Recomanacions de llibres per a regalar aquest Sant Jordi a gent que no llegeix

En aquesta llista de propostes per a gent que no llegeix habitualment, hem seleccionat tot un seguit d’obres que poden ser un estímul perquè qui les consumeixi deixi de ser un no-lector o un lector ocasional i passi a esdevenir com més va més lector. La popularitat dels seus autors o la temàtica dels llibres ajuden a connectar amb la gran massa, i en tots els casos considerem que els escollits poden ser una bona porta perquè la gent llegeixi més. Són, en molts casos, els grans noms que són en boca de tothom, autors molt venuts i llegits anys anteriors i escriptors mediàtics que encurioseixen la gent fins al punt de voler tastar els llibres que escriuen.

Tres autors estimats pel públic

32 de març. Xavier Bosch. Univers.

Xavier Bosch ha estat un dels autors més venuts del país aquests darrers anys gràcies a les seves novel·les o bé romàntiques o bé de denúncia social. Ara s’ha convertit en el gran fitxatge de la temporada per al segell Univers, que li publica el darrer llibre, 32 de març. “La Bàrbara, venedora de drets literaris internacionals, s’instal·la a París com a refugi. Per deixar enrere una experiència que l’ha trasbalsat, se’n va a viure a casa de la seva àvia, la Margaux, amb qui té un vincle molt especial. Un matí del 2008, l’any de la gran nevada, la Bàrbara es troba un jove desconegut dormint al seu sofà vermell. L’enigmàtic fotògraf que no retrata mai persones l’ajudarà en una recerca inesperada. Junts, descobriran els secrets de la mamie Margaux, una dona que va sobreviure l’ocupació alemanya de París a la Segona Guerra Mundial’. Un total de 576 pàgines que deixen el lector en una intriga constant.

Coworking. Francesc Miralles. Novum.

El nom de Francesc Miralles és sinònim de moltes vendes. Els seus llibres són esperats per tota una gernació de lectors que esperen cada una de les seves propostes i que en aquest cas també serveixen per a encetar la nova col·lecció Novum de Navona, que busca precisament aquests grans èxits. “Una fàbrica vella del carrer del Planeta, al cor de Gràcia, allotja un coworking amb una fauna ben singular: l’Uwe és el fill únic d’un industrial alemany que li ha donat ‘un any de gràcia’ per a viure la bohèmia abans de fer-se càrrec del negoci familiar. En Maurici no para de dissenyar negocis nous i inversemblants que sempre estan ‘a punt’ de procurar-li èxit. La Vilma és una fotògrafa de misteriosos hàbits, com ara dormir a l’interior del coworking o desaparèixer en una platja secreta. En Gus és nòmada digital i treballa com a dinamitzador de cursos online, acompanyat d’’un exèrcit de figuretes de Star Wars. La Beatriz fa de psicòloga i és l’única que disposa d’’una ‘peixera’ perquè ningú pugui sentir les seves arriscades teràpies a distància. En Frank és el més veterà del coworking, però ningú sap del cert què hi fa, allà. Molts dies sembla que només observi. L’Alma té trets orientals, però ha viscut tota la seva existència al barri. Regenta el Limbo enmig d’un silenci que oculta més d’un patiment. El dia a dia del coworking, a banda de ser una font inesgotable de projectes i complicacions, va vinculant els seus ocupants com nàufrags en una mateixa nau. Entre les parets del vell magatzem sorgeixen idees folles i amors fugaços, negocis impossibles i alguns enigmes que suren sobre aquesta oficina de somnis.”

Quin bé que em fas quan em fas bé. Albert Espinosa. Rosa dels Vents.

