‘No fem servir la màscara tan bé com ens pensem’

‘Com pot ser que l’estat espanyol vagi al capdavant en els contagis a Europa si tothom porta la màscara posada?’ Aquesta és una de les preguntes que més es repeteix la gent al carrer, últimament. Algú, fins i tot, la fa servir per qüestionar l’efectivitat de la màscara. Però l’explicació és molt més senzilla.

Un estudi del grup de recerca de Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) intenta explicar els motius d’aquest fet. ‘Passa que l’ús de la màscara en entorns de risc no és universal’, diu Enric Álvarez, autor de l’estudi. I afegeix: ‘Si tothom portés la màscara sempre i mantinguessin les distàncies seria molt difícil d’encomanar-se la malaltia’.

El problema principal és el mal ús de la màscara quan s’està amb amics i familiars. Hi ha indicis importants que fan pensar que la gent es posa la màscara molt més quan és amb els qui no coneix que no pas quan és amb la gent el seu entorn. Segons l’estudi de l’UPC, als supermercats, un espai interior on es coincideix amb desconeguts, un 95% dels compradors porten màscara. El percentatge baixa per sota del 10% en reunions de més de dues persones en grans parcs de Barcelona, tot i que en aquest cas és obligatori de fer-la servir.

‘No fem servir la màscara tan bé com ens pensem. Tothom la porta en determinades situacions, però no sempre. I potser el problema és que ens la traiem en els llocs de més risc’, diu Álvarez. És a dir, abaixem la guàrdia quan coneixem aquell qui tenim al davant, sense pensar que aquestes situacions segurament són les de més risc. ‘De vegades tenim la sensació que som desconsiderats si ens posem la màscara davant algú, com si en desconfiéssim. No hauria de ser així.’

‘Quan vas a visitar els avis a casa seva és quan la màscara és més important, molt més que no pas dur-la al carrer, malgrat que al primer lloc no és obligatòria i al segon sí. Cal protegir els més vulnerables. Per molt bé que ens trobem, podem encomanar-los la covid-19. Si ens posem la màscara, mantenim la distància i ens rentem les mans quan ens reunim amb els nostres avis reduïm molt la probabilitat de contagi’, remarca Álvarez. Tanmateix, segons l’estudi de BIOCOMSC potser ho fem a la inversa.

Álvarez insisteix que això no vol dir de cap manera que no puguem veure la gent vulnerable, sinó que ho hem de fer amb protecció i consciència. ‘Podem dinar amb els nostres avis. Però cal mantenir les distàncies. També és important de no fer cap festa mentre dinem. Si cridem i riem molt fort, convertim l’espai en un entorn de molt de risc.’ Segons alguns estudis, com més cridem més capacitat tenim de passar el virus a algú altre, perquè com més alcem la veu –cridant o cantant–, més gotes deixem anar. ‘Hi ha hagut força focus de contagis, per exemple, en corals o en interiors de bars on se seguia un partit de futbol americà.’

Malgrat que sigui força evident que els contagis són més fàcils als interiors que els exteriors, no sempre és així. ‘Que els contagis entre dos i quatre metres hagin estat en llocs interiors no vol dir que els exteriors siguin segurs. N’hi ha hagut en festes a la platja i, en canvi, no se sap que n’hi hagi hagut cap en un cinema. Això és perquè el cinema, malgrat ser un espai tancat, és un lloc on hi ha silenci, la gent porta la màscara i es garanteixen les distàncies. I tot això ajuda que no hi hagi contagis.’

Tot i que hi ha una part molt important de contagis a l’entorn sociosanitari i a les empreses, el Departament de Salut insisteix que molts tenen relació amb la vida social, amb els amics i la família. ‘No tenim accés a les dades d’estudis de contagi. No són públiques. Però, segons que sembla, lliguen força amb això que nosaltres hem vist que passa a Barcelona.’

Per això BIOCOMSC encoratja totes les institucions a destinar diners a la salut pública, per fer que les dades d’estudi de contactes i les anàlisis de comportament siguin anònimes, cosa que permetria que la resta d’experts hi tinguessin accés. Tot plegat ajudaria a entendre millor el comportament de la pandèmia. Saber si hi ha més probabilitat de contagi en trenta minuts en un supermercat o en una hora en una terrassa de bar pot ajudar a prendre mesures cada vegada més precises i focalitzades. A més, permetrà de donar dades quantitatives a la població.

La màscara no és l’únic factor que explica per què l’estat espanyol té molts més contagis que alguns altres països d’Europa. Fa unes setmanes, BIOCOMSC ja va publicar un estudi que explicava que un desconfinament precipitat podria ser la clau de la segona onada de la covid-19 a l’estat espanyol. Per a l’equip científic, la clau està en el fet que el govern espanyol va aixecar les restriccions de mobilitat, especialment entre províncies, abans d’hora. I això, en un moment que ‘la taxa de casos positius podia ser tres vegades superior a la que realment es detectava i l’activitat social va créixer notablement’.

Segons els experts també ajudarien a explicar la situació factors com ara la vigilància epidemiològica o els socioeconòmics. ‘Hi ha molts indicis que demostren que els barris on hi ha gent amb menys ingressos, amb menys espai a casa o amb una situació laboral més precària, tenen una incidència més gran.’