No toqueu els nostres mestres, no toqueu les nostres escoles

Està clarissim que l’estat espanyol ha posat les coses en la dicotomia entre independència o destrucció.

El que no puc entendre és com davant d’aquesta dicotomia hi pugui haver cap català que no estigui a favor de la independència. Encara que no sigui independentista.

Hem de deixar clar a tothom que ara, l’alternativa a la independència és la destrucció cultural, econòmica, política i social de tots nosaltres. Tots, els independentistes i els no independentistes.

A cada moment que passa, es veu tot més clar. Els molesta l’escola perquè els molesta el coneixement. Ells no són de pensar. Són només d’obeir cegament unes consignes que els han anat duent, amb el pas del anys i dels segles, des d’allà on es pensaven que havien estat alguna vegada fins al pou de la desaparició com a estat. Supose que les negociacions per a trobar una resposta adequada a tanta barbàrie i ignorància són complexes. Que cal tancar serrells, aspectes diversos i organitzar a molta gent. Però ja n’estic impacient. No hi ha alternativa i em sembla que, contràriament al que ells creuen, tenim la victòria a tocar. No podem defallir. No serà fàcil, però ningú va dir que ho seria. Com diu i explica Ramon Cotarelo, moriran matant.

Va, si us plau; que els nostres governants serrin les dents i facin cas de la gent! Quan em recordo — com ara mateix, llegint l’editorial — de l’escola que vaig tenir jo; l’adoctrinament amb la f.e.n., les històries sagrades (la d’espanya i la bíblica), la gramàtica i l’ortografia de la seva llengua a cops de regle als dits i hores de cara a la paret, el “Tirante el Blanco” i les obres de “Raimundo Lulio” (a banda de tota la llista inacabable d’autors castellans de tercera categoria), mentre ens obligaven a ser analfabets en català… (per no parlar de la ferotge homofòbia d’algun dels mateixos mestres que s’aprofitaven d’una monstruosa autoritat i impunitat per a desgraciar les ments d’aquest o aquell), se m’encongeix el cor i em torna el mal de panxa que patia llavors gairebé sempre.
Més aviat em veig capaç d’agafar les armes que no permetre que el nostre jovent hagi de patir una escola indecent com va ser aquella. Vade retro!

A la meua mestra, Amparo Zacarés,
Amb ella vaig començar la primària. Tot en castellà, llavors no en deien espanyol. Era dolça, jove i bonica. Apreniem a lligar les lletres i calcular. Teniem el rellotge al terrat per entendre les hores de sol. Aprofitava la nostra llengua per fer-nos més fàcil la forànea (f versus h), aconseguia fer teatre en valencià a l’escola franquista de 1960. Vaig fer de protagonista una vegada. No sé si la meua mestra ara seria independentista, el que sé és que em va ajudar a ser independent. Gràcies a tots els mestres honestos.

HE VISTO A POLITICOS DEL PP DANDO LOS MISMOS ARGUMENTOS QUE SE DIERON EN EUSKALHERRIA PARA APLICAR LA LEY DE PARTIDOS…. que si la Constitucion de Bonn , que si el interes del estado social y de derecho , que son ” garantistas” …. ILEGALIZAR POLITICOS para tener la GENERALITAT COMO TUVO EL GOBIERNO VASCO EL PSOE-PP DESPUES DEL PLAN IBARRETXE ILEGALIZANDO LA IZQUIERDA ABERTZALE y forzando la puesta posterior de URKULLU , UN TIPO CALCADITO A DURAN EN SUS ARGUMENTOS …

SI PASA ESO , NO QUEDA ESCUELA CATALANA, NI MUCHAS OTRAS COSAS …. ¿ Y EUROPA ¿????????

vale LOS JUECES QUE DIERON EL PLACET A ESA LEY DE PARTIDOSEN EUROPA ERAN EN PARTE ESPAÑOLES Y ALGUNO , FUE UNO DE LOS QUE ASESORO AL PSOE A RECORTAR EL ESTATUTO CATALAN : Alejandro Saiz Arnaiz , EX GOBERNADORES CIVILES COMO Francisco Javier Borrego-Borrego ….