Torna un altre dels autors que cada Sant Jordi s’enfila a la llista de llibres més venuts i que és més estimat pel gran públic: Albert Espinosa. Aquesta vegada publica el nou llibre a Rosa dels Vents i ha optat per tot un seguit de relats breus. “Quin bé que em fas quan em fas bé és el meu tercer llibre de relats curts després de Finals que mereixen una història (2018) i Si ens ensenyessin a perdre, guanyaríem sempre (2020). És el final d’aquesta trilogia de relats que no deixen de ser contes per a curar l’ànima. El meu objectiu en escriure’ls és entretenir i que gaudiu amb unes històries que, per una raó o una altra, han preferit quedar-se en poques pàgines”, afirma l’autor del llibre en la presentació.

Romàntica, vi i relacions de parella

Tasta’m. Wines and the city. Meritxell Falgueres. Univers.

La coneguda periodista i sommelier Meritxell Falgueres ajunta les seves dues passions en un llibre que entronca en la tradició de la novel·la romàntica més pura, matisada per tot el tema dels vins, que suavitza una mica la propensió diabètica del text. “Amb vint-i-vuit anys i moltes ganes de menjar-se el món per maridar-lo amb els millors vins, Meritxell Falgueras, soltera, gairebé divina i molt valenta, es passeja per l’avantguarda gastronòmica de la Barcelona del 2010. Acompanyada de les seves amigues més íntimes, s’embarcarà en la recerca del vi i de l’home perfectes. Un viatge iniciàtic i ple de glamur que la durà a tastar vins a París, a la Toscana i a Eivissa. Un menú degustació de descobriment i d’aprenentatge personal, en el qual no faltaran desenganys i decepcions, però també amb un munt d’alegries inesperades i felices coincidències. Un any que, amb tot, esdevindrà únic, farcit de projectes professionals i personals, noves amistats i lliçons vitals que canviaran el rumb de tota una vida.”

Històries de dones casades. Cristina Campos. Columna.

Cristina Campos, l’autora del longseller d’èxit Pa de llimona amb llavors de rosella torna a la ficció amb les seves Històries de dones casades, 480 pàgines en què “marits, amants i amigues van i vénen, però l’amor, l’amor veritable, queda per sempre”. “Una novel·la sincera i actual sobre el matrimoni, l’amistat, el desig i l’amor. La Gabriela és una dona casada amb un home que estima. Que adora. Un home que li pidola sexe un cop al mes. I la Gabriela, perquè l’estima, perquè adora el seu marit, sense desitjar-lo, l’hi concedeix. Però cada matí la Gabriela s’encreua amb un home a qui, incomprensiblement, desitja. La Gabriela és periodista i treballa al costat de les seves companyes de redacció, la Sílvia i la Cósima, dues dones amb qui ha forjat una preciosa i sòlida amistat. Com la Gabriela, també elles amaguen petits secrets als seus marits. Històries de dones casades és una poderosa novel·la que aprofundeix en la intimitat femenina i narra amb naturalitat la realitat de moltes dones contemporànies atrapades en unes vides que no haurien imaginat mai.”

Sàtires intel·ligents

Cos a terra. Toni Aira. La Campana.

El periodista, professor i tertulià Toni Aira abandona la seva zona de confort de l’anàlisi de la comunicació política per passar-se a la ficció i presentar-nos un thriller negre en clau d’humor ambientat precisament en el món de la política, ideal ara que falta no res per a les eleccions municipals i als parlaments de les Illes i el País Valencià. “L’acte d’enganxada del cartell donarà el tret de sortida a una nova campanya electoral, però en aquesta ocasió la cursa per saber qui serà el guanyador de les properes eleccions quedarà tenyida de sang i esquitxada per una llarga llista de sospitosos: polítics, periodistes i assessors. En Max Margarit, assessor polític d’un candidat una mica especial, és el nostre protagonista. A través del seu diari personal, amb ell reconvertit en detectiu ocasional, seguirem les seves càbales i les pistes que anirà trobant, en una peculiar campanya electoral on ningú quedarà lliure de sospita. Qui guanyarà les eleccions? Qui hi ha darrere de les morts? I… què n’opinaran els afamats tertulians, víctimes i assassins en potència?”

Allegro con fuoco. Jair Domínguez. Columna.

