19.11.2024 - 21:40
|
Actualització: 20.11.2024 - 22:49
Que Donald Trump no serà un president moderat, a hores d’ara, difícilment ho pot ignorar ningú. Tan sols durant aquesta campanya, el president entrant –que fa menys de quatre anys va comandar una insurrecció per a provar de subvertir els resultats de les eleccions– ha promès d’expulsar milions d’immigrants del país en una campanya de “deportacions en massa” sense precedents, i ha jurat fer caure el pes de la llei sobre els seus contrincants polítics.
Tanmateix, pocs s’haurien pogut imaginar el fanatisme que supuren alguns dels candidats que Trump ha elegit personalment per ocupar càrrecs clau del nou executiu. Quatre noms es destaquen per sobre de la resta: Matt Gaetz (fiscal general), Robert F. Kennedy Jr. (secretari de Salut), Tulsi Gabbard (directora d’Intel·ligència) i Pete Hegseth (secretari de Defensa), un assortiment d’excèntrics més coneguts per les posicions extremistes que no pas per les credencials com a gestors. El nomenament d’aquests quatre càrrecs encara no és segur: hauran de ser aprovats prèviament pel senat, on els republicans tenen una majoria relativament tènue que podria perillar si quatre senadors del grup o més fan el pas –ara per ara, improbable– de trencar la disciplina de partit. Però el mer fet que el president entrant els hagi nomenats permet d’esbossar, al cap de tan sols dues setmanes de les eleccions, una primera conclusió sobre l’executiu que prendrà possessió al gener: que el segon mandat de Trump serà encara més desacomplexadament radical i contestatari que no ho va ser el primer.
Matt Gaetz, el fiscal general acusat de tràfic sexual
De totes les tries de Trump, segurament cap no ha aixecat tanta polseguera com la de Matt Gaetz, un cadell ultratrumpista que era congressista de l’estat de Florida fins dimecres de la setmana passada, quan Trump anuncià que el proposaria per al càrrec de fiscal general dels Estats Units.
Per a algú que no hi estigui familiaritzat, es fa difícil de resumir el reguitzell d’acusacions i investigacions que acumula. El 2020, la justícia nord-americana obrí una investigació contra Gaetz per a investigar si havia col·laborat en la falsificació de documents d’identitat per a facilitar el tràfic sexual d’una menor d’edat i mantenir-hi relacions sexuals, l’any 2017. Finalment no fou encausat, però el seu antic associat –que testificà en contra seu– fou condemnat a onze anys de presó després de declarar-se culpable de tots els càrrecs.
El cas de tràfic sexual no és pas l’única ombra que plana sobre la torturada reputació de Gaetz. També ha estat investigat per presumptes tinença i consum de substàncies il·lícites, incloent-hi cocaïna i èxtasi, per haver-se apropiat recursos de campanya amb finalitats personals, per haver acceptat suborns, per haver-se negat a cooperar amb la justícia i, fins i tot, per haver compartit amb els seus antics companys de la cambra de representants imatges de dones despullades (amb qui assegurà, presumptament, haver-se allitat).
Aquestes acusacions, que l’ex-congressista ha negat ferventment una vegada i una altra, formaven la base de la investigació que la comissió d’ètica de la cambra de representants reobrí el 2023 contra ell. S’esperava que els resultats de l’informe, que es preveien “altament crítics”, es publiquessin en els dies vinents, però la renúncia de Gaetz al càrrec de congressista deixa la comissió sense jurisdicció per a investigar-lo. Això, en principi, hauria d’evitar que se’n publiquessin els resultats, tot i que alguns congressistes han demanat que es publiquessin igualment. Abans-d’ahir, l’advocat d’una de les víctimes investigades en el cas de tràfic sexual assegurà, en un seguit d’entrevistes de televisió, que la seva clienta havia vist Gaetz mantenir relacions sexuals el 2017 amb una amiga seva –aleshores menor– durant una de les múltiples “festes sexuals” a què suposadament va assistir.
L’anunci del nomenament de Gaetz com a fiscal general dels Estats Units no ha causat únicament estupor a Washington, sinó que també ha esparverat alguns dels senadors republicans que hauran d’aprovar-lo a la cambra alta. Oficialment, tanmateix, el partit ha fet costat a Trump, i el president de la cambra de representants, el republicà Mike Johnson, s’ha pronunciat en contra que el comitè d’ètica “obri la capsa de Pandora” i publiqui els resultats de la investigació sobre Gaetz. En cas de ser confirmat com a fiscal general, Gaetz passaria a ser responsable del mateix departament del govern que, fins l’any passat, l’investigà per tràfic sexual i consum de drogues.
