumeixen que en aquests moments la lluita ha de ser D’UNITAT i no pas ni estratègica, ni ideològica ni d’ampliar res que no sigui VISUALITZAR el 1.O per damunt de tot o que es deixen de galindaines i reconeguin que han PERDUT.

NI UN PAS ENRERE…RES DE RES AMB ELS DEL 155 FINS A LA SEVA EXPIACIÓ, ENS VAREN ATONYINAR, EMPRESONAR, EXILIAR I ENS VOLEN SUBMESOS, collons…

Epictet, un filòsof estoic i esclau romà deia que no ens perturba el món tal i com és, sinó les opinions que tenim sobre com és, o si mes no com hauria de ser, i que ens porta a viure en el neuròtic món de “l’hauria de ser”en compte del món que és.
Ve a compte sobre l’espectacle que ens ofereixen els partits anomenats independentistes.
Simplement ja no hi ha (ja no tenen) un objectiu comú, (la independència) i per tant han regressat a l’autonomisme i a competint entre ells.
El pitjor és que no reconeixen obertament l’esmentada renúncia que ara els ha dut a competir ferotgement, reconeixement que haurien de fer, atès que mantenir una praxis política autonomista que contradiu la discursiva independentista crea perplexitat, desconcert, frustració, irritació i confusió. A mes d’oferir un espectacle patètic.
El unionistes per contra són perfectament coherents i se n’aprofiten del trencament intern que pateixen els adversaris i en treuen profit. Molt!
El procés d’independència de Catalunya ja està tan avançat que ocorrerà amb ells o sense ells tot i que gestionar-lo ara els vinga tan gran. Tant que han renunciat sense tenir la valentia de fer-ho explícit.
Un atzucac. Estem en un període regressiu a l’autonomisme, però jo no em posaria nervios. Cal que una nova generació de polítics prenga el relleu.
Catalunya acabarà independent, probablement però, més per implosió de l’estat espanyol que per iniciativa pròpia. De no ser clar està, que aparegui un altre actor o factor polític que trenque el pervers i paralitzant cul de sac on es trobem ara…que tot pot ser.

No són els partits independentistes ni els seus elegits als òrgans autonòmics els que no serveixen per assolir la independència, diguin el que diguin en els seus programes electorals. Els que no serveixen per assolir la independència són aquests òrgans autonòmics que l’Estat espanyol té a Catalunya.
En aquest sentit, pel que fa assolir la independència, no serviria de res crear un partit independentista nou des de la societat civil per tal que els seus elegits ocupin -encara que fos en majoria- els mateixos òrgans autonòmics regits per la Constitució Espanyola. Es trobarien amb el mateixos obstacles i no podrien anar més lluny.

Recordeu que el 2015 ja es va crear la candidatura “Junt pel Sí” amb forta incorporació de independentistes independents als primers llocs de les llistes: Raúl Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals per davant d’Artur Mas i Oriol Junqueras a Barcelona. Lluís Llach cap de llista a Girona i Germà Bel cap de llista a Tarragona. CDC i ERC no van presentar candidatures pròpies. Alguns independents deien “els nostres polítics estan despistats”, i s’hi van posar ells. El resultat de la seva gestió és octubre 2017 i les seves doloroses conseqüències que vivim. Iniciada des de institucions del sistema jurídic-polític de l’Estat Estanyol, la seva actuació només podia ser considerada per la comunitat internacional com un “afer interior”.

No creieu que ja arribat l’hora que el Poble Català, es doti de sistema electoral propi i d’òrgans de representació democràtica propis? Com afer extrior, des de fora dels organismes que l’Estat Espanyol té a Catalunya. A l’empara dels drets dels pobles en Dret Internacional Públic.
Informeu-vos en aquest enllaç https://comites-poble-catala.org
Actuant en paral·lel amb el que puguin fer els partits independentistes des d’on ells han actuar. Als quals hem de votar, mentre duri l’autonomia fins a la independència, en totes les eleccions organitzades dintre del sistema de l’Estat Espanyol, perquè tinguin la majoria on sigui possible, per facilitar l’acció paralel·la del Poble Català com a subjecte del dret irrenunciable a l’autodeterminació.

