Per què no és possible la unitat independentista?

TEMA DEL DIA
L’aparició de la Crida en l’escenari polític català ha tornat a posar damunt la taula el debat sobre la unitat independentista. Un debat sempre polèmic, que crispa ERC perquè hi veu una maniobra electoral dels postconvergents per mirar de tapar el seu descens electoral o frenar l’ascens d’ERC. I a curt termini aquest debat no té sentit, perquè en realitat hi ha una disputa per l’hegemonia de l’espai independentista entre ERC i ara la Crida. Mentre hi hagi aquesta disputa per l’hegemonia, la unitat independentista és impossible.

Però, tot i ser impossible, defensar la unitat dóna vots, perquè bona part de les bases independentistes la defensen més enllà del caïnisme partidista. Mirant les xifres, ERC té raó: anar separats fa que l’independentisme guanyi vots, però defensar la unitat dóna vots a qui la predica. El resultat de les dues últimes eleccions autonòmiques ho demostra. A les eleccions del 21 de desembre de 2017, l’independentisme va obtenir més vots que no a les del 2015, quan havia concorregut unit en la candidatura de Junts pel Sí. El 2015, Junts pel Sí va obtenir 1.628.714 vots (39,59%), mentre que el 2017 Junts per Catalunya i ERC, bo i separats, van obtenir 1.884.091 vots (43,04%). Però les eleccions les va guanyar, contra pronòstic, Junts per Catalunya. El factor favorable a la unitat no va ser l’únic que va decantar la balança. També hi havia el factor Puigdemont i el fet que Junts per Catalunya fos una candidatura farcida d’independents que tapaven el PDECat.

Ara Puigdemont, amb la Crida, repeteix la jugada que va fer amb Junts per Catalunya, però a gran escala i amb uns terminis de temps més llargs. Ha creat un moviment polític transversal, ha situat al capdamunt gent que prové d’ICV, com el president, Jordi Sánchez, actualment tancat a la presó dels Lledoners; i el secretari general, Antoni Morral, ex-batlle de Cerdanyola. La direcció la completen quadres de darrera generació de Junts per Catalunya, com ara Elsa Artadi o Albert Batet, passant pel batlle de Montblanc, el republicà Josep Andreu, però amb una clara hegemonia dels independents. La nova executiva és plena de cares noves, que no tenen passat convergent. El fet d’haver-hi dues llistes en el congrés fundacional de dissabte va permetre una votació en què les guanyadores van ser cinc dones, que a més, no militen al PDECat. Una, Marina Geli, és ex-consellera del PSC. La Crida hereta l’espai polític postconvergent, però el mou cap al centre-esquerra, on hi ha ERC.

La Crida no ha aconseguit d’unir l’independentisme, cosa que Puigdemont sap perfectament que ara com ara és impossible. Al contrari, ha migpartit el PDECat i ha fet una OPA a ERC. Una OPA que probablement fracassarà a les municipals de Barcelona i a les europees, perquè els republicans ja les tenen encarrilades amb Ernest Maragall i Oriol Junqueras com a caps de llista. Però el moviment de Puigdemont mira a mitjà termini, més enllà de les sentències dels judicis i sobretot més enllà de les municipals i les europees del mes de maig, quan s’hagi aclarit el panorama judicial i l’independentisme hagi de presentar un full de ruta creïble per a les pròximes eleccions catalanes, que podrien ser a la tardor si Torra no pot aprovar el pressupost. Cosa bastant probable en veient la batalla que s’ha desfermat entre ERC i Catalunya en Comú.

MÉS QÜESTIONS
Costa posa Camps al centre de la trama Gürtel. Aquesta vegada li serà més difícil d’escapolir-se. L’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa ha ratificat davant el jutge que l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps va ordenar d’emetre factures falses per a contractar Orange Market, empresa vinculada a la trama Gürtel. Costa ha ratificat tot allò que ja va afirmar en el judici pel finançament il·legal del PP valencià, ara fa un any. En aquest procediment, va revelar per sorpresa que havia estat Camps qui havia ordenat de contractar la trama que dirigia Francisco Correa per a organitzar actes del seu partit i que aquests actes s’havien finançat en part amb diner negre. Costa ho ha ratificat en la declaració que ha fet en qualitat de testimoni davant el titular del jutjat central d’instrucció número 5, José de la Mata, que investiga Camps pel contracte adjudicat a Orange Market arran de la instal·lació de l’estand del País Valencià en la fira Fitur del 2009. Concretament, Costa ha dit que no sap si la Generalitat també tenia contractes amb la trama Gürtel, perquè ell era dirigent del partit i no pas de l’administració, però sí que ha manifestat que Camps ordenava aquests contractes per al PP valencià. També ha assenyalat l’ex-vice-president valencià Víctor Campos, segons les fonts consultades. En sortint de l’Audiència espanyola després de declarar-hi més de dues hores, Costa s’ha limitat a dir als mitjans de comunicació que havia col·laborat amb la justícia.

