Amparo Sena: “No sóc cap delinqüent, reivindique uns trens dignes, que és l’obligació de l’administració”

A Amparo Sena, a la feina li diuen la Rosa Parks de Renfe, per la història de resistència que va protagonitzar i que ara li ha costat una sanció econòmica.

“Em fa molta vergonya haver de passar per això, és molt humiliant. Jo no sóc cap delinqüent, m’he dedicat a reivindicar un servei digne, que és l’obligació de l’administració pública. Sóc una ciutadana del carrer, sola. I és impossible que una persona com jo aconseguisca que la monstruositat de l’estat assumisca la seua responsabilitat.”

Fa poques hores que  ha rebut una sanció administrativa de vuit-cents euros per un incident que va ocórrer a l’Estació del Nord de València el 24 de gener de l’any passat. Però la història havia començat molts mesos abans. Tants com en feia que Renfe feia circular amb retard tots els trens de rodalia que eixien de València entre les set i les vuit del matí. Els que utilitza la gent per anar a la feina.

Sena viu a València i treballa al polígon industrial d’Alzira. Agafa el tren amb destinació Moixent que ix a les 7.23 de l’Estació del Nord. Baixa a Algemesí i fa la resta del trajecte en bicicleta. Cada dia. O mai. No eixia mai a les 7.23, el tren. I ella no arribava mai a l’hora convinguda a l’oficina.

“Jo puc entendre que un dia, o dos o tres, el tren duga retard. Un retard relatiu de tres o quatre minuts, d’acord. Això és perdonable. Però quan fa molts mesos que pràcticament cada dia el tren ix més de vint minuts tard, i vas a l’oficina d’atenció al client, i demanes educadament explicacions, i ells ni et miren a la cara –no he rebut mai cap resposta a les queixes per escrit–… Quan passa tot això, et naix ira i et naix impotència. I al final dius, s’ha de protestar d’alguna manera. No pot ser que això funcione així de malament i no passe absolutament res. No pot ser.”

I es va rebel·lar. Un dia, diu, va pujar al tren i va tenir el rampell d’alçar-se i animar a protestar a la resta d’usuaris. Ningú no es va immutar.

“La gent diu que sí, però després ningú s’anima perquè fa vergonya. Jo ho entenc. A mi també em feia vergonya. A mi, el primer dia que, després d’haver esperat set minuts o vuit el tren, em va tocar traure una tapadora d’una cassola i començar a fer soroll… És humiliant.”

Repic de cassoles a l’andana

Durant molt de temps, tota la tardor del 2019 i el gener de 2020, Amparo Sena va protestar sola a l’andana o al vestíbul de l’estació. Donava uns minuts de marge al tren que no eixia mai a les 7.23. Quan eren les 7.30 treia els atuells i els repicava. Cullera contra tapadora. O cullera contra el recobriment metàl·lic de les columnes de l’estació, que retronaven més. Si venia el guarda de seguretat, deixava la columna i tornava a la tapadora. Els seus companys de viatge, que probablement també farien tard a la feina, i també maleïen Renfe, l’observaven. En silenci.

“Una de les coses que em van resultar més tristes és que els usuaris em miraven amb indiferència. Vaig ser l’única durant molts mesos. Però l’altre dia, quan vaig pujar al tren, un senyor em mirava i em feia gestos. Em vaig llevar els auriculars i em va dir, ‘li deia a l’home que tens al costat que el tren va puntual gràcies a tu’. I jo, que sóc educada, li vaig respondre ‘no, no és veritat’… Però sí que és veritat! Durant molts mesos, a les set i mitja del matí, que t’hages de posar a fer soroll tu sola, al vestíbul de l’Estació del Nord és una merda. La veritat.”

Un jove s’hi afegeix

El 24 de gener de 2020, un jove usuari del tren es va afegir a la protesta. Portava una cullera i picava la columna. Tot de cop van aparèixer quatre policies espanyols.

