Només un 7% de les denúncies per discriminació lingüística dels consumidors van acabar en sanció l’última dècada

Només un 7% de les denúncies per vulneració dels drets lingüístics dels consumidors presentades entre el 2012 i el 2024 han acabat en sanció. Segons dades de l’Agència Catalana del Consum (ACC) analitzades per l’ACN, s’han imposat multes en 367 de les 5.406 denúncies tramitades per l’ACC i pel Departament de Política Lingüística, una seixantena de les quals no eren per motius lingüístics. L’import mitjà de les sancions és de 2.240 euros, sobretot per incompliments relatius a informacions de caràcter fix i invitacions a comprar.

Entre el 2023 i el 2024, les queixes i denúncies per discriminació del català es van disparar: 3.000 expedients, gairebé la meitat de tots els registrats d’ençà del 2012. Un expedient de cada tres són per rètols i cartells. Les dades, obtingudes amb una petició de transparència, recullen 341 sancions (algunes resolen unes quantes denúncies contra una mateixa empresa). Tres multes de cada deu (29,9%) són per no incloure el català en informacions de caràcter fix, com ara rètols del comerç, cartells als aparadors i la senyalització de l’horari comercial. Una quarta part (25,5%) són per no fer servir el català en invitacions a comprar, com ara les cartes dels restaurants. Les vulneracions en matèria d’etiquetatge són el 3,5% de les sancions, i la resta fan referència a manuals d’instruccions, documentació contractual, atenció i més qüestions. En un 20% dels casos, la multa es deu a motius no lingüístics.

Sancions de 10.000 euros

Les sancions més altes han estat de 10.000 euros, una quantitat imposada en dotze ocasions. En conjunt, consten imports en 293 procediments, que sumen 685.901 euros, amb una mitjana de 2.340 euros per multa. En total, s’han obert 396 expedients sancionadors, i la majoria han acabat en multes (341), però 37 encara són en tramitació i en 18 casos se n’ha dictat el sobreseïment. Les queixes i denúncies que acaben en sancions són una minoria: menys d’una de cada deu.

Gairebé la meitat dels expedients acaben arxivats

Dels 6.145 expedients que l’ACC i Política Lingüística van obrir entre el 2012 i l’11 de desembre de 2024, gairebé la meitat (47,8%) han acabat arxivats. Els motius són diversos: la manca d’infracció, la rectificació voluntària de l’empresa, entre més. En un 20,6% dels casos, la incidència s’incorpora a futures inspeccions i en un 10,2% es trasllada a un organisme extern.

Les denúncies es disparen d’ençà del 2023

Les vulneracions dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’àmbit del comerç van augmentar a partir del 2023, amb més de 2.000 casos aquell any i 1.250 més el 2024. Aquests expedients representen més de la meitat de tots els oberts d’ençà del 2012. El 2022 va ser un any amb xifres altes, amb 666 expedients, una quantitat que no es veia d’ençà del 2012 (732).

Del conjunt, es poden distingir 5.406 denúncies, 710 queixes i 29 comunicacions. Les queixes no poden acabar en sancions, car només deixen constància d’un tracte incorrecte que no implica vulneració de drets.

La restauració encapçala el rànquing de sectors denunciats

La restauració és el sector amb més denúncies, amb més de 600 el 2024. El segueixen les perruqueries i centres d’estètica (6,1% dels casos), el comerç al detall i centres comercials (26%), gimnasos (20%), supermercats (18%), hotels (15%) i assegurances (14%). Més d’un 36% de les queixes fan referència a informacions comercials de caràcter fix; un 20%, a l’atenció al client; un 15%, a invitacions a comprar, i un altre 15%, a la documentació contractual. Un 5% denuncien l’absència del català en l’etiquetatge.

Les sancions no sempre coincideixen amb el motiu original de la queixa. A vegades hi ha unes quantes multes per vulneracions lingüístiques, o per uns altres motius, no sempre denunciats d’entrada.

Un miler d’empreses denunciades el 2024

D’ençà del 2012, més de 4.300 empreses han estat objecte de queixa o denúncia. Gairebé 600 acumulen més d’una denúncia, una vintena en tenen més de deu i una empresa sola n’acumula 41. El 2024, s’han denunciat un miler d’empreses, una en té 18. Quant als denunciants, el 2024 n’hi ha hagut 377. D’aquests, 90 han presentat més d’una queixa o denúncia i acumulen el 76% dels expedients. Dues persones han presentat 181 i 159 denúncies, respectivament.

El 90,4% dels expedients del 2024 corresponen a empreses amb seu a Catalunya i el 10% restant, a l’estat espanyol, sobretot a Madrid (61%). Però no sempre queda clar si es refereix a la seu oficial o al lloc on s’ha produït l’atenció.

Dels expedients catalans, el 78,7% són a la demarcació de Barcelona, el 12% a Tarragona, el 6% a Girona i el 3,2% a Lleida. S’han registrat expedients en 141 municipis, amb gairebé la meitat (46%) localitzats a Barcelona ciutat. Segueixen Sabadell (58%), Tarragona (55%), Madrid (43%), l’Hospitalet de Llobregat (28%) i Lleida (26%). L’ACC rep la majoria de queixes i denúncies, també les tramitades des d’uns altres organismes. El 2024, el 92% dels expedients van ser de l’ACC, i un 7%, del Departament de Política Lingüística.