“No serà una legislatura de confrontació en matèria lingüística”

Fa temps que pens que s’han de fer de tant en tant articles amb resums, amb dates i personatges, dels esdeveniments que ens afecten, de què va fer qui. Resums que ens ajudin a recordar la cadena de fets que ens han duit al present. Per posar un exemple senzill, quan hom parla del 155 només pensa en el PP, en en Rajoy, en na Sáenz de Santa María. No tanta gent recorda que Sánchez va donar suport a Rajoy en la seva peculiar aplicació de l’article 155 (i per això, tal com assenyala en Josep Costa, sembla que només el PP n’és responsable).

Mentre es redacten aquestes línies és inevitable que pensi en els darrers anys, els quals passen a una velocitat espaordidora, i veig amb pena que ja no tenc devora meu qualcuns dels meus companys i mestres. Un d’ells, n’Antoni Artigues, amb qui de tant en tant dinava i fèiem tertúlia a la universitat, ens va deixar l’any 2018. Fa cosa d’un mes i escaig que na Carme Junyent se’n va anar. Tots dos, de mestres passaren a ser companys. I és pensant en ells que ha pres forma la idea de fer un exercici de resum i de record. Però la meva sorpresa ha estat grossa, en veure que mentre anava agafant notes, els esdeveniments, les notícies, m’anaven guanyant terreny, i això m’obligava a refer-ne la llista, perquè al cap d’un o dos dies el text semblava haver quedat obsolet. Vegem la seqüència dels fets (les dates són les de les notícies consultades) que han afectat les Illes Balears recentment.

Recordem el 4 de juliol de 1997, quan el govern del PP de Jaume Matas aprovà el decret 92/1997, popularment conegut com el decret de mínims en l’educació, el qual indica que almanco un 50% de les matèries dels centres educatius s’han de fer en català.

27.7.2023. L’Ajuntament de Palma, governat per PP i Vox, aprova que el català deixi de ser la llengua d’ús prioritari. També substitueix el domini .cat per .es.

29.8.2023. La presidenta Marga Prohens afirma que posa “la salut davant de qualsevol altre tema”.

2.9.2023. S’elimina el requisit del català a la sanitat a la comunitat autònoma de les Illes Balears. I això que a final d’agost el Col·legi de Metges havia qüestionat que aqueixa mesura servís per a atreure més professionals.

3.9.2023. S’anuncia la mort de Carme Junyent. El mateix dia es publica el seu article Morir-se en català a VilaWeb, un article que posa el focus d’atenció en un fet tan comú del dia a dia, un fet tan greu, que és inevitable acabar amb les mans damunt del cap mentre n’acabes la lectura, tot pensant: “Però què feim? Com pot ser mai això?”

4.9.2023. La presidenta Prohens diu que “no serà una legislatura de confrontació en matèria lingüística”.

–El mateix dia el PP diu no es descarta d’eliminar el requisit del català en tota la funció pública.

–Els docents destinats a Formentera han de viure inicialment en un alberg per manca d’habitatge, per mor del lloguer turístic.

28.9.2023. L’Ajuntament de Calvià, governat per PP i Vox, té un nou reglament lingüístic, que exclou el català com a llengua preferent. Diuen que defensen “la llibertat”.

11.10.2023. Vox afirma que dir que el català és la llengua pròpia de les Balears és una construcció perversa i fictícia.

Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’estatut d’autonomia de les Illes Balears:

Article 4. La llengua pròpia

1. 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà, juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial.

L’estatut fou impulsat pel PP i es va aprovar sense vots en contra.

16.10.2023. La presidenta Prohens [tot esperant de poder aprovar els pressuposts] proposa que la llengua catalana deixi de ser vehicular a l’escola fins a vuit anys. També accepta la proposta de Vox perquè hi hagi lliure elecció de la llengua en educació, entre els tres anys i els vuit anys.

Prohens afirma que el seu partit va aprendre de l’etapa Bauzá i del seu enfrontament amb el sector educatiu i en contra de la llengua. Bauzá va aconseguir dos rècords: el màxim nombre de diputats guanyats en la història del PP i el màxim nombre de diputats perduts al cap de quatre anys, cosa que deixà el PP a nombres que no es recordaven des dels anys vuitanta. Prohens vol destacar el tarannà dialogant d’Antoni Vera, conseller d’Educació, filòleg català.

17.10.2023. La presidenta Prohens admet que “el requisit de català no és l’únic problema, però en aquest context d’emergència, evidentment, era un requisit dissuasiu”. És clar, no trobar pis de lloguer és menys important, especialment a les Pitiüses. La presidenta desitja que treballar a les Balears “sigui un regal i no un càstig”. Idò ara ja podran pagar alegrament els lloguers en la llengua de Cervantes. Els docents destinats a les Pitiüses els fan mamballetes.