Robert F. Kennedy, un activista antivaccins al Departament de Salut
El nomenament de Robert F. Kennedy Jr. com a cap del Departament de Salut, no ha estat exactament una sorpresa –Trump ja l’havia insinuat en campanya–, però no per això ha estat rebut de manera més comprensiva a les altes esferes de la política nord-americana. Dir que Kennedy és una tria poc ortodoxa per a encapçalar el departament –de què depenen organismes com ara el Centre per la Prevenció i Control de Malalties (CDC) o bé agències que s’encarreguen de la regulació sanitària dels aliments, els fàrmacs i els vaccins– és, segurament, ser generós.
Més enllà de ser el nebot del trenta-cinquè president dels Estats Units, és més conegut com una de les cares visibles del moviment antivaccins nord-americà i per la tendència a esbombar teories pseudo-científiques de tota mena. Tan sols aquests darrers anys, Kennedy –que es presentà a les eleccions com a candidat no afiliat fins a l’agost, quan es retirà de la cursa i donà suport a Trump– ha vinculat els vaccins a l’autisme infantil, una teoria refutada de fa dècades, com també ha assegurat que els virus de la sida i la grip espanyola van originar-se durant el procés de desenvolupament de vaccins. Durant la pandèmia, Kennedy va comprar l’obligació de vaccinar-se a l’Holocaust, va promoure cures no provades contra la malaltia, com ara la hidroxicloroquina, i fins i tot va assegurar que el virus de la covid-19 era “segmentat ètnicament” per a no afectar els pacients xinesos i jueus asquenazites. El candidat de Trump al Departament de Salut també ha acusat les autoritats sanitàries de voler “enverinar en massa” el públic nord-americà i ha afirmat que la xarxa de 5G es fa servir per “controlar el nostre comportament”, entre més conspiracions.
L’oposició de Kennedy als vaccins no és tan sols una qüestió de retòrica, sinó que és considerat una de les figures clau que hi ha rere l’onada de sentiment popular antivaccins que causà l’epidèmia de xarampió del 2019 a Samoa, en què 83 persones –la majoria dels quals eren nens– van morir i prop de 6.000 més van resultar infectades. L’epidèmia no es va acabar fins el desembre d’aquell any, quan el govern samoà va declarar l’estat d’emergència i va fer obligatòria la vaccinació contra la malaltia.
Aquestes darreres setmanes, Kennedy sembla haver suavitzat considerablement el seu discurs antivaccins. L’endemà de les eleccions, prometé “no llevar els vaccins a ningú”, sinó simplement treballar “perquè la gent pugui decidir a títol personal si aquest producte [els vaccins] li és bo o no”. Però molts experts temen que l’escepticisme del possible nou director del Departament de Salut pugui empènyer milions de nord-americans a deixar de vaccinar-se, cosa que faria perillar la immunitat de grup i facilitaria molt la propagació de malalties infeccioses que, durant dècades, els vaccins han mantingut a ratlla. “Em feia por que poguéssim caure baix, però no tan baix“, resumí un expert en salut pública a X després de l’anunci del nomenament. Trump, en canvi, ja ha avançat que deixarà que Kennedy “s’esplaï” en cas que el senat finalment el ratifiqui com a nou cap del departament.
Tulsi Gabbard, la cap d’Intel·ligència acusada d’agent estrangera
Una altra de les tries de Trump que ha causat consternació a Washington ha estat la de Tulsi Gabbard com a directora nacional d’Intel·ligència, el càrrec que s’encarrega de coordinar la feina de milers de funcionaris d’intel·ligència l’FBI, la CIA i setze agències més. Gabbard exercí com a congressista demòcrata entre el 2013 i el 2021, però el 2022 abandonà el partit després de titllar-ne la direcció de “conciliàbul d’elits bel·licistes” i “ideòlegs woke“. D’aleshores ençà, ha esdevingut una col·laboradora habitual a la cadena conservadora Fox News i s’ha anat escorant cap a la dreta. Enguany, tan sols quatre anys després de participar sense èxit en les primàries presidencials demòcrates, s’ha afiliat al Partit Republicà i ha donat suport a la candidatura de Donald Trump.
Que els crítics de Gabbard ni tan sols n’hagin esmentat la manca d’experiència en afers de seguretat nacional evidencia l’estupor amb què ha estat rebut el nomenament a Washington. Durant la seva carrera, s’ha fet un nom per l’aparent afinitat amb un règim que no destaca per tenir gaires aliats a Washington: la Rússia de Vladímir Putin. Gabbard no tan sols s’ha reunit amb Baixar al-Assad, un aliat clau de Rússia que els Estats Units acusen de crims de guerra, sinó que n’ha defensat la reputació. I, a més, s’ha erigit en una de les grans crítiques del suport de Washington a l’exèrcit ucraïnès –sovint amb arguments calcats als de la propaganda russa. Per exemple, ha culpat repetidament Occident de l’esclat del conflicte, tot assegurant que l’acostament de Kíiv a l’òrbita de l’OTAN no ha deixat cap més remei a Putin que envair Ucraïna. Gabbard també s’ha fet ressò d’una de les primeres justificacions de Moscou per a la invasió: que Ucraïna tenia un programa confidencial d’armament bioquímic, finançat pels Estats Units, amb què pretenia atacar Rússia.