Jair Domínguez és un dels humoristes de més èxit del país (i de més canya). Present a la televisió i a la ràdio públiques i molt actiu a Twitter, on les deixa anar pel boc gros, torna ara a la novel·la amb ganes d’esbudellar, precisament, la televisió. “Kilian Prats és un director de cinema reconegut que sap molt bé el que fa i el que vol. És un artista. Un auteur. Està decidit a fer una pel·lícula de detectius, en català, amb actors i guió catalans, i a guanyar premis amb la seva obra d’art. Necessita productora, això sí, i acaba caient en mans del sector públic. Els necessita, necessita els seus diners, però es troba amb tot el que representen: funcionariat incompetent, totes les traves possibles, productors que hi volen ficar cullerada i convertir la seva obra mestra en un telefilm amb l’actor de moda com a protagonista… Amb la seva capacitat de fer humor extrem, Jair Domínguez ha escrit una novel·la despietada que retrata un món que coneix molt bé, el dels mitjans públics i el de l’audiovisual.”

Amb la història de rerefons

El batec del mar. Jordi Molist. Columna.

Jordi Molist ha estat ben present els darrers anys amb les seves obres de tipus històric. Aquesta vegada ens deixa més de 600 pàgines per a endinsar-nos en la fascinant història novel·lada del jove Roger de Flor, un dels personatges més influents de la Catalunya medieval. “Blanca, una bella dama del segle XIII, ho perd tot després de la derrota de la seva família a la guerra i, per conservar el seu fill amb vida, ha de patir els pitjors abusos dels vencedors. El nen, fugint de la misèria, s’embarca com a grumet en una galera, la nau més dura i perillosa de l’època. Al mar hi buscarà la llibertat de la seva mare, la seva família perduda, i venjança. Aquesta novel·la trepidant basada en fets reals recrea una de les aventures més sorprenents de la nostra història i ens trasllada als últims anys de les croades a Terra Santa i a la guerra pel domini del Mediterrani entre França i la Corona d’Aragó.”

En guerra. Enric Calpena. Edicions 62.

Enric Calpena, que podem sentir cada setmana al seu programa de Catalunya Ràdio En guàrdia, reincideix amb un altre llibre sobre el Barça. Un dels més grans divulgadors de la història del país i un bon coneixedor de la història contemporània, Calpena ens trasllada als moments foscs de la guerra de 1936-1939. “L’agost del 1936 moria Sunyol i començava la guerra civil. El cop d’estat d’aquell estiu va provocar un daltabaix que va afectar persones i institucions; també el Barça. Com ja va fer a El primer capità, Enric Calpena novel·la ara un període dramàtic de la nostra història, en què el Barça va estar a punt de desaparèixer.”

París érem nosaltres. Andreu Claret. Columna.

El veterà Andreu Claret és un dels escriptors de més èxit en el camp de la novel·la històrica contemporània, especialment la centrada al voltant de la guerra de 1936-1939. Ara ha guanyat el premi Ramon Llull amb París érem nosaltres, en què “narra l’extraordinària vida d’un exiliat fill de rabassaires que s’enamora d’una joveníssima catalana que també s’ha refugiat a França durant la Segona Guerra Mundial”. “Compromès amb la República i proper a Lluís Companys durant la guerra civil, ell se sobreposa a l’ambient tòxic de l’exili i combat l’adversitat. Gestiona el circ més gran de França, explota boscos d’Occitània sota l’ocupació de l’Alemanya hitleriana, organitza els primers concerts solidaris de Pau Casals, col·labora amb el maquis de la Cerdanya, escapa de les urpes de la Gestapo i dirigeix una publicació catalanista que advoca per la unitat.”

