04.01.2022 - 09:57
|
Actualització: 04.01.2022 - 11:29
El Tribunal Superior de la Unió Europea (TJUE) ja sap quins són els estats de la UE que volen opinar en relació amb les qüestions pre-judicials que va presentar Pablo Llarena sobre Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Tan sols n’hi ha tres: Bèlgica, que s’ha manifestat en contra de la posició espanyola, i Romania i Polònia, que fan costat a Llarena. Aquests dos països han desafiat recentment la UE quan han qüestionat la preeminència del dret europeu.
Aquesta informació, avançada per La Razón, ha estat confirmada per la defensa dels exiliats. El mes de març de l’any passat, arran de la negativa de Bèlgica de lliurar el conseller Lluís Puig, Llarena va presentar un seguit de qüestions pre-judicials per a saber quin era l’abast de les euroordres que afectaven els eurodiputats que havien perdut la immunitat i escatir els límits judicials per a continuar-los perseguint. Tots els estats membres s’hi podien pronunciar, però una volta esgotat el termini, Llarena tan sols ha rebut el suport de Romania i Polònia.
La posició de Bèlgica era previsible, tenint en compte que ja va refusar l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig, argumentant que aquest tribunal no era l’organisme competent per a reclamar l’extradició de Puig.
La Comissió Europea també ha presentat un escrit, però ara com ara no se sap pas quina posició hi manifesta. Amb les al·legacions sobre la taula, ara el tribunal establirà la data d’una vista perquè les parts exposin els seus arguments i, més tard, dictarà sentència.
El desenllaç final encara és un interrogant, però, tal com ja va explicar VilaWeb, hi ha una sentència que pot esdevenir un precedent molt important perquè l’estat espanyol es trobi obligat a permetre el lliure retorn dels exiliats: el Tribunal de Luxemburg hi diu que no es pot detenir un ciutadà europeu que té el dret de la lliure circulació si ja ha estat jutjat amb una sentència ferma per un estat membre de la Unió pels mateixos fets pels quals hom el vol detenir i jutjar. I això ho van fer tant Bèlgica –en el cas de Lluís Puig– com Alemanya –en el cas de Carles Puigdemont– en la part que afecta l’acusació de sedició.
Polònia i Romania, dos mals companys de viatge
Romania i Polònia no són pas els millors companys de viatge que podria tenir l’estat espanyol. Ambdós països han desafiat la UE aquestes darreres setmanes tot desobeint sentències, precisament, del TJUE. La setmana passada el Tribunal Constitucional de Romania va dir que els jutges del país no podien donar, ara per ara, preeminència al dret europeu per sobre del romanès. La sentència del TJUE instava els tribunals romanesos a fer cas omís de les directrius de l’alt tribunal del país si implicaven “impunitat sistemàtica” en casos de corrupció o d’irregularitats en la gestió dels fons europeus.
Pocs dies abans, la Comissió Europea havia obert un procés d’infracció contra Polònia per dues sentències del Tribunal Constitucional polonès que negaven la preeminència del dret europeu. Concretament, Brussel·les va començar el procés sancionador per una sentència del juliol que declarava inconstitucionals unes mesures cautelars del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i una altra de l’octubre que dictaminava que la constitució polonesa estava per sobre del dret de la Unió Europea.