La simpatia de Gabbard envers Moscou ha alarmat la minoria demòcrata a la cambra de representants, que l’ha titllada “d’agent estranger en potència”, però també molts funcionaris d’intel·ligència, que temen que censuri informes crítics contra el règim rus en cas de ser confirmada com a directora d’Intel·ligència. Alguns altres fins i tot sospesen de dimitir en cas que Gabbard finalment ocupi al càrrec, segons que ha informat la revista Time.
Pete Hegseth, el secretari de Defensa a qui fan nosa les dones a l’exèrcit
Com en el cas de Gabbard, el currículum del candidat que Trump ha nomenat per a encapçalar el Departament de Defensa amb més poder i influència del planeta –un càrrec que també inclou la direcció del Pentàgon– és poca cosa en comparació amb el de qualsevol dels seus predecessors. Pete Hegseth, un veterà de l’exèrcit més conegut per la seva etapa com a presentador de Fox News, no ha tingut mai cap càrrec al govern nord-americà, i la seva única experiència com a gerent en el sector privat es limita a una petita organització sense ànim de lucre. El problema principal de Hegseth, tanmateix, no ha estat tant de trajectòria com d’ideologia, i sovint ha estat objecte de polèmica per les seves posicions ultraconservadores sobre la diversitat a l’exèrcit.
Per exemple, s’ha pronunciat en contra de permetre a les dones de combatre al front (un fet que te el suport de la gran majoria dels nord-americans, incloent-hi els republicans), ha demanat de “purgar” els generals que provin de reduir les disparitats racials a l’exèrcit i ha insinuat que els soldats afroamericans i els soldats dones sovint són ascendits pel seu gènere o color de pell. També ha admès haver subornat una dona perquè no el denunciés per un presumpte assetjament sexual el 2017, en un cas que la seva defensa ha titllat d’extorsió, i ha estat investigat per haver-se tatuat una creu emprada per grups supremacistes blancs, un fet que ell ha insistit a atribuir a la casualitat.
Lleials, no pas competents
D’entrada, aquests nomenaments semblen de mal justificar per mèrits propis. Qüestions ideològiques a banda, ni Gaetz, ni Kennedy, ni Gabbard ni Hegseth –quatre polítics outsiders més coneguts per les seves excentricitats que no pas per la trajectòria o la solvència– semblen remotament qualificats per a aspirar a alguns dels càrrecs més importants del govern entrant. Però, per més que les seves carreres i perfils puguin semblar diferents, tots quatre comparteixen un element: són ideòlegs abocats a la causa trumpista, disposats a fer tant com calgui per garantir que el president entrant pugui fer i desfer a plaer –sense haver-se de preocupar de traves legals ni burocràtiques.
Durant el seu primer mandat, de fet, Trump sovint va expressar frustració pel fet que molts alts càrrecs del seu executiu optessin per avantposar l’estat de dret als seus designis presidencials. Tant Jeff Sessions com Bill Barr, les dues persones que van ocupar el càrrec de fiscal general durant el seu govern, van fer cas omís de les peticions de Trump d’investigar la seva rival demòcrata a les eleccions del 2016, Hillary Clinton. El seu secretari de Defensa, Mark Esper, va negar-se a desplegar l’exèrcit contra els manifestants que havien sortit al carrer a Washington l’any 2020 per protestar contra la mort de George Floyd, un home afroamericà assassinat per un policia blanc. El president també atacà públicament la CIA i més agències d’intel·ligència per haver documentat les interferències del govern rus a favor de la seva campanya electoral, i en qualificà les conclusions de partidistes.
Però ara l’equip de Trump està decidit a assegurar que ningú no es pugui interposar en la campanya de revenja del president. Així ho resumí el seu fill, Donald Jr., en declaracions a Fox News la setmana passada: “La diferència, ara, és que sí que tenim clar què hem de fer. Sabem qui són els bons i qui són els dolents.” I sentencià: “L’objectiu és envoltar el meu pare de gent tan competent com lleial, de gent que en complirà les promeses i n’estendrà el missatge, no pas de buròcrates no elegits democràticament que es creuen millors que la resta.”