Un producte industrial de Sant Jordi

Acadèmia de mares. Nachter. Shaka

Un altre producte de les xarxes socials és en Nachter, un youtuber que ha fet de l’escarn de la família el seu mode de generar contingut. El seu èxit ha propiciat que ara les seves ocurrències es publiquin en forma de llibre, que en aquest cas sí que és un pur producte efímer de Sant Jordi per a aquells que no llegeixen res. “Tot sobre el llançament de xancleta i altres tècniques ancestrals de maternitat. Una paròdia familiar que fa riure pares i fills. La Mare està farta que les tècniques ancestrals de la maternitat s’estiguin perdent. Per això ha fundat l’Acadèmia de Mares, per compartir els seus coneixements, des del llegendari llançament de xancleta fins a les frases típiques de mare. En el seu camí l’ajudaran el Pare, sempre distret; el Fill Gran, ben encarrilat; el Fill Mitjà, l’etern oblidat, i el Fill Petit, el consentit de la família.”

Economia al llarg del temps i per al futur

De la sabana a mart. Xavier Sala i Martí. Rosa dels Vents.

El professor Xavier Sala i Martín, una de les veus més respectades de Catalunya i col·laborador de nombrosos mitjans de comunicació, torna amb un nou assaig dels que no deixen ningú indiferent. “Com funciona el cervell? Què és la intel·ligència? Quines són les idees que han transformat el món? Una història apassionant de la humanitat a través de les idees científiques, tecnològiques i socials que ens han permès assolir nivells de prosperitat colossals. Un homenatge a les 10.000 generacions que hem necessitat per poder fer el viatge des de viure amb els lleons a la sabana fins a enviar naus a Mart. Els primers exemplars de la nostra espècie competien amb els lleons per caçar zebres i gaseles al Serengueti africà. Dos mil segles després, els lleons continuen caçant les mateixes zebres i les mateixes gaseles amb els mateixos mètodes als mateixos llocs que ho feien aleshores. Nosaltres, en canvi, hem colonitzat tots els racons del planeta i aconseguit uns nivells de prosperitat i benestar incommensurables. Com ho hem aconseguit? Doncs gràcies a aquest quilo i mig de massa gelatinosa que tenim entre orella i orella que anomenem cervell i que ens dóna una intel·ligència natural amb la qual generem tres tipus d’idees: les científiques, que ens permeten entendre el funcionament l’univers. Les tecnològiques, que posen a l’abast dels mortals coses que els pensadors de l’antiguitat imaginaven que només podien fer els totpoderosos déus: des de volar com Mercuri fins a sentir converses a distància com Odin. I finalment, les idees socials amb les quals organitzem i coordinem economies de milers de milions de persones on cadascú fa una feina molt petita però on entre tots ho fem tot.”

Fer diners. Teodor de Mas. Columna.

Fer diners és una de les obsessions que tenim tots els humans de fa molt de temps, però actualment encara més. Teodor de Mas ens presenta el seu mètode per a aconseguir-ho, que és un mètode judeocatalà per a estalviar i fer-se ric. “Els orígens de cadascun de vosaltres defineixen, en bona part, com sou i com gestioneu la vostra vida, emocionalment i econòmicament. A partir de l’experiència de Teodor de Mas i de la seva nissaga familiar (els de Mas, els Valls, els Rocabayera, els Izard, els Tejedor, els Ventosa, els Indarte i els Badia), l’autor entra en matèria explicant conceptes econòmics i anècdotes vitals per a una millor gestió en el dia a dia, amb l’objectiu d’estalviar, fer-vos rics i així alliberar-vos de l’obligació d’haver de treballar per a tercers. A més, Fer diners us ajudarà a sobreviure eficaçment en la presa d’infinitat de decisions econòmiques que conformen la vostra vida.”

Dos de sexe i relacions

Ara que som joves. Tindercat. DDAA. Rosa dels Vents.

