08.11.2022 - 18:17
|
Actualització: 09.11.2022 - 22:59
La Plataforma per la llengua recull 99 casos de discriminació lingüística a l’administració pública durant el 2021. Una xifra que s’emmarca en una dinàmica de creixement exponencial en el nombre de denúncies. El 2018 l’entitat va recopilar 25 casos i d’aleshores ençà el creixement ha estat del 296%. Es tracten de casos en què els treballadors públics van exigir a usuaris que no s’expressessin en català, en què els van negar el servei o una informació, o en què van obstaculitzar-los o crear-los traves addicionals.
La majoria de casos, 75, es van registrar a Catalunya, al País Valencià n’hi va haver 15 i a les Illes 9. A l’informe hi apareixen descrits tots els casos, el gran gruix, denunciats directament per l’usuari afectat a la Plataforma per la Llengua. Es van produir en administracions estatals, autonòmiques i locals molt diverses. Hi apareixen llocs com l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, l’oficina de Correus de Montmeló, el CAP Jaume I de Vilanova i la Geltrú o l’Hospital General de Castelló.
Hi apareixen expressions com “ens has de parlar en castellà”, “estudia una mica, el català és llengua cooficial”, “jo sóc gallec, si no parla en castellà no li busco res”, “sóc d’Astúries, no l’entenc”, “jo no parlo llengües mortes”, “el castellà és la llengua d’Espanya” o “aquí la gent ve a vacunar-se, no a aprendre idiomes”.
Una de les conclusions de l’informe és que la discriminació lingüística té un origen ideològic, sigui estructural o esporàdic. “És indispensable discutir els pressupòsits sobre els quals està construït aquest ideari i contraposar-hi una visió igualitària, reconeixedora i respectuosa de tots els grups autòctons de l’Estat. Esquerdar l’hegemonia del supremacisme castellà passa, en definitiva, per conscienciar el màxim nombre de persones de la seva existència i injustícia”, diu l’informe.
