29.06.2023 - 21:40
The Washington Post · Gillian Brockell
Era el març del 2013, i el papa Francesc oficiava la seva primera missa després d’haver triat per a dirigir l’Església catòlica. Davant una esglesiola de la Ciutat del Vaticà, s’hi esperava Pietro Orlandi, juntament amb la seva mare, amb l’esperança de poder conèixer al nou papa i demanar-li ajut per trobar la seva germana Emanuela, la noia de quinze anys que havia desaparegut als carrers de Roma tres dècades enrere.
El nou papa els va reconèixer entre la multitud i va dir a la mare d’Orlandi: “L’Emanuela és al cel.” Tot seguit, ho repetí a Pietro: “L’Emanuela és al cel.”
“Se’m va glaçar la sang”, va declarar més tard Pietro Orlandi al diari italià La Repubblica. El papa havia confirmat indirectament que el Vaticà sabia alguna cosa sobre la desaparició de la seva germana? O simplement havia mirat d’oferir paraules de consol a una família que s’ha fet coneguda per la croada per a trobar una filla desapareguda?
El papa Francesc no va tornar a mencionar públicament el nom d’Emanuela Orlandi els deu anys següents, tot i les súpliques repetides de la família. Això ha canviat aquesta setmana, quan, durant la benedicció dominical, va dir: “Vull expressar una vegada més la meva proximitat a la família, especialment a la mare, i refermar que els tinc presents en les meves oracions.”
A Itàlia el misteri Orlandi ha estat una obsessió nacional durant quaranta anys, però el cas no va fer el salt a la resta del món fins l’any passat, amb motiu de la publicació del documental de Netflix Vatican Girl: The Disappearance of Emanuela Orlandi (‘Noia vaticana: la desaparició d’Emanuela Orlandi’). En aquesta sèrie de quatre capítols, els familiars d’Orlandi, com també el seu advocat i diversos investigadors forenses i periodistes italians, repassen el cas. Tots arriben a la conclusió que el Vaticà sap més que no ha dit públicament.
Les conspiracions sobre el Vaticà tenen una llarga història, fins i tot abans de la publicació d’El codi Da Vinci, el best-seller de Dan Brown. Els rumors sobre un assassinat o suïcidi han planat durant molt de temps entorn de la mort l’any 1978, després d’un mes al càrrec, del papa Joan Pau I, per bé que no hi ha proves que sostinguin aquestes hipòtesis. De la mateixa manera, malgrat tres investigacions pel cap baix, mai no s’ha encausat formalment ningú en relació amb la desaparició de l’Emanuela.
La Ciutat del Vaticà, un enclavament de menys de mig quilòmetre quadrat situat al bell mig de la capital d’Itàlia, és un dels estats sobirans més petits del món. La majoria dels ciutadans d’aquest estat són clergues (sacerdots, cardenals, bisbes, etcètera), però a la ciutat també hi viuen les famílies d’un petit nombre de treballadors sense vinculació amb el clergat. La família Orlandi, segons que explica el documentari, ha viscut i treballat a la ciutat durant més d’un segle, servint set papes diferents, com a uixers i missatgers. Als anys vuitanta, l’uixer Ercole Orlandi vivia en un apartament del Vaticà amb la seva dona, el seu fill i les seves quatre filles. L’Emanuela n’era la segona més petita.
El 22 de juny de 1983 a la tarda, l’Emanuela va anar a una classe de música a Roma. Al capvespre, va trucar a casa per dir que un home li havia ofert una feina d’unes quantes hores com a repartidora de fullets de cosmètics Avon, i que per tant arribaria tard a casa. Però l’Emanuela no va tornar aquella nit, i la família es va abocar a cercar-la per Roma immediatament. Van presentar-se davant la policia, van publicar anuncis al diari i van empaperar la ciutat de cartells amb la seva cara.
L’Emanuela era ciutadana vaticana, però com que havia estat vista per última vegada a Roma, el Vaticà va deixar la recerca en mans de les autoritats italianes. En un principi, els carabiners van suposar que la jove s’havia escapat de casa.
Els segrests per a demanar rescats no eren infreqüents a Itàlia en aquella època (n’és un exemple el segrest de John Paul Getty III l’any 1973), però l’home amb accent americà que va començar a trucar a casa dels Orlandi poc després de la desaparició de l’Emanuela, tot assegurant que sabia on era, no va demanar mai diners. En compte d’això, l’home va exigir la posada en llibertat de Mehmet Ali Agca, el turc que dos anys abans havia provat d’assassinar el papa Joan Pau II.
