24.04.2016 - 22:00
|
Actualització: 26.04.2016 - 01:16
La nit de Sant Jordi del 2016 de València és cridada a passar a la història del País Valencià i del conjunt dels Països Catalans. Deu mil persones vam omplir fins al capdamunt la plaça de bous del cap i casal i més de cinquanta grups i cantants van fer, sobre l’escenari, un homenatge contundent, plural, emotiu i exquisit a tothom qui, durant aquestes dues darreres dècades, ha resistit els successius governs del PP i a la gent que, ara fa un any, va sembrar la victòria que va portar les forces progressistes i democràtiques al poder.
La revolta valenciana és un fet. Va arribar amb el nacionalisme cívic de moviments com ara Acció Cultural del País Valencià, l’Escola Valenciana, les dotzenes de ‘salvems’ que van defensar cada barri, cada paratge, cada lluita… I, evidentment, es plasma en els moviments polítics de Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana i de tots els qui es mostren com a símbols d’aquest país plural que ha de confiar en el PSOE de Ximo Puig per a traure els lladres botiflers fora de les institucions.
Entre aquesta munió de persones que ha treballat pel canvi, van fer un paper essencial les veus que dissabte van pujar dalt de l’escenari. La banda sonora de la revolta valenciana és tan rica que no es pogué reduir a menys dels cinquanta grups i cantants que van fer seua la plaça. I el cartell encara va fer curt.
La nit (ací trobareu uns vídeos que ensenyen una mica allò que es visqué amb tanta intensitat) va ser èpica i emocionant. No hi havia a València una nit com aquella des de feia dues dècades i s’hi va veure que el desvetllament de la consciència nacionalista al País Valencià és qualsevol cosa excepte negligible. N’haurà de prendre nota el govern valencià, a la reacció del qual es va apel·lar unes quantes vegades per a exigir-ne més fermesa.
I n’hauran de prendre nota també els moviments socials i els partits de la resta de la nació. El moviment per la independència del Principat, emparant-se en la diferència de la intensitat de la represa, ha evitat de debatre on comença i on acaba la nació. Ningú no discuteix que això és així i que la distància entre el que passa a Catalunya i el que passa a la resta de territoris és enorme. Però, dit això, que ningú no dubte ja que els nacionalistes valencians hem tornat i que estem disposats a tot. Pel ‘nosaltres’ privatiu, però també pel ‘nosaltres’ que ens abraça a tots i que ens convoca a tots. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita el vostre suport per a poder continuar oferint-vos aquestes informacions i opinions cada dia. Us demanem que si ens voleu ajudar, amb una petita quantitat us feu subscriptors del diari. Per a saber-ne més, aneu ací.]
