La Perla 29 i Oriol Broggi ens parlen de quotidianitat tràgica a ‘Només la fi del món’

De fa un parell de dies, podem retrobar la companyia la Perla 29 al seu temple, la Biblioteca de Catalunya, amb la peça teatral Només la fi del món. El director Oriol Broggi ha escollit un text emblemàtic del dramaturg Jean-Luc Lagarce que narra la història de Louis, un escriptor que torna a casa després de dotze anys d’absència per anunciar la seva mort imminent. És un text amb paral·lelismes clars entre la vida del protagonista i la de l’autor, que el va escriure quan va saber que es moriria, a trenta-quatre anys.

Feia un any i mig que la Perla 29 no estrenava una producció pròpia dirigida per Oriol Broggi a la Biblioteca de Catalunya. Per això, l’arribada de Només la fi del món també té un regust de retorn i d’esdeveniment especial per a la companyia.

Amant de les propostes teatrals potents, Broggi ha trobat en Jean-Luc Lagarce el millor aliat per a aquest retorn a casa. Només la fi del món és una obra trista, despullada i crua, sense artificis ni cops d’efecte cinematogràfics. La mort imminent del protagonista s’acaba diluint fins a ser un element amb poca importància. Durant les hores que Louis és amb els seus, esclata tot un univers d’amor, pors, retrets i recances que evidencia qui és cadascú i quina relació hi ha realment entre ells. És simplement la necessitat de retrobar-se, de ser amb els seus germans, la qüestió que acaba dominant l’obra, segons Broggi. És també la impossibilitat de fer-se escoltar, de comunicar a la família la notícia, que farà que Louis, després d’aquesta tràgica trobada dominical, se’n vagi finalment sense haver anunciat la seva mort. L’ús del llenguatge, la dificultat del fet de dir, és una qüestió latent durant tota l’obra.

La temporada ofereix una altra producció marca de la casa, en aquest escenari singular i amb l’autor fetitxe de Broggi d’aquests darrers anys: Wajdi Mouawad. Serà l’obra Assedegats, un text que parla de les ganes de viure i conèixer el món de l’adolescència.