Només la matemàtica és perdurable

Tres dies intensos d’educació matemàtica a Barcelona. Quatre, si tenim en compte que diumenge obria el jorn un mitjà que oferia una reflexió en favor de la comunicació matemàtica. Entrenar, ensinistrar el lector de diari no tan sols en la terminologia matemàtica, sinó en la reflexió, el debat teòric i la pràctica de la resolució de problemes. Un aconseguiment d’èxit, un dia l’any no és l’excel·lència –un dia i un mitjà–, però això o un colp a l’ull, que deia ma mare per valorar el costat positiu de la vida.

Sis-cents inscrits, entre matemàtics, mestres (no faré la distinció entre mestres i professors), curiosos i voluntaris amb l’objectiu de compartir la pràctica, intercanviar experiències, crear xarxa matemàtica entre mestres, acostar la matemàtica a la societat en general i, sobretot (l’excés és opinió particular), comprovar si és veritat que l’educació matemàtica ajuda a la formació integral.

El Segon Congrés Català d’Educació Matemàtica (#c2em), si considerem el primer l’encontre que es féu a Mataró l’any 2000, ha aplegat centenars de propostes per millorar la pràctica docent de la matemàtica, que vol dir la millora de l’educació general d’infants i joves de les nostres escoles (ací tampoc no faré distinció entre escoles, instituts o facultats). Perquè si torne a Steiner, la matemàtica és un dels tres llenguatges sobre el qual els humans enfortim el coneixement (malgrat que una majoria de la humanitat ni ho sap ni s’ho planteja).

Si no sabem seguir els matemàtics, rebla Steiner, se’ns tanquen grans regnes. Massa possibilitats, hi afegiria. Per això és, o era, tan important aquest congrés català d’educació matemàtica. Perquè els responsables sobre els quals dipositem una part important de l’educació del futur dels nostres alumnes, els matemàtics, s’han congriat a Barcelona per millorar què fan a l’escola. A més, la dinàmica de treball possibilitava una participació democràtica en la cerca de millores, acords i conclusions. Tres dies no et permeten de fer les cent activitats proposades, ni tan sols de destriar-ne prou, ni saber si l’atzar i la probabilitat t’hauran guiat sobre la millor de les activitats. En canvi d’això, hi ha els debats, els grans debats sobre allò que és bàsic, i la pàgina del congrés que aplegarà les conclusions:

«Els mestres, ensenyem la matemàtica important o només la mecànica i repetitiva? Els mestres, ensenyem a tothom sense exclusió, a comprendre la matemàtica bàsica i necessària (ací també podríem afegir la ciència, la música, l’art, la filosofia), o ens deixem peces i misèries pel camí…» Oimés, sis-cents mestres no són tots els mestres, ni la meitat dels mestres, ni tan sols la desena part dels mestres. I si voleu afinar més el martiri, com és que els mestres de llengua o d’art o de música, no s’interessen igualment per un congrés que atén la formació integral dels alumnes, si de veritat és integral i és educació, la matemàtica?

Les preguntes ajuden a compondre més dubtes. En una de les comunicacions, el mestre Miquel Albertí demana si hi ha ningú a la sala que siga de llengua. Sóc a punt de caure en la temptació d’alçar el braç malgrat que el públic de la sala B6 riu, temptat de dir que jo no sóc matemàtic, malgrat que m’agradaria de dir que sí, que voldria tenir aquesta mirada especial dels matemàtics davant la vida. Però no dic res. En la meua tria del congrés he vist debats d’interès, d’aportació a la futura formació dels mestres, tant dels matemàtics com dels mestres generalistes. Sobretot, he vist què no cal continuar fent. Però em responen que serà impossible, posar-se d’acord. Perquè arribar a tenir una mirada educativa rica per la matemàtica demana ofici, experiència i tocar ferro perquè el miracle s’escampe: ‘No ens posarem mai d’acord’, arriben a dir no pocs mestres matemàtics en aquest congrés, ni la facultat de matemàtica, ni la facultat d’educació, ni l’administració, ni cap responsable que pogués decidir el gran canvi, que fóra coordinar la formació dels futurs mestres perquè les escoles poguessen rebre bons professionals d’una vegada.

Vindrà un altre congrés (esperem que no trigue setze anys) i viurem si fa no fa les mancances observades en la formació dels mestres. De manera que, malgrat les conclusions finals, que de segur que faran forat en la totalitat dels mestres d’infantil a la universitat, que començarem el curs 16-17, ens caldrà pedagogia i humilitat. I els directors d’escola s’escarrassaran a posar la matemàtica a dalt de tot de l’escola bàsica, que reclamava Steiner. Si som prou intel·ligents i la resta de professionals s’avenen amb el desafiament.