“Em van demanar que parara de fer soroll, perquè donava cops, jo a la tapadora i ell, a la columna. I al xic li van dir, ‘faça-ho com la senyora, si vol’. És a dir, que no colpejara el mobiliari de l’estació. Després em va mirar i em va demanar que parara de fer soroll. I li vaig dir ‘no, perquè tu em sents a mi i jo et sent a tu, perquè estic protestant. I proteste perquè fa 22 minuts que hauria d’haver eixit el tren’… La darrera pensada que tens és que vinguen quatre policies espanyols. Aleshores, com que et resisteixes a l’autoritat, et demanen la identificació. I jo vaig tardar deu minuts a donar el DNI als policies.”

800 euros en nom de la llei mordassa

I acaba de rebre una sanció. El remitent és la delegació del govern espanyol. El motiu, desobediència o resistència a l’autoritat. Una infracció greu. 800 euros. Hi recorrerà en contra. És l’article 32.c de la llei orgànica 4/2015, de 30 de març, altrament coneguda com a llei mordassa.

En aquest vídeo es pot veure el moment en què la policia demana a Sena que s’identifique. [Tot i el titular del vídeo, no va ser detinguda.]

La sanció li dóna la raó: feia 22 minuts que esperava el tren

“El paper que m’ha arribat diu que eren les 7.45 del matí. O siga, el tren ja anava amb 22 minuts de retard, i la policia em sanciona a mi. Diuen que la meua actitud és greu. No donar de seguida el DNI al policia. I no és greu que un servei públic funcione d’una manera nefasta durant mesos? No ens compensen de cap manera. No ens descompten el preu del bitllet. L’administració no és responsable? De debò? Si em demanen comptes a mi, per què no els demanen a l’estat o a l’administració pública? Era de república bananera, anaves a l’estació i no sabies a quina hora eixiria el tren, i si ni tal sols eixiria o hauries de pujar al següent.”

Naix el moviment d’indignats amb Renfe

El 24 de gener de 2020, ara tot just fa un any, quan va passar tot això de la policia i la identificació, les persones que esperaven el tren al costat d’Amparo Sena. s’hi van solidaritzar. Quan van veure que la policia li demanava el carnet, van reconèixer que ella era l’única persona que protestava cada dia, però que els representava a tots. D’aquesta revolta a les andanes, va nàixer el col·lectiu d’Indignats amb Renfe que va organitzar accions puntuals de protesta, alguna de les quals es haver de retardar perquè el tren que portava els manifestants també va ser impuntual.

“A partir d’aquell dia, cada vegada que el tren eixia tard, la gent feia soroll i les protestes ja van ser multitudinàries cada dia. I a final de març el servei ja va començar a funcionar relativament bé i després ja va arribar la pandèmia, i tots a casa. I ara cada dia funciona bé. Va puntual, quasi puntualitat britànica.”

Sena continua anant amb tren cada dia a la feina al polígon d’Alzira. Comparteix els valors de protecció ambiental que representa anar en transport públic: “Però, com volen que l’usem si no funciona correctament?”, rebla.

Reaccions i solidaritat

El senador per Compromís Carles Mulet es va fer ressò l’any passat del setge que va patir aquesta usuària i ara ha demanat al ministre de Foment espanyol, José Luís Ábalos, que pague la multa, perquè considera una indecència que s’haja imposat una sanció a una ciutadana que protestava perquè els trens anaven amb retard. “El que li han d’enviar és una disculpa”, diu Mulet.

El col·lectiu Indignats amb Renfe també se solidaritza amb l’afectada i recorda que la companyia ferroviària ha tingut la humorada de celebrar el 80è aniversari de la seua creació amb la remesa d’aquesta sanció. I denuncia que l’única resposta de Renfe als usuaris és emprar la llei mordassa per atemorir les persones que volen expressar les seues queixes.

Una reflexió final

“El paper que m’envien diu que la meua actitud és greu. Em sancionen amb 800 euros, però ningú considera si s’ha de sancionar Renfe, després de mesos i mesos d’incompliments.”