documentacion de lo que afirmo: http://olarizukotxistulariak.blogspot.com.es/2010/01/espana-hizo-trampas-en-europa-con-la.html

Ah!! y no olvidemos el papelon que hizo convergencia i unio en Europa con el PNV en ese tema de la mano del sr Ignaci Guardans , nº1 de su lista electoral en Europa , que luego se “paso” a TRABAJAR EN LOS MINISTERIOS DE CULTURA de MADRID …

Las vueltas que da la vida !!!!!!

En Puigdemont com a portaveu del govern ha dinamitat la credibilitat en el futur de Catalunya per la gent de dintre que va sortir al carrer a defensar el païs i també la que teniem a fora les nostres fronteres.
Aquest descrèdit és possible que sigui intencionat per evitar els catalans una repressió molt mes forta que el que vam tenir el 1-O o és possible que sigues per altres temes, pot-ser econòmics, de partit,… no se.
El que està clar és que mirar cap un altre costat no evitarà el que la repressió ens arribi ja sigui amb el 155 declarat o amb el 155 sense declarar.
Ara mateix si volem minimitzar danys socials i físics cal tirar endavant amb la republicà fent un cop d’efecte que faci trontollar España i Europa. Aquella gent ha de saber que som aquí i que el problema no es resoldrà mirant cap un altre costat. Si la Santamaria diu que la economia baixarà una mica, demostrem que no serà una mica i prou.
Si abaixem el cap, serà per sempre.

La salvatjada que van perpetrar els cossos de seguretat per ordres d’en Rajoy l’1’O, quedarà per sempre, com l’acte mes criminal de l’historia moderna del que vostès en diuen Espanya.

Primer, la gent del poble; segon les escoles i els mestres del nostre mon educatiu; i finalment les seus municipals, la casa comuna de tots els veïns.

La seva actuació no va ser normal en termes policíacs, al seu davant no tenien gent agressiva armada amb pals o cadenes o el que fos, i havien famílies senceres amb actitud pacifica. (Diuen per les xarxes que venien drogats).

La repressió no tant sols anava dirigida a la gent, sinó també a destrossar literalment els edificis que aixoplugaven els col·legis electorals, els edificis eren també culpables i mereixien garrotades.

Com que això no s’havia vist mai a Europa, tota Europa ha quedat commocionada, aquella agressivitat no l’havien vist mai perquè a Europa no son feixistes practicants, poden ser de dretes o d’extrema dreta, però no practiquen feixisme com és practica a Espanya.
I si no en tenien prou, el 9 d’octubre festa nacional del País Valencià vam observar com grups organitzats d’extrema dreta, feien el que volien a la manifestació del País Valencià, una agressió física a moltíssims ciutadans amb la policia nacional que els hi donava cobertura.

Però si encara quedava algun dubte per comprovar que hi ha tot un sistema feixista que actua per ciutats, viles i pobles de l’Estat Espanyol, ho vam poder constatar el passat 12 d’octubre dia de la hispanitat, de la raça, de la guàrdia civil, de la “Fiesta Nacional” i de no se quantes coses mes, (encara no entenc perquè li han penjat tota aquesta motxilla a la Mare de Déu del Pilar). També actuant amb violència i agressions.
Els Països Catalans, som completament diferents que el País d’Espanya, no tenim ni la mateixa llengua, ni la mateixa cultura, ni la mateixa pedagogia educativa, ni les mateixes tradicions i vostès porten molts anys, intentant resoldre el “problema catalán”, i amb tants anys, molts, no han sabut resoldre’l, i saben perquè, perquè son uns autèntics ineptes, corruptes i delinqüents.

Nosaltres no dialoguem amb delinqüents. Visca la República Catalana!!!!

Agraeixo a la M. del Mar & cia el relaxament que m’ha propiciat en mig de la tensió acumulada dels darrers dies.
Tot i que escoltant
No voldria res més ara
que estimar-te
m’ha provocat analogies indescriptibles
https://g.co/kgs/4Az4Zg

Tantmateix vull parlar de la por, molt present aquests dies, i utilitzada lleugerament com arma llancívola.