La presidenta d’Occitània insta a crear la marca ‘País Català’. La presidenta de la regió d’Occitània, la socialista Carole Delga, ha demanat als càrrecs electes nord-catalans i als actors econòmics del departament dels Pirineus Orientals que s’agrupin entorn de la marca ‘País Català‘. En un acte que es va fer divendres davant cinc-centes persones a l’estació de Perpinyà, va admetre que la regió que presideix no pot imposar-ho, però va encoratjar la societat civil nord-catalana, els seus representants i els seus emprenedors a mobilitzar-se i a promoure la marca ‘País Català’ per a satisfer la ‘identitat excepcional’ de Catalunya Nord. Delga va fer referència a Euskadi Nord, on els càrrecs electes ja fa temps que s’han agrupat per defensar els seus interessos i, tot i no ser un organisme oficial, exerceix de grup de pressió. Concretament, són 158 municipis. La proposta de Delga ha despertat recel entre els sectors més catalanistes. ERC de Catalunya Nord li ha recordat que aquesta proposta ja formava part del seu programa i fins ara no s’ha complert. ‘Amb una cosa sí que té raó la presidenta regional –diu ERC–: totes aquestes reivindicacions han de sortir d’aquí, dels partits polítics, dels batlles i de les institucions de Catalunya Nord, sense esperar que ens convidin amablement a suposats grans debats des de París o des de la regió amb el nom tan confús d’Occitània.’

Jordi Puig entrarà avui al Principat per reivindicar la llibertat dels presos. L’independentista Jordi Puig, que recorre tots els Països Catalans per demanar la llibertat dels presos ha arribat a Vinaròs i demà és previst que entri al Principat. Va començar el viatge el 19 de desembre a Cas Concos, a Mallorca, va recórrer l’illa, després es va traslladar al País Valencià, que ha recorregut de nord a sud, i ja és a Vinaròs. Puig fa aquest recorregut amb cadira de rodes perquè sentia la necessitat de fer alguna cosa per la República i els presos polítics i va decidir que volia convertir la seva limitació física en un estímul per a portar el missatge de la independència arreu dels Països Catalans. Puig va estar a la presó 1.663 dies per una condemna a vuit anys dictada per un tribunal militar per l’assalt fallit a la caserna de Berga, el 15 de novembre de 1980, assalt que va ser atribuït a ETA político-militar. Va sortir en llibertat condicional el 1985. El 1992 el Tribunal Constitucional espanyol li va concedir l’empara perquè els tribunals militars que l’havien jutjat havien violat el principi de la presumpció d’innocència. El  judici va ser anul·lat i finalment el Tribunal Europeu dels Drets Humans va condemnar l’estat espanyol per no haver respectat el seu dret de presumpció d’innocència. A Jordi Puig li van haver d’amputar les dues cames perquè el 21 de març de 1990 li esclatà un artefacte que manipulava al costat dels jutjats de Santa Coloma de Farners, cinc anys després de sortir en llibertat condicional en la condemna per l’assalt a la caserna de Berga.

Andorra s’afegeix al protocol al conveni de protecció de dades personals. La ministra d’Afers Estrangers d’Andorra, Maria Ubach, ha signat avui davant el secretari general del Consell d’Europa, Thorbjorn Jagland, el protocol al conveni sobre protecció de dades, conegut per Protocol 108+. Andorra és el vint-i-cinquè estat de subscriure’l. Aquest instrument internacional únic, que confereix a la gent el dret de protegir les dades personals, reforça els principis de proporcionalitat, minimització de dades i legalitat del tractament i amplia el catàleg d’informació sensible. Algunes de les novetats que conté són l’obligació de notificar la violació de dades, nous drets en l’àmbit del desenvolupament de la intel·ligència artificial, l’aplicació del respecte a la vida privada d’ençà del naixement i més transparència. El conveni del 1981 és vigent a tots els països del Consell d’Europa, a més de Mèxic, l’Uruguai i quatre estats africans. El protocol es va obrir a la signatura l’octubre passat. Entre els signants hi ha Alemanya, França, el Regne Unit, Rússia i Espanya. També és obert a la signatura de la Unió Europea (UE) i entrarà en vigor quan hagi rebut cinc ratificacions.

Més per Mallorca lamenta que el REB continuï sense aprovar-se. El diputat de Més per Mallorca Miquel Gallardo ha advertit que ja s’acaba el mes de gener i no hi ha cap proposta de règim especial de les Balears (REB) sobre la taula, cosa que preocupa molt el seu partit. En una conferència de premsa al parlament, ha dit que recelava de les declaracions de la ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, que va dir que hi hauria REB aviat, perquè Rajoy també va dir que el descompte per a residents era immediat i va trigar dos mesos. Més recorda que el REB ‘ja fa mesos que va amb retard’ i subratlla la importància no tan sols que arribi aviat, sinó que sigui positiu. ‘Ha de ser un REB que compensi el cost de la insularitat i no ha de ser únicament, com sembla, un intent de pal·liar els efectes negatius de les males inversions que rebran les Balears en el pressupost de l’estat’, ha dit.

LA XIFRA
800 habitatges públics preveu el nou pla especial del Cabanyal-Canyamelar (PEC) que s’ha aprovat avui a la Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de València, amb els vots a favor de tots els grups llevat del PP.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de gener de 1893 naixia a Barcelona el periodista, assagista i poeta Josep Vicenç Foix i Mas, conegut per J. V. Foix. Tota la seva obra esdevé un miratge sensual del caràcter i el paisatge català i és un dels escriptors d’avantguarda literària més destacats dels Països Catalans.