3.11.2023. El PP [tot esperant de poder aprovar els pressuposts] i Vox pacten que els pares puguin triar la llengua de les assignatures troncals. El conseller i filòleg català Antoni Vera Alemany, el de tarannà dialogant segons Prohens, vol minimitzar l’impacte sobre el català. Ha comentat que “els centres que s’acullin a aquest pla específic rebran dotació econòmica, humana i material necessària per a dur-lo a terme”. Es preveuen “línies pures” (només l’expressió ja posa els pèls de punta) fins a vuit anys. Prohens diu que l’acord no implicarà la segregació, “una línia vermella” que no volia travessar. Mentre es redacta aquest document, roman el dubte de com s’ho faran per a respectar la llei del PP coneguda per decret de mínims (92/1997), segons la qual almanco el 50% de les matèries s’ha d’impartir en català.

6.11.2023. Antoni Llabrés, advocat de l’Obra Cultural Balear (OCB), presenta els seus mateixos dubtes (molt més detallats que no els meus expressats més amunt) sobre la legalitat de l’acord amb Vox sobre la llengua a l’educació.

7.11.2023. Ataquen amb pintades (“Viva España”) la seu del Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical de les Illes Balears (STEI) per haver pres posició en contra del pacte de PP-Vox.

9.11.2023. El govern balear aprova un pressupost rècord de 7.320 milions d’euros, sense que hi hagi cap partida específica per a l’acord sobre l’elecció de la llengua, per bé que el pressupost d’educació augmenta fins a 154,5 milions. Curiosament, 750.000 euros es destinen a l’Oficina de la Llibertat Lingüística de Vox, la qual, segons el seu web –que traduïm al català– ha de “fomentar la protecció tant del castellà com de les modalitats lingüístiques de les diferents illes, que des de fa més de 30 anys sofreixen l’aplicació d’una normativa pancatalanista”.

Aquests dies llegesc el llibre de Bartomeu Quetgles Pons Llengües i escola a Europa (una lectura que recoman a tothom que estigui mínimament interessat en aquests temes), on, a les pàgines 127-130, tracta del fet que va marcar la generació dels nostres pares: ser analfabet en català, per culpa de la prohibició espanyola d’aprendre a llegir i a escriure en la nostra llengua. Quetgles Pons, a partir del treball de Cliff Hanley sobre l’educació a Escòcia, descriu dues fases de minoritzacions que pateixen moltes de llengües europees (sobretot a l’Europa occidental, remarca l’autor): 

En una primera fase són només els fills de les elits locals els qui estudien la llengua del poder i en la llengua del poder, però després, amb l’educació obligatòria, tots es veuen obligats a seguir el mateix camí. […] Ja no la necessitat, sinó fins i tot l’interès d’aprendre la llengua històrica del territori es va esvaint a mesura que la població autòctona aprèn la llengua dominant com a llengua segona o primera. Els parlants de la llengua majoritzada, per la seva part, es poden preguntar: Per què aprendre la llengua de l’altre, quan l’altre ja ha après la meva? Per què aprendre una altra llengua, quan tots ja tenim una «llengua comuna»? La substitució lingüística ja està servida. Cuinada, en bona part, pel sistema escolar. (Quetgles Pons 2018: 129)

De sempre l’estat espanyol i les forces que l’impulsen i apuntalen han tengut clar que l’educació era el pilar fonamental que havien d’atacar i conquerir. No és res de nou. Des de la Real Cédula de Aranjuez del 1768 “Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua Castellana”, la qual acabava d’estalonar el decret de nova planta, fins al decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL) del 2013 del govern Bauzá (declarat nul pel TSJIB l’any 2014). Saben el poder que té la llengua, saben que mentre es parli, s’escrigui, es llegeixi en català, mentre es facin obres de teatre, articles de diari, blocs, films, cançons i més productes culturals en català, no poden acabar de conquerir el territori. Dominar i controlar a la força un territori és una cosa que ja fan, però no controlen ni dominen la nostra ment. I això seria més fàcil si el pensament no anàs tan íntimament relacionat amb el llenguatge. Per això l’objectiu és l’escola. Per la llengua.

Lluís Barceló i Coblijn és col·laborador del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i director del Laboratori d’Investigació en Complexitat i de Lingüística Experimental (LICLE).

–Quetgles Pons, Bartomeu. (2018). Llengües i escola a Europa. Palma: Lleonard Muntaner Ed.

–Cliff Hanley (1986). History of Scotland. Londres: Bison Books.