Només una conversa de cada dues entre infants de caus i esplais de Catalunya es fa en català

De cada dues converses entre infants als caus i esplais de Catalunya, tan sols una és en català. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi de la Plataforma per la Llengua i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), encarregat per la plataforma d’entitats juvenils i que ha estat presentat avui en una conferència de premsa.

Amb el títol “L’estat del català al cau i a l’esplai. Estudi sociolingüístic a l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària a Catalunya”, l’estudi mostra que un 54% de les converses en què només participen infants –sense la intervenció de caps o monitors– són en català. La resta són majoritàriament en castellà, i una part molt residual són en altres llengües. En canvi, quan els infants s’adrecen als monitors o caps, parlen en català en un 73% de les converses. A més, a l’estudi s’han observat unes quantes situacions en què els infants canvien del català al castellà com un patró de comportament força repetit durant les converses.

En termes generals, prop d’un 70% de les converses en els caus i esplais són en català, i un 30% en castellà. En el cas dels infants, el percentatge de català baixa al 64% en el total de converses en què intervenen (i augmenta al 35% de castellà). Els monitors i caps fan servir el català en el 77% dels casos i el 22% el castellà en adreçar-se als nens. A més, en les converses entre monitors i caps es fa servir el català en un 80%.

Segons l’estudi, bona part dels canvis lingüístics dels infants del català cap al castellà es troben en tres aspectes: en la introducció de paraules i expressions en castellà, durant el desenvolupament de les activitats (com ara jocs o dinàmiques) o per la influència de l’ús d’aquells que només parlen castellà i fan canviar la llengua dels interlocutors.

“Entre els monitors i caps hi ha dos patrons de comportament majoritaris: el primer, el fet de parlar generalment en català al grup, però passar-se al castellà per adreçar-se a alguns infants en concret; i el segon, el fet de mantenir-se sempre en català, de manera que fins i tot els infants canvien de llengua i, per tant, els monitors fan la funció de referent lingüístic”, ha remarcat Eloi Planas, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua.

“Valorem positivament que els caps i monitors exerceixin en un alt percentatge de referents lingüístics en català per als infants i joves, però encara necessitem que assumeixin amb més èmfasi aquest paper per revertir les tendències que apunta l’estudi. El paper dels monitors i caps és fonamental a l’hora d’establir la llengua del grup”, ha destacat Maria Vilàs, membre de l’àmbit d’entitats educatives del CNJC.

En l’estudi, hi han participat 22 caus i s’han recollit 3.954 converses, amb 1.413 participants i 138 registres de veu per a l’anàlisi qualitativa. El mètode de l’estudi ha estat l’observació no participant, una metodologia que ja es va fer servir en els estudis sociolingüístics als patis fets per  la Plataforma per la Llengua i que ha estat desenvolupada pel Soziolinguistika Klusterra basc.