No perdem els pronoms “en” i “hi”!

La influència del castellà és el motiu principal de la pèrdua dels pronoms adverbials en i hi. El castellà recorre a uns altres sistemes per a expressar això mateix que nosaltres expressem amb aquests pronoms. I què acabem fent, per imitació?: copiar els recursos del castellà i prescindir del nostre –un recurs molt àgil, com veurem–, que és l’ús d’aquests pronoms.

Vegem-ho en deu exemples:

1. Ho has tornat a embrutar. Estic fart d’això. → N’estic fart
2. Es va ficar al forat i al cap d’una estona va sortir d’allà → Es va ficar al forat i al cap d’una estona en va sortir.
3. Li agrada la pintura i viu d’aquesta activitat → Li agrada la pintura i en viu.
4. Fa bona cara als veïns, però parla malament d’ells → Fa bona cara als veïns, però en parla malament.
5. Viatjà per la Toscana i recorregué totes les seves viles → Viatjà per la Toscana i en recorregué totes les viles,
6. Va créixer a Manresa i viu en aquella ciutat → Va créixer a Manresa i hi viu.
7. No estava avesat a allò → No hi estava avesat.
8. Treu-te-la del cap. Mira de no pensar en ella → Mira de no pensar-hi.
9. El tracten malament. A tu també et tracten així? → A tu també t’hi tracten?
10. És a casa. Ara vaig allà → Ara hi vaig.