21.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 22.12.2023 - 07:39
Pedro Sánchez va visitar ahir Barcelona. Es va reunir amb el president de la Generalitat, amb qui va arribar a uns quants acords que s’han fet públics, va visitar la seu del PSC i va parlar sobre temes diversos, sempre amb aquesta alegria i inconsciència que tant sol demostrar. L’home viu al dia i es nota en la manera com parla, fent ziga-zagues constants.
En relació amb això, ahir es va referir a la proposta en què coincideixen ERC, CUP i Junts de fer un nou referèndum d’autodeterminació a Catalunya. I va aprofitar l’avinentesa per fer passar una de les seues trampes: “El referèndum és la proposta de màxims de l’independentisme”, va dir. I va afegir de seguida que si l’independentisme està disposat a parlar, tal com demostren, hauria de parlar del “reforç de l’autogovern i de les institucions catalanes”. O siga, de res, d’una cosa etèria i angelical que no té cap significació concreta.
Això és, simplement, mentida. O hauria de ser mentida. Parlar de “proposta de màxims” sempre és una miqueta trampós quan negocies –perquè se suposa que, quan negocies, assumeixes que no aconseguiràs el teu màxim i hauràs de cedir, haureu de cedir tots dos, en alguna cosa, de manera que el màxim es fa impossible. Però, en qualsevol cas, la “proposta de màxims” de l’independentisme no pot ser mai fer un referèndum. Si de cas, ho és la independència, la constitució d’un nou estat, la república, però no un referèndum. Un referèndum pot ser la proposta de mínims, si de cas, que justifique els vots de la investidura. Però de màxims? Mai.
La maniobra de Sánchez, com és obvi, no és banal ni crec que siga improvisada. Dient que el referèndum és la proposta de màxims, els socialistes posen sobre la taula que, si hi ha cap acord negociat, haurà de ser inferior, fins i tot, a la proposta d’un referèndum. O siga, res.
Veurem com reaccionen els partits independentistes a aquest nou envit del dirigent socialista espanyol, ara que ja té els seus vots. Però crec que no haurien de tenir gaires dubtes, si més no teòrics, per a respondre-li.
No haurien de tenir gaires dubtes, espere, a proclamar que l’objectiu és la independència de Catalunya i que, si de cas, ells accepten de fer un nou referèndum únicament si això val perquè la comunitat internacional se senta més còmoda i per a trobar una eixida al cul-de-sac actual –en què nosaltres, en sis anys, no hem pogut fer efectiva la república proclamada ni ells han pogut fer tornar Catalunya a l’autonomia.
Però per a res més que això. Que la independència ja va ser proclamada el 2017 i el referèndum ja es va fer aquell mateix any. I aquella sí que és la nostra “proposta de màxims”, allà on volem arribar.
PS1. Avui publiquem una entrevista, crec que molt important, a David Fernàndez. Partint de l’espionatge que s’ha destapat contra ell i la seua família, però anant molt més enllà: “M’he sentit culpable per haver exposat la gent que estimo”
PS2. És dijous i, per tant, torna a haver-hi un capítol de La tertúlia proscrita.
PS3. Si teniu dubtes sobre quins regals fer aquestes festes i voleu que siguen en català, en trobareu molts a la Botiga de VilaWeb. A la botiga en línia, i també a la botiga física de Barcelona, que obrirà excepcionalment dissabte de les onze del matí a les dues del migdia.
