No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys

Darrerament, si més no a Twitter, hi ha una polèmica entorn del poc ús del català a les universitats. Pel que fa a l’ensenyament secundari, no s’ha complert mai ni el decret 75/1992 (de 9 de març, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a Catalunya), que havia de convertir el català en una llengua pròpia normal apresa pel 100% de la població. L’article principal deia: “El català com a llengua pròpia de Catalunya ho és també de l’ensenyament. S’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge de l’educació infantil, de l’educació primària i de l’educació secundària obligatòria.” No s’ha complert mai ni el decret 75/1992 ni el reguitzell de textos legals posteriors semblants. (Escriviu a Google “normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge” i en trobareu per donar i per vendre.)

Ara les autoritats educatives, a diferència de fa anys, no neguen l’evidència. El projecte lingüístic del centre sempre diu que les classes es fan en català, però per televisió surten moltes classes d’institut impartides en castellà i a internet hi ha munts de materials de professors i activitats acadèmiques d’alumnes en castellà. I ja fa temps que els futurs professors no necessiten examinar-se de Mòdul 2 (equivalent al nivell C1, abans C) per a apuntar-se a les llistes d’interins, per a presentar-se a oposicions… perquè el certificat d’ESO equival al nivell C1. Els nous professors tant poden haver rebut tot l’ensenyament en català (perquè l’ensenyament en català està despenalitzat) com no haver-hi dit mai ni una paraula. I encara gràcies que hi van estar en contacte a les poques classes de llengua catalana i que miraven Bola de drac.

Rebre tot l’ensenyament en una llengua no asseguraria que els alumnes la parlessin efectivament. Però és molt greu que una comunitat lingüística no pugui garantir que tots els ciutadans dominin la llengua territorial. O que no pugui evitar que la majoria de mitjans de comunicació difonguin que el català és la llengua de tercera categoria, per exemple entrevistant en castellà esportistes que han cursat l’ESO aquí i pronunciant bé els mots anglesos però gens els catalans.

Confiem que algun dia també reclamarem l’ús efectiu del català a l’ensenyament obligatori.

Carme Vilà Comajoan
Filòloga i professora

VilaWeb publica cada dia un article de la sèrie “El futur del català”, impulsada per Carme Junyent (vegeu-ne el text introductori).

Heus ací els autors de la sèrie:

1. Josep Murgades: ‘Situació de la llengua o llengua de la situació’
2. Joan Peytaví: ‘Perdre el nord?’
3. Maite Puigdevall: ‘Tots els colors de la llengua’
4. Joan Pujolar: ‘La llengua com a factor de producció’
5. Carles de Rosselló: ‘Minoritzats, però propositius’
6. Albert Rossich: ‘Ecologisme lingüístic’
7. Montse Sendra: ‘La reconstrucció necessària’
8. Enric Serra: ‘El català no ‘cunde’ prou’
9. Ramon Sistac: ‘Parlar o saber parlar’
10. Natxo Sorolla: ‘Activem els sensors de la llengua’
11. Albert Turull: ‘La llengua incerta’
12. Carme Vilà Comajoan: ‘No hem complert mai un decret de fa vint-i-vuit anys’
13. Xavier Vila: ‘Una estratègia completa per a la llengua’
14. Lluís Barceló: ‘El català a les Illes Balears enfront de la saturació d’informació (en castellà)’
15. Albert Bastardas: ‘Avaluar, (re)pensar i fer’
16. Alà Baylac: ‘Ressuscitar el català a Catalunya Nord’
17. Marta de Blas: ‘Per què parlem de multilingüisme quan volem parlar del català?’
18. Emili Boix: ‘Banderes vermelles’
19. Eugeni Casanova: ‘Som Cartago a mans de Roma’
20. Llorenç Comajoan: ‘Assumeix que la gent no és idiota’
21. Mireia Farrús: ‘Sobirania tecnològica, també’
22. Avel·lí Flors: ‘Pel català, de l’acció individual a l’acció col·lectiva’
23. Jordi Ginebra: ‘L’estat del català. Voleu dir que n’hi ha per a tant?’
24. Andreu González: ‘L’agonia del català’
25. Narcís Iglesias: ‘Ambivalències en un context de transformacions’
26. Xavier Lamuela: ‘El present del català’
27. Mercè Lorente: ‘Llengua i responsabilitats’
28. Josep Martines: ‘El futur del català i la creativitat lingüística’
29. Vicent Martines: ‘La sociolingüística una eina necessària’
30. Marina Massaguer: ‘Adoptar el català: la importància dels afectes’
31. Brauli Montoya: ‘Cal una llei de llengües de l’estat espanyol?’