11.11.2019 - 21:50
|
Actualització: 12.11.2019 - 17:38
L’acció del Tsunami Democràtic a la frontera de la Jonquera ha posat en evidència el gran desconeixement que hi ha al Principat sobre Catalunya Nord. Molts mitjans de comunicació parlen de ‘França’ quan fan referència a aquest territori català i fins i tot usen la forma francesa per a topònims com ara el Voló o el Pertús, els municipis més acostats a la ratlla que parteix Catalunya, el tall de la frontera franco-espanyola.
Aquesta ignorància coincideix amb una clara revifalla del catalanisme a Catalunya Nord gràcies al procés. De fet, el paper d’aquest territori va ser clau per a poder fer el referèndum del primer d’octubre de 2017, perquè s’hi van custodiar les urnes, i després ha mantingut una mobilització constant de solidaritat amb els presoners i els exiliats. El suport no ha estat tan sols cívic, sinó també institucional, amb una presa de posició del departament en favor de la llibertat dels presos i amb manifests dels batlles nord-catalans, un dels quals qüestionava la independència de la justícia espanyola. No són batlles de partits independentistes, ni tan sols catalanistes, sinó de partits estatals, de dreta o d’esquerra. El batlle de Prats de Molló, Claude Ferrer, ha fet avui de mitjancer entre els manifestants i la policia francesa per evitar incidents. Anava amb la banda francesa d’electe municipal i un llaç groc a la solapa. Un paper que no ha fet cap batlle de cap municipi de la Catalunya sud, començant per Barcelona.
Catalunya Nord és la part històricament i culturalment catalana separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (conegut per ‘Alta Cerdanya’). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s’inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló. Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals (Pyrénées-Orientales, en francès), que s’enclou dins la regió d’Occitània (Occitanie), denominació molt contestada pels catalans.
L’actual configuració de la Catalunya Nord no es correspon amb el mapa històric de la Catalunya Nord sinó que ha estat una adaptació a l’aparició de la frontera que divideix en dos el país. Més informació aquí.
Les dades bàsiques:
Superfície i població
Superfície: 4.116 km²
Població: 457.238 habitants
Densitat: 111,09 hab/km²
Capital: Perpinyà
Habitants: 120.959 habitants
Catalunya Nord representa el 3,1 de la població dels Països Catalans i el 0,6 de la població de l’estat francès.
Comarques
El Rosselló (92 comunes), amb Perpinyà com a cap; inclou les subcomarques dels Aspres, les Corberes, l’Albera, incloent-hi la costa de la Marenda, la Plana del Rosselló, el Riberal del Tet,[] i la Salanca.
El Vallespir (21 comunes), amb Ceret com a cap; inclou les subcomarques de l’Alt Vallespir, el Vallespir Mitjà i el Baix Vallespir.
El Conflent (53 comunes), amb Prada com a cap; inclou les subcomarques de l’Alt Conflent, el Conflent Mitjà i el Baix Conflent, les Garrotxes, i part de l’Altiplà de Sornià.
El Capcir (7 comunes), amb Formiguera com a cap.
L’Alta Cerdanya (27 comunes), amb Montlluís com a cap; l’enclavament de Llívia que pertany administrativament a la Baixa Cerdanya i per tant a l’estat espanyol.
La Fenolleda o el Fenolledès (28 comunes), amb Sant Pau de Fenollet com a cap. Aquesta comarca pertany històricament a la Catalunya Nord però és de parla occitana, una situació equiparable a la Vall d’Aran al Principat.
Llengua
El reial decret francès de Lluís XIV del 2 d’abril de 1700, amb data d’aplicació d’1 de maig del mateix any, va prohibir de manera dràstica l’ús de la llengua catalana en documents oficials, notarials i d’un altre tipus, sota pena d’invalidar el contingut.
El 10 de desembre del 2007 el Consell General dels Pirineus Orientals declarà l’oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el francès, mitjançant la Carta a favor del català. La carta disposa de 9 articles que, a banda de reconèixer l’oficialitat del català, reconeix també l’Institut d’Estudis Catalans com a autoritat lingüística i pretén assegurar l’ús i coneixement general de la llengua en l’administració i la vida socioeconòmica. Entre d’altres, fa referència als mitjans de comunicació públics i privats, l’escola i la retolació viària.
Pel que fa a l’ensenyament és de destacar la feina de la Bressola. La Bressola és una escola d’immersió lingüística en català que té set centres de primària oberts a Nyils, Prada, el Soler, Perpinyà, Pesillà de la Ribera i Sant Esteve, així com un institut de secundària, el col·legi Pompeu Fabra al Soler.
Ràdio Arrels emet en català des de Perpinyà i d’ençà la seva creació, s’ha mantingut amb un estatut de ràdio associativa renunciant als recursos publicitaris. Emet únicament en llengua catalana amb una programació musical que la situa al capdavant de totes les emissores dels Països Catalans pel que fa a la difusió diària de música catalana.
Ràdio Arrels emet a través de quatre freqüències i es pot escoltar també per internet.
Plana del Rosselló: 95.00 FM
Conflent: 95.50 FM
Vallespir: 88.20 FM
Cerdanya i Capcir: 93.10 FM
Diada
La Diada de la Catalunya Nord es fa el 7 de novembre cada any, recordant les conseqüències del Tractat dels Pirineus. En el context de la Diada, el cap de setmana més proper al dia 7, tenen lloc diversos esdeveniments a la Catalunya Nord, entre els quals una manifestació a Perpinyà i la cloenda del Correllengua.
El rugbi
El rugbi ha jugat tradicionalment un important paper de reforçament de la identitat catalana, sobretot a través de l’USAP, un club que al nord equival al que significa el Barça al sud.
La Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) és un club de rugbi a quinze, fundat el 1902. Ha guanyat set vegades el Campionat de França i és l’equip català que més competicions europees ha disputat. Juga a l’estadi Aimé Giral i té com a himne del club la cançó L’Estaca de Lluís Llach.
Al costat de la USAP els darrers anys ha pres rellevància també el club Dragons Catalans, de rugbi a 13. Els Dragons juguen la Superlliga europea de rugbi a tretze i són l’únic equip no britànic que l’ha guanyat.
