Ahir en Casulleras explicava que la sentència del TDHE a propòsit de la recorreguda sentència del Suprem contra els líders del Procés ens agafarà als independentistes amb els pixats al ventre, incapaços d’aprofitar la finestra d’oportunitat política de presumiblement anul·lar-la.
.
Avui en Partal ens demana si serem capaços d’aprofitar la desfeta política a l’altiplà. Els partits i les entitats en primer lloc –per allò del lideratge–, però també la gent del carrer –que manquem d’una visió estratègica.
.
Bona pregunta, per interpel·lar als líders que se’n diuen. Fàcil resposta per als membres del ramat, sense gos que els condueixi ni pastor que les mogui.

Editorial encertadíssim. En realitat tot depèn de Junts, doncs ERC està massa preocupada en ser el gos faldiller del PSC mentre entre ells hi ha sang i foc i ganivets vermells. Si hi ha un problema amb Junts, és el conegut que son dos partits diferents amb idearis netament diferenciats compartint una mateixa estructura de partit i una mateixa cúpula, el que ja ha dut problemes en altres ocasions. Que ara no els dugui dependrà de com d’emprenyats estiguin ambdós partits dins de Junts. I ja seria hora que ho estiguessin. L’única manera de vèncer Madrid és transformar-la en ERC ara mateix.

Fins ara hem intentat anar tallar caps. Tenim el PNV que és la corretja de transmissió de l’elit econòmica espanyola. La matèria grisa- i els col·laboracionistes que mai els fallen en els moments decisius- de la què parlava en el meu anterior comentari.
.
Veieu com van situar-los al capdavant de CaixaBank i en menor mesura al Sabadell. L’OPA del BBVA contra el Sabadell no és casual sinó una operació estratègica de molt més gran abast.
.
Us en recordeu quan van enviar a Urkullo a enganyar elM.H.P. Puigdemont. Us en recordeu en el film d’El Padrí, en què Michael Corleone li consulta a son pare “Qui serà el traïdor?” i Don Vito li respon “aquell que et propose una reunió amb l’altre bàndol”.
Doncs, ara i ací, el mateix.
.
Ací i ara, sabem que els caps són “reproduïbles” i van turnant-se i tornen a emergir. Allò que cal és fer caure tot el sistema de dalt a baix, i el que cal és esclafir els fonaments d’un sistema colonial que no puga tornar a posar-se dempeus. Com qualsevol altra estructura assentada en la Terra. Traient el centre de gravetat fora de la base és el que fa tombar els edificis feblement arrelats.
.
A qui corresponga…………açò és per a gent adulta, bragada i ben preparada, i no per aduladors i “ofrenaors” de noves glòries a Espanya, no per a Compromís, ERC, Més Illencs i altres afeccionats, diletants miops etc. de la RES PUBLICA, d’acord?
.
Josep Blesa (València)

A mi i a molts independentistes no ens preocupa gens salvar a España del caos que es tenen merescut, i que hem admés estupidament que es tralldi a casa nostra. Entre altres coses perquè això que es diu España no té salvació ja que és una parida de quatre llestos per a poder guanyar diners il·licitament; una parida artificial forjada per la força, de les armes molt sovint. España, res a salvar!! És i serà sempre dictatorial i antidemocràtica, perquè si no desapareixerà , perquè no és res més que una estructura de rampinya i conquesta, perquè no és una nació que la sostingui en realitat.

Per tant ERC i Junts el que haurien de fer és anar-se’n del Congreso i no apreixer-hi més! Ni votar res, és clar, ja que s’ha demostrat sens dubte que és completament inutil; vegi’s la llei d’amnistia, per exemple….

…I TANT FÀCIL QUE SERIA NO FER-HO.
Trobo a faltar a l’editorial una referència a la pau autonòmica, que és l’últim reducte on sobreviu el franquisme, i nosaltres hi col·laborem de forma estúpida.
Dotzenes, centenars i milers de persones del meu entorn social a Catalunya -de fet, els que vam votar en el Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017-, coincidiríem a afirmar que ni de Pedro Sánchez, ni de Mariano Rajoy, ni d’Alberto Núñez Feijóo i, fins i tot ni del rei Felipe, no podem esperar cap benefici per satisfer la necessitat de recuperar la legalitat republicana que ens van prendre amb un cop d’estat militar en el que la població civil era un objectiu estratègic dels bombardejos aeris.
Gairebé tothom sap que de la monarquia i dels governs d’Espanya, no podem esperar cap benefici per satisfer les expectatives seculars d’autodeterminació plena per decidir les nostres lleis i per fer justícia; autodeterminació per decidir les inversions i la distribució dels recursos econòmics; autodeterminació per gestionar les estructures elementals com la política d’habitatge i la gestió dels ports i aeroports; autodeterminació per repensar l’estructura ferroviària des de la xarxa de trens de Rodalia fins a la construcció del Corredor Mediterrani; autodeterminació per fer un ús natural de la nostra llengua, i autodeterminació per tenir una relació natural amb les altres nacions del món.
De la monarquia instaurada pel dictador i dels governs extractius de Madrid no obtindrem mai res d’això, com s’ha demostrat a la pràctica.
Ja ens han dit que els Països Catalans són unes Colònies que la monarquia ha rebut com herència de Franco.
Però tenen un punt dèbil:
– Necessiten la “pau autonòmica” per sobreviure, perquè sense aquesta condició, la constitució espanyola es disoldrà com el sucre en un café.
La pau autonòmica que necessita el regne d’Espanya per continuar existint, consisteix tan sols a permetre que els catalans posem i traiem reietons a Madrid. Res més.
… I tant fàcil que seria no fer-ho.

Hola Vicent.
Quan demanes de “sembrar el caos a Espanya”, hem de suposar que dones per sobreentès que aquest caos ens seria beneficiós per aconseguir la independència.
Deu ser un problema meu, perquè veig molts lectors que t’ho aplaudeixen sense reserves, però t’he de confessar que se m’escapa completament en què consistiria aquest caos, com el provocaríem i per què i de quina manera ens acostaria a la independència.
M’atreveixo a suggerir-te que ens facis una “pissarreta” explicitant aquests sobreentesos que sembla que tothom entén i dóna per descomptats i indiscutibles però que, tanmateix, penso que potser tampoc no soc l’únic que no té ni idea de què esteu parlant.

Ja tornem a posar-nos en mode kamikaze o escamot suïcida. Per començar, si el 2018 no s’hagues donat suport a la moció de censura de Sànchez, hagués continuant manant Rajoy, amb la Spraya, el Mendez Vigo i tota la trepa. Ens podries explicar de quina manera així ens hagués anat molt miloor ? Jo no ho veig. Una altra cosa és que els partits independentistes, sobretot ERC no hagin sabut aprofitar aquest suport a Sánchez i la cojuntura creada per fer quasi res de positiu.
Ara es proposa fer caure Sánchez i no donar suport a Feijoo i crear un caos monumental a Espanya ( que no es pot donar per descomptat) . Quan creus que trigaran els espanyols a trobar la manera d’estabil.litzar-se sense que els independentistes comptem per a res ni poguem influïr en res ? A aprofitar la situació creada per deixar-nos en un racó ? quin és el plan que ens dona algun avantatge ? Jo no el veig.