Sort en tenim de la por, com del dolor, que ens força un equilibri necessari en les nostres decisions.
Sort que tots en tenim de por. El que ja és més discutible és la gestió que en fem. Depèn de que és el que tenim en risc (posició, salut, família, …).

És important que sapiguem respectar aquesta por d’uns i altres per que la seva valoració i gestió és molt diversa.
Però sobretot per que la decisió que s’ha de prendre és un afer col•lectiu i necessitem que sigui el més transversal possible.

Crec que, lluny de retreure aquesta por natural a ningú, cal que ens ajudem a vèncer-la.

Per que tenim un repte important al davant i ja toca que després de 300 anys sapiguem encarar-lo amb èxit.
Portem massa anys carregant-nos de raons. Está bé que sapiguem refer-nos després d’una desfeta. Però guanyar alguna vegada, si més no serà diferent.

Per fer la truita cal trencar els ous.

Efectivament la por és ben fundada. Algú hi deixerà (hi ha deixat) la pell.

Però els moments oportuns, com la inspiració, venen quan venen i t’han d’agafar amb el pinzell a la mà.

Diferents veus permeten pensar que estem objectivament davant d’un moment històric.

http://in.directe.cat/da-victus/blog/13024/el-deute-espanyol-es-el-boto-nuclear-catala

http://cesccosta.blogspot.com.es/2017/10/anonymous.html?m=

Tot i que a qualsevol de les opinions que s’han anat expressant, jo hi afegiria la necessitat de deixar de banda qualsevol estratègia de xantatge, i oferir-nos com una opció clara de canvi, millora i benefici per a tots: Espanya, UE, el món, Catalunya, i totes i cadascuna de les persones que composem aquestes comunitats.

No ens podem permetre ni defallir ni enfrontar-nos (ANC, Mas, CUP, Puigdemont, ERC, Omnium. PDCAT, AMI, …)
I hem de seguir seduïnt tothom (CSQP, PSC, …)

Si el del costat o el del davant s’arronsa l’hem de recolzar. Potset d’ací una estona seré jo qui m’arronsi, i menjant-me l’orgull hauré d’acceptar també l’ajut.
Ens necessitem.

Altrement potser calgui esperar 300 anys més.

L’alternativa ja la sabem
– Carlos Lesmes parla de ingerència del poder executiu caralà en el poder jurídic.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-ts-i-el-cgpj-demanen-accions-legals-contra-la-creacio-de-la-comissio-sobre-la-violacio-de-drets-arran-de-l1-o-2/

Més enllà de obviar que la separació de poders fa molt temps que NO existeix a Espanya, el sr. Carlos Lesmes no s’adona que és el govern d’un estat independent el que està recriminant a l”estat espanyol la ingerència en el seu territori i amb pràctiques terroristes

– Juncker, el que va afavorir l’evasió de impostos de les multinacionals a Holanda
https://www.google.es/amp/www.lavanguardia.com/politica/20171013/432019034947/juncker-si-catalunya-se-convierte-independiente-otros-harian-loent-mismo.html%3Ffacet=amp

juga a l’equidistància que sempre significa posicionar-se al costat del més fort.

Amb tot el suport al nostre President espero que el més aviat possible ens posi sota la protecció de les lleis de Catalunya.

Finalment la M. del Mar ha agafat la guitarra per interpretar una cançó que hauria de ser història.
https://youtu.be/5N-RKPP6ldI

Tot el Liceu dret:
In – inde – independència!!!

Avui m’has emocionat.
Efectivament, les escoles ens van demostrar que la comunitat educativa és un puntal de la nostra societat.
I no precisament d’adoctrinament, sinó de participació, diversitat i sobretot d’educació en democràcia.
Tot i no ser l’escola dels nostres fills, perquè vam canviar de barri fa uns anys, va ser la NOSTRA escola.
La vam defensar, junt amb els nostres veïns, amb la por al cos i les ganes que la por no ens fes defallir. Tots junts. Serenament i amb determinació.
I vam guanyar.
Endavant i força, ni un pas enrera.