Aquesta és la història de com un producte radiofònic esdevé pòdcast, salta a la vida real i després es converteix en un llibre producte de Sant Jordi. “Noi coneix noia. Xerren, sembla que hi ha bon feeling, però acaben sent només amics. Noia coneix noia i ara comparteixen pis, estudis i vida. Noi coneix noi amb parella i ara mantenen una relació de tres. Qualsevol coincidència amb la realitat… és perquè tots els relats estan basats en casos reals que han nascut de la flama creada sigui a través de les xarxes o en les trobades de Tindercat per les diferents places del país. Històries plenes d’amor en totes les seves formes i expressions, dolces o amargues, però sempre tan intenses com el primer cop. El Tindercat és un projecte autogestionat per joves amb ganes de gresca. Va començar com un pòdcast per Twitter en què els oients es podien postular per trobar parella en directe. Com un programa de cites però amb gent que, com tu, també ha agafat un llibre a la seva vida. Amb milers de seguidors i una comunitat molt eixerida, el Tindercat va fer el salt a la vida real. El Gerry, la Carla i el Ramon, els presentadors, van viatjar per les festes majors de Catalunya, en una gira d’espectacles en viu que generaven un espai on socialitzar en català i qui sap si trobar parella. Un dating show on el safareig i les confessions són el motor de tot.”

Els pecats de la xona. Laura Fa i Marta Pontnou. Rosa dels Vents.

El refranyer popular, que és molt savi, assegura que dels pecats del piu nostre senyor se’n riu i que els pecats de la xona la moreneta els perdona. Ara Laura Fa i Marta Pontnou ens presenten en forma de dietari quins podrien ser aquests pecats de la xona en el món contemporani. “Catalanes, el vostre dia a dia amb les criatures, els amants, les parelles, la feina, la declaració de la renda i els grups de WhatsApp se us fan una muntanya més alta que la de Montserrat? Aquest és el llibre definitiu per expiar els vostres pecats amb humor i alegria! Nosaltres no volem horaris fixos, volem papallonejar, moure’ns amunt i avall. No volem que ens lliguin a una cadira durant vuit hores sense aixecar els ulls de l’ordinador. Nosaltres volem un país, un epígraf, un amant de metre noranta i una feina on anar a lluir els nostres cervells i la nostra darrera compra d’armari.”

Crims reals

Crims. Pecats capitals. Carles Porta. La Campana.

L’èxit del programa radiofònic Crims, de Carles Porta, i la seva posterior versió televisiva, ha estat esclatant aquests darrers anys. També tots els llibres que s’han derivat del programa, als quals ara hem d’afegir aquest Pecats capitals de Carles Porta. “La supèrbia, l’avarícia, la luxúria, la ira, la gola, l’enveja i la mandra són els set pecats capitals. Els va descriure Dante a La Divina Comèdia, i a la tradició cristiana es troben en l’origen de tots els altres vicis. Són també set passions molt arrelades en la ment humana. Podem imaginar l’ésser humà sense elles? En les set històries reals reunides en aquest llibre, el possible mòbil del crim sempre és una d’aquestes passions. El segrest de la Mélodie Nakachian en el món de la jet-set de la Costa del Sol; el crim al supermercat Esclat de Mollet del Vallès, on va ser apunyalat el vigilant de seguretat; la desaparició a Canovelles del nadó d’una família a qui feia poc li havia tocat la loteria de Nadal; el cas Febamar a Alcanar, en el qual el propietari d’un concessionari de cotxes i la seva dona són assaltats i torturats fins a la mort; la història del caníbal de Ventas a Madrid o la del monjo shaolin a Bilbao, que havia convertit un gimnàs en un pou dels horrors, i l’assassinat d’Isidre Matas, un home amb molt mala sort, ens fan preguntar-nos: quines són les passions que mouen el món? Per què matem?”

Sense càstig. Tura Soler i Jordi Grau. La Campana.