“L’americà”, com la família el batejà, va reproduir un enregistrament en què se sentia una noia que parlava com l’Emanuela dient el nom de la seva escola. També va enviar als mitjans de comunicació una fotocòpia del seu carnet escolar, juntament amb una nota escrita a mà. En una altra cinta enviada als mitjans de comunicació se sentien sons d’una jove plorant de mal.
El papa d’aleshores, Joan Pau II, va fer una crida pública “en nom de Déu i de la humanitat” perquè els segrestadors la retornessin sana i estàlvia, segons que va informar en aquell moment The Washington Post.
Agca –que va assegurar que havia estat entrenat per la intel·ligència soviètica– no va ser alliberat per les autoritats italianes, i “l’americà” eventualment va deixar de trucar.
En el curs dels anys han aparegut tota mena de pistes estranyes –i teories encara més estranyes– sobre la desaparició de l’Emanuela; algunes apareixen a la sèrie de Netflix. Una de les teories és la del periodista italià que va seguir una pista anònima sobre l’ex-amant d’un cap d’una família criminal italiana. La dona assegurà que havia ajudat a amagar l’Emanuela en diversos indrets de Roma abans de lliurar-la a un home, vestit de sacerdot, en una gasolinera del Vaticà.
Alguns periodistes han especulat, sense proves, que el cas podria tenir relació amb un escàndol bancari italià, i que el papa Joan Pau II podria haver utilitzat diners provinents de la màfia per finançar grups anticomunistes al seu país natal, Polònia. La màfia, segons aquesta teoria, va segrestar aleshores una ciutadana vaticana per a intentar de recuperar els diners.
Un altre periodista –que va rebre de fonts secretes del Vaticà una col·lecció de documents sobre l’escàndol del 2012 conegut per “Vatileaks”– va afirmar el 2017 haver obtingut un document que mostrava que l’Emanuela havia viscut a Londres sota la cura de sacerdots catòlics fins el 1997, quan es va morir. El Vaticà va titllar el document de “fals i ridícul”.
Els responsables del documentari també van parlar amb un amic d’infantesa de l’Emanuela que va assegurar que, poc abans de desaparèixer, la jove havia confessat que un home afí al papa havia abusat d’ella.
Després hi ha Marco Accetti, que el 2013 va afirmar ser “l’americà” de les trucades pel rescat. Accetti va dir als mitjans italians que, per raons que no podia revelar, havia segrestat l’Emanuela i una altra noia en nom d’una facció secreta del Vaticà, i fins i tot va presentar un estoig de flauta que la família Orlandi va reconèixer que s’assemblava al que l’Emanuela duia a sobre la nit en què va desaparèixer. Però quan li demanaren detalls sobre l’estat de l’Emanuela que tan sols “l’americà” i la família poguessin saber, Accetti no va ser capaç d’oferir cap més informació.
En el documentari de Netflix, Pietro Orlandi diu que ara creu que Accetti podria haver estat involucrat en la desaparició de l’altra nena, però no pas en la de la seva germana.
El 2019, un advocat que representava la família Orlandi va rebre una pista anònima que indicava que les restes de l’Emanuela eren enterrades en un petit cementiri del Vaticà reservat per a la reialesa alemanya. Contra tot pronòstic, el Vaticà –que fins aleshores s’havia negat a participar en qualsevol de les investigacions sobre la desaparició de la noia– va accedir a obrir les tombes. Però les tombes eren buides; fins i tot hi faltaven les restes de les princeses alemanyes que se suposa que hi eren enterrades.
El gener d’enguany, mesos després de l’estrena del documentari, el Vaticà va anunciar que obriria una investigació sobre la desaparició de l’Emanuela. La setmana passada, segons que informà The Associated Press, la Santa Seu va dir que havia descobert noves pistes que fan que pagui la pena de prosseguir la investigació. Els fiscals de Roma també han reobert el cas, i ara, dies després del reconeixement del papa Francesc, el parlament italià es proposa d’obrir aviat una investigació formal sobre la desaparició.
“Ha caigut un tabú”, declarà a The Associated Press l’advocat de la família Orlandi. “No les teníem totes, i estem agraïts amb el papa Francesc per aquest gest.”
