02.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 02.09.2024 - 22:54
Quan els nois i les noies arriben a l’adolescència acumulen tot de missatges que associen atracció i violència. Aquests missatges provenen del grup d’iguals, de sèries, de films, de cançons, de xarxes socials… i dibuixen com a atractius els nois que mostren actituds violentes i que menystenen les noies, i no tant aquells que són igualitaris i les tracten bé.
Això ho veiem, per exemple, en el film After, fet a partir d’una saga de novel·les per a adolescents. La protagonista té un xicot de l’institut, que és bon noi, i a qui tracta com un amic, sense mostrar desig. Quan arriba a la universitat l’enganya amb un altre noi “dolent” i atractiu. El xicot es mostra comprensiu, i això el fa semblar un noi insegur. Després, la noia s’assabenta que aquest altre noi tan sols ha estat amb ella per una aposta, però això no li fa perdre atractiu, atès que, segons que sembla, al final “s’ha enamorat de veritat”.
La influència del discurs dominant coercitiu
Associar l’atracció a la violència i el menysteniment passa en diferents entorns i de diferents formes, i es coneix com a discurs dominant coercitiu. Estar exposades durant molt de temps a aquest discurs porta les noies a considerar atractius aquests nois violents i les empeny a mantenir-hi relacions afectivo-sexuals tòxiques.
En una investigació recent, hem analitzat els mecanismes pels quals aquest discurs dominant coercitiu es manifesta en el grup d’iguals i porta algunes noies a mantenir una relació sentimental o sexual de menyspreu (amb un noi que no les tracta bé i que té actituds i conductes violentes), com també les seves conseqüències.
Per a això hem recollit les experiències de 59 nois i 71 noies estudiants de 4t d’ESO (15 i 16 anys) de 3 instituts, que ens han parlat de les seves interaccions en el grup d’iguals.
El grup d’iguals és el conjunt de persones d’edat semblant amb qui comparteixen interessos, activitats… sigui dins o fora de l’institut, amb qui socialitzen i construeixen la seva identitat.
Per què m’agrada el qui em tracta més malament?
El grup d’iguals és un dels contexts de socialització i aprenentatge més important dels adolescents. La pressió i influència que exerceix en la conducta dels joves fa que algunes noies tinguin relacions amb nois violents, encara que no ho vulguin.
El grup d’iguals també exerceix pressió sobre les noies dient-los una vegada i una altra que qui realment els agrada són nois amb actituds i comportaments violents, i això fa que a moltes adolescents els acabi agradant –o creguin que els agrada– aquesta mena de nois, que abans no els agradaven. Aquesta pressió fa que es normalitzin i acceptin els comportaments violents, i fins i tot que les noies els confonguin amb amor, cosa que les empeny a relacions tòxiques.
Aquesta pressió del grup d’iguals sorgeix també a partir de la influència dels missatges mediàtics a què el jovent és exposat.
“He vist sèries en què la noia surt amb un noi que no la tracta bé, i després la deixa. Ell li deia que era lletja i alhora ella no s’adonava que hi havia un altre noi a la seva classe que sempre la mirava i a qui agradava”, explica una noia que ha participat en la investigació.
Al seu torn, els nois també es veuen pressionats per seguir el patró de masculinitat violent i que menysté els altres si volen resultar atractius i tenir èxit entre les noies.
El perill de ser avorrit
Si les noies ja tenen una relació estable amb un noi no violent, el discurs dominant coercitiu al grup les titlla d’avorrides i les pressiona per enganyar el xicot i embolicar-se amb nois amb actituds i comportaments violents, perquè “això és divertit”, tal com expliquen les noies que han participat en la recerca quan relaten la seva experiència.
Aquests comportaments violents van de presumir d’haver seduït alguna noia i després haver-la tractada malament a menysprear a la noia amb qui s’han embolicat una vegada, parlar-li malament o tractar-la malament davant de més gent o quan estan tots sols.
Hi ha noies que acaben cedint a aquestes pressions i s’emboliquen amb qui no volen i enganyen qui estimen perquè no volen que al seu grup les considerin avorrides i tenen por de perdre les amigues. A vegades, l’actuació del grup no s’acaba ací.
L’assetjament continua quan fan fotografies de la noia amb el noi embolicant-se o fins i tot fan fotografies de manera que ho sembli, i després envien la fotografia al xicot de la noia, la pengen a internet o l’envien a més gent. Així fan públic l’engany i danyen la relació de la noia amb el seu xicot.
Les conseqüències en la salut
La investigació científica ha demostrat que la violència de gènere té conseqüències negatives sobre la salut, incloent-hi dolor crònic, un risc més gran de contreure malalties de transmissió sexual, depressió, i tendències suïcides.
Al voltant del 27% de les dones i noies entre 15 anys i 49 ha estat víctima d’alguna mena de violència física o sexual, i per això és necessari d’identificar els factors que augmenten el risc de violència de gènere, especialment entre les noies més joves, que tenen les primeres relacions.
La nostra recerca mostra que els nois que les menyspreen són un d’aquests factors que augmenten el risc de violència de gènere en la població adolescent, perquè socialitzen les noies en una normalització i atracció cap a la violència. A més, quan aquestes relacions es difonen entre molta gent o es publiquen a internet, elles acaben lligades a ells per sempre, amb possibles conseqüències greus per a la seva salut. Com deia una de les noies: “La fotografia et seguirà fins a la tomba. Hi ha gent que acaba suïcidant-se, perquè fa molt de mal.”
L’amistat (bona) com a element de prevenció
Pressionar les noies per tenir aquesta mena de relacions implica d’augmentar la probabilitat que siguin víctimes de violència masclista. Com que el grup d’iguals és un context molt important de pressió, és important que es faci una intervenció preventiva al grup d’iguals mateix.
En la investigació, les noies parlen de la “pressió de les amigues” o de la “por de perdre les amigues”, però també fan referència al fet que són “falses amigues” les qui les pressionen perquè tinguin una relació amb un noi que no estimen.
D’acord amb les conclusions d’aquesta recerca i unes altres, treballar les amistats de qualitat d’ençà que les criatures són petites pot ser un element de protecció i prevenció important del problema greu de la violència de gènere.
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
