Nom, cognom i per escrit: diputats que fan d’agents judicials

El ple que haurà aprovat les lleis del referèndum i de transitorietat passarà a la història per haver estat el desbordament de la legalitat espanyola en aplicació del mandat democràtic del 27-S. Segurament també quedarà algun record de la lliçó de filibusterisme dels partits de l’oposició, que han aconseguit d’allargar indefinidament sessions que podrien haver estat molt breus. Hi ha una altra característica d’aquest ple, que no és pas una novetat, que potser passa més inadvertida. I és la funció que fan els diputats unionistes. Talment com els jugadors que es passen el partit cercant la falta dins de l’àrea i es desentenen de la pilota.

La presentació de peticions de reconsideració constants té tres objectius: donar una imatge caòtica del parlament i del debat i l’aprovació de les lleis (una imatge d’excepcionalitat negativa), exhaurir tots els tràmits previstos en el reglament per a poder acudir a continuació a un tribunal amb recursos d’empara, i facilitar la feina de la policia judicial en la causa general que ha obert el TC o del tribunal que hagi d’investigar les denúncies o querelles que es presentin en un futur. I per aquesta raó, els diputats i portaveus dels grups unionistes (especialment Ciutadans, el PP i el PSC) exigeixen a cada pas que se’ls posi per escrit cada decisió de la mesa i cada tramitació amb els noms i els cognoms dels ordenadors i els responsables.

Aquest és el cas, per exemple, de la publicació al butlletí oficial del parlament de l’admissió a tràmit de les lleis de desconnexió. Aquests partits han demanat que se’ls posés per escrit qui emanava l’ordre de publicació de les lleis. Si la comunicació que se’ls fa arribar no porta els noms dels funcionaris, dels membres de la mesa o del secretari general de la cambra, presenten recursos i protesten perquè volen que hi hagi els noms. No amaguen gaire la intenció d’aquestes peticions. En algun moment han arribat a advertir de l’ús que en faran si obtenen els noms dels responsables d’algun tràmit. Se sorprenen que els càrrecs polítics del parlament i del govern no exposin els funcionaris. Segons que ha pogut saber VilaWeb, la majoria d’aquests tràmits els fan els responsables polítics mateixos, que han assumit aquestes funcions per a protegir els funcionaris amenaçats per l’estat espanyol i perseguits per aquests partits. No és un disbarat de considerar que aquests diputats s’erigeixen en agents policíacs a la recerca del nom, el cognom i el segell oficial.