Albert Bertrana i Bernaus

EN DIRIA PERSPECTIVA…

Entre els clots i les eixides haurem de fer un xic d’hermenèutica del text d’en Vicent.

Crec entendre que després del 3-O ERC i JxC van decidir, davant la repressió, adaptar-hi la seva estratègia d’objectius, allunyant l’horitzó de la república i entrar de ple en l’autonomia per tal de restituir ferides, com si s’hagués d’acabar l’ofensiva de l’Estat.o que en poguessin negociar res.

D’aquí ve la lluita per l’hegemonia pels petits i no tan petits poders territorials, barrejant proclames ( i voluntats sinceres per part d’alguns) independentistes amb fets del tot lamentables i claudicants. Resultat: trets al peu a dojo. Enganys, frustracions, odis i desconfiança total amb la ciutadania independentista de conseqüències imprevisibles…

La clau, diu, és que: “el fons de l’afer roman inalterat i continua reclamant una solució, una eixida que no es pot esquivar”. Ara com ara sembla una frase determinista: facin les bestieses que facin els polítics, hi ha eixida. No es pot llegir ben bé així. L’ombra de la sentència alemanya i l’absència de cap solució política que vingui d’Espanya són objectivitats que determinen i molt el relleu final en què els clots i eixides només en constitueixen part del paisatge. El primer d’octubre va passar. Estic d’acord.

PS. Subscric també l’autocrítica per la responsabilitat que tenim i també cap a les entitats cíviques que no estan sent cap recanvi polític pel moviment. (Gemma R. 8:00, i Mª Àngels Fita 8:27).

I finalment la conclusió contundent, sumada d’Anna Casacuberta 23:02 i d’en Josep Bautista 9:29.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

No ens hem de posar nerviosos!
Una cosa son els Ajuntaments, les Diputacions, els partits i fins i tot la Generalitat en el dia a dia i l’altre és el Procés.
L’Estat ens ha declarat la guerra i utilitza les eines que pot utilitzar en el S.XXI i això ho fa en defensa pròpia i de la manera mes bruta, grollera i maldestra que ens podem imaginar perquè no en saben més. Ni poden.
L seva estratègia consisteix en un assetjament des de tots els àmbits contra Catalunya per aniquilar i reduir les seves aspiracions i afeblir per esgotament la resistència del poble català, amb totes les males arts i els abusos de que disposen i poden des del poder: jurídiques, econòmiques, polítiques, constitucionals, etc..
Degut aquest setge tan bèstia, patirem i molt, però el que no poder fer és cedir perquè això voldria dir claudicar i acceptar la derrota i per tant si ens mantenim tossudament fidels COM A POBLE en els nostres objectius que són absolutament lícits i estan subjectes a Dret, podrem arribar assolir totes les fites per les quals estem lluitant no ja des de fa anys sinó des de fa segles!
Deixem-nos de esbatussades entre partits i entenem que això es promou com un eina més des del poder per desmoralitzar. Mantinguem-nos ferms en el fons de la qüestió resistint sense treva que és l’únic camí per arribar a la victòria final.
Us deixo un link que entenc que va en aquesta direcció
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/gonzalo-boye-tinc-clar-vostes_403057_102.html
Francesc Llach

Aquest episodi per mí també és revelador de les ganes que té ERC de barallar-se i d’aprofitar-ho per intentar acabar amb JxCat. Tot plegat molt decepcionant. Als independentistes ens cal molta més realpolitik . Amb els resultats electorals que hem aconseguit, no n’hi ha prou per anar sols a enlloc, i encara menys si ERC i JxCat es barallen , i la CUP no se sap què fa ni què vol. Per tant, seran inevitables pactes i acords amb Comuns i PSC, perquè tot sols només caurem en la irrellevància i deixarem d’ocupar espais de poder que no ens peodem permetre que ocupin altres.