Sóc del 44 del segle passat i veig a venir que tornaré a viure fets del passat. Em moc entre el desànim i la ràbia, però sortosament guanya la ràbia. No ens deixarem trepitjar, no ens rendirem. Quan em ve el desànim torno a mirar les imatges de l’1 d’octubre amb les forces d’ocupació atonyinant a gent pacífica, que només volia dipositar una papereta a una urna, i ràpidament em torna la ràbia i crido ben fort guanyarem. Que apliquin el que vulguin que guanyarem. Tot va començar des del poble i acabarà també des del poble.

Em costa d’entendre que en el moment que estem perseguits per totes bandes, quan s’atreveixin a atacar a les nostres criatures i als seus mestres, mentrestant hi hagi persones com Colau, Rabell, Domènec, Dante i bastants més que segueixin fent la puta i la ramoneta, donant un petonet al Rajoy i un altra al Puigdemont per a tenir un pneumàtic sempre a l’abast. No en son conscients que el seu país és més important que el seu partidet sense futur? El “gobierno de españa” va a destruir-nos fins que no quedi res de Catalunya, que no ho saben? Francament crec que si a hores d’ara encara no han fet res per a defensar-la, ja no hi ha cap tipus de justificació, senzillament els sembla perfecte el projecte destructiu del senyors Rajoy, Rivera i Sánchez. Valdria la pena doncs, ara que sembla que deixarem de fer ballet davant de la piconadora espanyola, que recordem a aquests personatges que juguen amb la samarreta del nostre equip, però que a sota hi porten la “banderita española” per si cal dissimular en un moment donat. Ara van a destruir les nostres escoles. Tampoc els sembla malament? No se n’han donat compte?
Sé quin és el projecte dels espanyols, ho sé des que era petit, sé que és la nostra desaparició i sobretot la desaparició de la nostra cultura, per tant, facin el que facin no em sorprendran, però als botiflers que cada vegada que tenim oportunitat de salvar la nostra cultura, apareixen com bolets per a evitar que ens en sortim, aquests, ho sento però no puc evitar que em segueixi sorprenent la seva profunda maldat. Mai oblidarem el que ens estan fent els espanyols, però encara menys els falsos catalans.

Vicenç,
gràcies per les teves paraules. Ara més que mai ens cal unitat i recolzar les bases de la nostra societat oberta i democràtica. Els mestres i professors ens sentim cada dia més al punt de mira i això, com a molts del nostre país, ens provoca en alguns moment ansietat i neguit. Treballem des del respecte amb la diversitat de la nostra societat, sense discriminar ni adoctrinar ningú. Transmetem els valors bàsics i irrenunciables que han de ser la base d’una societat democràtica i responsable, eduquem futurs ciutadans crítics i oberts al món. Ho fem i hi continuarem fent sempre. I ara més que mai, us necessitem al nostre costat a tots. No ens deixeu sols, nosaltres no us fallarem. Les escoles i els instituts seran sempre vostres.

Rpg
Institut Narcís Oller de Valls, professor d’Arts Escèniques i de Llengua i Literatura Castellana,

Hi ha una dita que estava penjada a un poliesportiu de Tarragona (estava en castellà) :
“Si luchamos podemos perder, si no luchamos estamos perdidos”
Això reflecteix el moment actual, partits com C’s que no tenen ni de bon tros, ni tan sols sumant-li els vots del PP a Catalunya, una representació majoritària, volen dictar com ha de pensar la majoria, mentint i incitant a l’odi per motius purament electoralistes fora de Catalunya.

Parlen d’adoctrinament a les escoles, mentida. Adoctrinament era la escola a la que anàvem els que ja tenim una edat: F.E.N., història nomes de la Espanya imperial, geografia parcial, no existia el català, etz.
I malgrat aquest adoctrinament va sortir gent, no nascuda a Catalunya, que estima Catalunya i vol la independència (en soc exemple).