Dos dels periodistes de crònica negra més veterans del país repassen ara deu casos que han quedat sense resolució i que encara els obsessionen. “Els periodistes Tura Soler i Jordi Grau les han vist de tots colors. Malgrat el pas dels anys, hi ha casos que encara els fan ballar el cap perquè són crims que continuen sense resoldre’s, perquè no s’ha aconseguit trobar l’autor dels fets o bé perquè no s’ha pogut incriminar el sospitós amb proves concloents. De qui són les empremtes que van aparèixer a l’escenari del crim d’un empresari gironí que van trobar mort al seu apartament? Aquell era un assassinat que semblava fàcil de resoldre però del qual mai s’ha trobat el culpable. Tampoc del crim d’un home que va ser executat mentre feia un dinar de negocis a un restaurant a qui un sicari va disparar quatre trets. Qui en va ordenar l’execució? Era un dels comensals que dinava a la mateixa taula? Qui sabia que hi hauria aquell dinar? Els autors d’aquest llibre han trepitjat les escenes dels crims i ens expliquen els misteris, les veritats i les incògnites d’uns assassinats que sempre recordaran perquè han quedat impunes.”

Passions futbolístiques

Tot Messi i més. Jordi Puntí. Empúries.

Jordi Puntí és un dels grans escriptors del país i no ha amagat mai l’admiració que sent per Lionel Messi, l’astre argentí que va ser la gran estrella del Barça i que, qui sap, potser torna a ser-ho. El 2018 va publicar un llibre sobre Messi que ara actualitza amb noves fites i informacions, un títol imprescindible per als amants del futbol i de la bona literatura. “Jordi Puntí fa viure sobre el paper la mateixa felicitat que Messi al camp. La fascinació que Messi provoca arreu del món –i ara que té un Mundial encara més– ha fet que el llibre publicat el 2018 amb el títol de Tot Messi s’hagi traduït a onze llengües, des de la Xina a Polònia, d’Anglaterra a Síria o de Turquia a Albània, entre d’altres. Amb cada nova traducció, Puntí ha actualitzat les dades i ha recollit les gestes que anava aconseguint el protagonista del llibre. El lector català agrairà, a part del capítol sobre el Mundial de Qatar, el nou capítol on es revelen les claus de la seva sortida del Barça, diferents de les que el club va esgrimir.”

Ajusteu-vos el cinturó, que ens ho passarem bé. Jordi Llauradó i Jaume Llauradó. Barça Books.

Una mica d’història del Barça a partir de les grans frases al llarg del temps. “Futbolistes, entrenadors, presidents, artistes, polítics, periodistes, escriptors i fins i tot adversaris, han encunyat expressions i reflexions relacionades amb el FC Barcelona. Algunes han fet fortuna i, amb el pas del temps, s’han arrelat per sempre a l’imaginari blaugrana. D’altres, amb menor recorregut, han generat puntual expectació i debat, però igualment han posat en relleu la gran dimensió de l’entitat: més que un club. En aquest llibre, que té com a punt de partida el Senyora, no fotem!, de Jaume Llauradó –publicat el 2009–, de la mà ara del seu fill Jordi Llauradó, actual directiu del Barça, i del periodista David Salinas, es recuperen cronològicament les frases i les cites més significatives i rellevants dels 123 anys de vida del club. Un recorregut per la història del Barça a través de declaracions i pensaments que han deixat una empremta pel seu contingut i per l’amalgama dels seus protagonistes, i que expliquen amb precisió la història i la idiosincràsia del club’.

Unes memòries singulars

El radiofonista. Gaspar Hernández. Columna.

El periodista Gaspar Hernández, creador i presentador del programa L’ofici de viure, ha estat un clàssic de les diades de Sant Jordi dels darrers tres lustres. Ara ens ofereix el seu llibre més personal. “Un conjunt narratiu que té com a eix vertebrador la ràdio. Un llibre de relats, que es poden llegir com les memòries radiofòniques d’un locutor precoç: vaig començar als nou anys, quan el meu pare, electricista, em va muntar una emissora casolana. Gràcies a la ràdio vaig superar la meva timidesa. Des de llavors, durant més de quaranta anys, he parlat gairebé cada dia davant el micròfon. He volgut fer un homenatge a la ràdio i a la veu parlada, en una època en què –gràcies als pòdcasts– torna a tenir protagonisme. Potser busquem en la veu una autenticitat que no tenen la imatge ni les trobades telemàtiques.”