Senyor director, és ben bé així, com dieu. La clau de volta de tot plegat és que l’essència no canvia i no pot canviar. És per això que fa temps que vaig deixar d’indignar-me perquè, s’ha de dir, gestionar aquest període, amb l’estat en mode bloqueig, no és gens fàcil. Amb la maquinària judicial, política i mediàtica abocada a minimitzar (aquesta setmana a Rac1 un tertulià del matí gosava dir que aquest no era un estat repressor), invisibilitzar i menystenir l’independentisme, el que cal és no perdre el nord i recordar on som i perquè. Malgrat tot, avancem.

Molt be tot això que dius, però ara quina és la nostra alternativa?

L’abstenció i que guanyin els unionistes i els partits que han fet marxa enrere quedin fora de joc i que s’ensorrin en els seus propis deutes, que seran grans sense la bonificació que obtindrien amb els nostres vots ni els sous dels seus parlamentaris i endollats a tot arreu, per que els càrrecs els ocuparien els unionistes?

Això comportaria un empobriment del país amb en totes les matèries, de conseqüències insospitades.

Per tant sembla que la millor opció seria muntar-nos una candidatura a partir de ANC i Òmnium que obligui a ERC i Juntspercat i la CUP a negociar-ho tot, però amb nosaltres?

L’ultim missatge d’ahir nit

Caram… ja está fet! Que hi ha a partir d’ara, d’aquest moment… fer pasos enrera? Qui, nosaltres? Si us plau no ens fustiguem més i anem on es poden proposar alternatives amb la gent que vol fer pasos endavant pel pais, clar! al marge dels partits.. hi som molts els que vam votar l’1-O… volen foragitar tota simbologia independentista.. Doncs els que vam votar el referendum deuriem tenir clar i empoderar a gent amb noves segles pot ser?… que el nou baixell el tenim que construir entre tots…. posem li nom i a veure si s’afegeixen els partits o les persones. Això sí, el baixell ens deurà portar cap a la repùblica. Qui pot organitzar-nos per a crear un nou espai de construcció? O pensem realment que l’espai és en waterloo… de MHP Puigdemont, no he sentit manifestar-se sobre els pactes però sincerament, no crec que ho avalés, vos creieu que carles puigdemont, al marge de ser president, com persona, creieu de veritat que n’ha avalat el pacte de la diba amb els dels 155? De veritat ho creieu? Jo no, digueu-me il.lusa… volen fotre’l tota la merda i enfonsar-le si poden. No ho permeteu… o el no passaran passa a ser historia o la historia la passem pel consell per la republica… it’s that the name of the ship?. Au, res més. Dormir ara zzzzzz

Fa riure veure com encara parlem d’assimilar fets per part de l’Estat. No necessita assimilar-los, els ha negat davant càmeres que els havien gravat. I quina conseqüència ha tingut? Cap. El grup contra detencions il·legals els toca el crustó i s’hi pixen, sense conseqüències. Puigdemont i Comín MAI seran eurodiputats mentre els d’aquí facin declaracions com “seurem a la taula encara que l’interlocutor sigui sord”.

No hi ha bones notícies, Vicent. Per molt greu que ens sàpiga, estem orfes i a la deriva.

Vicens amb la lectura de la teva intel·ligent i raonada editorial, amb sento reconfortat, i tan sols em queda una pregunta a fer, El molt honorable President Carles Puigdemont no hauria de fer una, dos, o tres passes endavant i deixar enrrere el PdCat, JuntsXCat i Esquerra Republicana, per formar una coalició, no partit, coalició per integrar totes les forces independentistes en una sola llista amb l’ajuda de ANC, Òmnium i d’altres organitzacions similars de forma clara i precisa del seu objectiu que arribes a tots els racons del independentisme a on totes i tots ens hi senti’m implicats i representats?.

