02.07.2018 - 22:00
|
Actualització: 03.08.2018 - 11:18
La notícia del començament del trasllat dels presos polítics a presons catalanes és una notícia bona per als familiars dels presoners i per a ells mateixos. Després de llargs mesos de viatges excessius per a les famílies i d’una situació de duresa extraordinària en termes personals per als presos, és evident que el trasllat a les presons catalanes, presons gestionades per la Generalitat, hauria de significar immediatament una millora notable de la seva vida quotidiana. Cosa que és molt important i que crec que tots hem de saber valorar, sens dubte.
Ara, la sensació d’alleujament que ens duu aquest canvi només és parcial i crec que ens deixa un regust agredolç a tots. Sobretot perquè la presidenta Forcadell, el vice-president Junqueras, els consellers Forn, Romeva, Rull i Turull, la consellera Bassa i Jordi Cuixart i Jordi Sànchez simplement no haurien de ser a la presó ni sotmesos a cap judici. No han fet res que siga punible, com es va demostrant en les actuacions de les altres justícies europees amb els exiliats. I el trasllat, siga com siga, no és cap acte benvolent ni cap gest polític indicador de res, sinó únicament el compliment de les seues lleis.
No deixa de ser xocant, en aquest sentit, que el mateix dia que sembla que es farà el trasllat s’executarà una altra arbitrarietat, una més, del jutge Llarena, en aquest cas clarament adreçada a castigar les famílies: el compliment del termini per a ingressar més de dos milions d’euros en concepte de fiança.
I, més enllà de tot, en termes polítics, el trasllat posa sobre la taula una paradoxa ben poc habitual i poques vegades vista enlloc del món. És pervers, però l’administració de la Generalitat de Catalunya, governada pels partits independentistes, serà la responsable de mantenir tancats a la presó nou homes i dones dignes i plens de raó, companys de govern i de partit i que no haurien de ser-hi, de cap manera. És una imatge molt colpidora, molt torbadora, des del punt de vista de les esperances de llibertat del país, que no són solament les de la llibertat dels presos, sinó les de la llibertat completa del Principat.
En termes personals, no cal que diga que espere que els responsables de la Generalitat estiren al màxim legal possible i un poc més enllà totes les mesures que puguen facilitar la vida dels nou empresonats i la seua relació amb la família i l’entorn. Però en termes polítics tot plegat ens hauria de fer pensar molt. No sé si calen encara arguments per a defensar la independència i per a definir l’autonomia dins Espanya com un parany contra les aspiracions democràtiques de la majoria del país. Però si en calguessen, em sembla que poques imatges serien tan precises i objectives com la dels nostres presos polítics tancats dins les presons de la Generalitat.
[Si encara no en sou, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. És molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos si us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]