No hi ha alternativa, davant de la nul·la voluntat de negociar de l’estat espanyol, cal declarar la independència, perquè si perdem, haurem lluitat, no fer-ho te el mateix efecte i a mes hauríem perdut la nostra autoestima.

Un punt final que m’indigna!
La pretesa imparcialitat i transparència dr TV3 i CatRadio, està jugant (sembla que expressament) a favor de la rendició.
Tenim tot l’aparell mediàtic espanyolista manipulant i mentint descaradament, per tant no els hi cal ajuda de TV3 i Catràdio sembrant dubtes sobte la nostra força i donant mes veus a contraris negatius que a missatges possitivistes i d’esperança.
NO NECESSITEN AJUDA ADDICIONAL.

Vegeu si no el TN Vespre d’ahir amb missatges de por econòmics donant veu a la Santamaria (dos vegades), a l’Albiol, al de Guindos, i altres.
O la entrevista d’aquest matí a CatInfo, aun suposat mediador wue parlant de les FARC introduia missatges de que cal esperar anys.

Els mitjans de la CCMA no els veuen, en general, dependentistes, per tant tots els dubtes que transmeten a TV3 i l’excessiu temps donat a PP, C’s, PSOE-PSC, van contra un segment de població molt concret que intenta tenir idees clares i convicció.

Qui ens salvarà de la Barbàrie espanyola? un temps va haver-hi els Bàrbars del Nord. Ara tenim els temibles Bàrbars de Ponent que ens ho destrossen tot.
Si, ja sé que Espanya té també persones educades, però el producte bàrbar que per desgràcia supura és intolerable: és franquisme pur i dur nat del seu sí: un PSOE que pensa que es pot lluitar amb els feixistes hereus del franquisme avançant-los per la dreta i un Cs que ha nascut liderat per un cabdill lerrouxista que havia tingut carnet del PP, vergonya de Catalunya on va nàixer. Un bàrbar nat al sí de la nostra pàtria catalana.

España -i Europa- ha comprovat la nostra feblesa. Ha comprovat que el nostre és un Govern sense paraula d’honor, disposat no complir els mandats democràtics, fàcil d’esporuguir amb unes quantes amenaces de pati de quarter.

Europa ja sap que no ha de patir, que no farem res. I ara España es prepara per arrasar-ho tot. Els españols, PP-PSOE-Ciudadanos, la immensa majoria dels españols, han vist clar que no tenim ni lideratge fort, ni Govern compromès, ni majoria parlamentària capaç d’avançar cap a la llibertat sense dubtar a cada passa. Han vist com ens fèiem enrere en el moment decisiu. Han vist com el nostre moment històric, esperat durant anys i anys, es transformava en una farsa dramàtica en només uns segons.

Cauran sobre nostre com una fúria, disposats a que mai més tornem a estar a punt d’alliberar-nos. Mestres? No caurà només el sistema educatiu. Caurà també TV3, i Cat. Ràdio, i els Mossos, i cauran la cultura i la llengua. Caurà la nació.

Però, això sí, nosaltres haurem intentat negociar. I la vergonya ens cobrirà 300 anys més.

Fa temps que dins meu hi ha un sentiment que no he sigut capaç d’articular amb paraules que l’expressessin amb intensitat i nitidesa suficient, però el comentari d’Albert Millet ho ha fet plenament.
I si em permets, tornaré a reescriure el teu últim paràgraf:
“Sé quin és el projecte dels espanyols, ho sé des que era petit, sé que és la nostra desaparició i sobretot la desaparició de la nostra cultura, per tant, facin el que facin no em sorprendran, però als botiflers que cada vegada que tenim oportunitat de salvar la nostra cultura, apareixen com bolets per a evitar que ens en sortim, aquests, ho sento però no puc evitar que em segueixi sorprenent la seva profunda maldat. Mai oblidarem el que ens estan fent els espanyols, però encara menys els falsos catalans”. Gràcies Albert Millet.