Em semble d’un cinisme majúscul que ara ERC, la ERC de Junqueras, s’esgarrapi la vestimenta pels pactes de la DIBA. Les declaracions de la portaveu Sra Vilalta són això ciniques i de molt cara dura. A sobre TV3, amb un biaix pro autonomisme, pro ERC, la va entrevistar perquè es queixés del pacte de la DIBA, però no va fer sortir ningú o no va comentat els casos recents de Sant Cugat, Figueres i Tàrrega, per exemple. Biaix per emblanquir ERC, la ERC de Junqueras, del seu seguit de submissions al regne borbònic d’espanya d’ençà el 21-D.

No, no estic d’acord amb els pactes de la DIBA, gens ni mica, no és el camí, però si no es feia un cop de puny a la taula, la ERC de Junqueras hagués continuat més o menys discretament les operacions de desacreditació i arraconant de JxCat, i de retruc de la persona que va fer possible el 1-O liderant el “o referèndum o referèndum”, en Carles Puigdemont.

ERC, la ERC de Junqueras, s’ha apuntat sempre que ha pogut i per motius partidistes i egoistes de Junqueras, a deixar de banda l’objectiu de la independència, i a la cantarella dels Comuns (i dels fonamentalistes de la CUP) de que JxCat és dreta. Amb aquesta cantarella ha aconseguit enganyar a molta gent que es tenia per independentista, i aquesta gent els va votar a les darreres eleccions. Llàstima que no van pensar en el que havia fet ERC des del 21-D, o, potser, no eren votants independentistes massa convençuts.
JxCat no és dreta, és més transversal, te dins a PdCAT que si ho és.
JxCat, vist lo vist, és més independentista que la ERC de Junqueras.

Finalment, tornaré a dir el que vinc dient darrerament: Un país plenament democràtic, el regne borbònic d’espanya no ho és, te dretes i esquerres, te empresaris i obrers, i tots tenen un objectiu comú la independència i el benestar del país. Després podrà gestionar lliurament els seus recursos i serà governat per qui la gent de Catalunya vulgui.
Això no li dona la gana d’entendre-ho a la ERC de Junqueras. Junqueras, que és pres polític perquè li va fallar la seva jugada quan es va exiliar el MHP Carles Puigdemont, ha demostrat una vegada i una altre amb el seu egoisme personal, se li en fot Catalunya.

Pel que fa a algunes observacions de que VW te una deriva pro ERC, vull creure que no. El que si és cert que m’ha donat la sensació de vegades d’un tracte més exquisit pro ERC obviant el nom de Junqueras com a mentor principal de la desunió de l’independentisme, aplaudit pels claqueros Rufian, Tardà, Torrent,……

Calma, ho diu el Boye, ni eufòries ni depressions, ni enfadamentes.
Tot arribarà a bon port però primer és necessari que la merda aflori, i alegreu-vos perquè la veiem.
La independència no depèn dels polítics. Depèn només de nosaltres i som una societat líquida que no cau en els paranys.
La repressió és tant forta que encomana la por a la política i és necessari que caigui si la volem canviar.
Recordeu, estem vivint un procés, i us aviso que molta més merda sortirà.
La nostra calma i intel·ligència col·lectiva és el nostre èxit.
Com diu l’article, avancem encara que no ho sembli.

Tot està dit. Només unes reflexions.

No votar seria catastròfic. Internacionalment, l’abstencionisme s’interpretaria com una rendició i donaria l’excusa ideal a Europa per beneir el 155.

En Puigdemont no pot prescindir d’ERC ni del PdCat, que és el responsable del pacte de la DIBA, perquè amb l’ala progressista de JxCat no n’hi ha prou. No podem ignorar els números.

El poble (quan, no ho sé) ens portarà a la independència, però no ho farà sense líders. De moment, si hem de desplaçar ERC i el PdCat, aquest forat l’han d’omplir les associacions civils donant suport al Consell de la República. Plaques tectòniques.

Mobilització i desobediència, com l’exemple recent d’en Torra.