31.03.2016 - 11:23
‘Com poden veure vostès, de conjunta ho serà poc. Més aviat haurien d’intentar modificar el reglament per definir què són les ponències disjuntes’, ha ironitzat el diputat de Catalunya Sí Que Es Pot Marc Vidal. Li ha respost la diputada de la CUP Mireia Vehí, que ha considerat una ‘fal·làcia’ dir que la ponència no s’ajusta al reglament del parlament. ‘És legal i legítima. No tergiversin el reglament’, ha reclamat. ‘Aquí ningú els està obligant a res. Al contrari, se’ls està convidant a participar. Si no volen, doncs no ho facin’, ha afegit. Segons ella, és una ‘pena’ que Sí Que Es Pot, que defensa el dret a decidir, no participi en les ponències.
Ni la confluència d’esquerres, ni el PSC, ni C’s, ni el PP han nomenat ponents per cap de les tres lleis de desconnexió. El diputat popular Fernando Sánchez les ha considerat ‘un frau democràtic i un engany a la ciutadania’. ‘És la mateixa democràcia que porta Mas a dir que han corregit les urnes, que porta Puigdemont a nomenar alcalde de Girona el seu número 19, que porta a empats impossibles de cap de setmana (assemblea de la CUP), a passar olímpicament dels lletrats i a trepitjar avui els drets dels grups parlamentaris i dels diputats’, ha criticat. ‘Suposo que tot això no importa quan un se sent l’encarnació de la veu d’un poble en marxa’, ha afegit en to irònic.
Per part de JxSí, Chakir El Homrani ha subratllat que el Parlament representa la sobirania popular i ha obert els braços a la resta de grups parlamentaris perquè s’incorporin en algun punt de la tramitació de les tres lleis de ‘desconnexió’. ‘Com tot treball parlamentari hauran de passar per diversos processos’, ha indicat tot recordant que, a més del treball de la ponència conjunta –que s’hauria d’allargar un màxim de tres mesos-, s’hauran de configurar unes proposicions de llei que hauran de debatre’s tant en comissió com al Ple del Parlament, amb la possibilitat de presentar-hi esmenes.
Un cop nomenades, les tres ponències conjuntes començaran a treballar a porta tancada per elaborar les proposicions de llei corresponents. Totes tres viuen, però, sota el focus del Tribunal Constitucional. El govern espanyol ja va avançar fa algunes setmanes que, tan bon punt com comencessin a treballar les ponències, reclamaria al TC l’obertura d’un incident d’execució de sentència, en entendre que les tres lleis emanen de la declaració independentista del 9-N, suspesa per l’Alt Tribunal.
Els grups de l’oposició han decidit no prendre part en el debat en ponència per dos motius fonamentals. El primer, precisament perquè entenen que incompleix la sentència del TC. El segon, perquè creuen que una ponència conjunta ha de ser acceptada per la majoria dels grups. Una opinió compartida pels lletrats del Parlament, que van recomanar a JxSí i la CUP que optessin per crear un grup de treball o per presentar directament una proposició de llei renunciant a la fórmula de la ponència conjunta.
A més dels ponents de la proposició de llei de protecció social, Roger Torrent i Maria Senserrich (JxSí) compartiran pla de treball amb Eulàlia Reguant i Anna Gabriel (CUP) en la ponència de l’administració tributària i en la de règim jurídic ho faran Lluís Corominas i Marta Rovira (JxSí) amb Benet Salellas i Gabriela Serra (CUP).