No és un bosc: conte de Nadal

És una casa enmig del bosc.
No és un bosc. En diuen bosc només els de ciutat.
Tu ets de ciutat. El teu poble té xarxa d’autobusos, ets de ciutat.
Això no és un bosc. És una colla de pins i un caminet. Però la casa és maca.
Sí, té un munt de racons plens de detalls.
Jo als racons de les cases no hi faig res.
Relaxa’t. Mira. Olor de llenya que crema. Terra irregular. Tot el que pot ser de fusta és de fusta. Espelmes i mistos als prestatges de totes les habitacions. Aixetes rústiques als lavabos. La pica de la cuina rodona i de marbre. En lloc d’armaris, prestatges amb cortinetes d’estampat nadalenc.
Tinc por d’obrir la portella de sota l’escala i que en surti un gnom.
Ja hi tornes. Si no és un bosc, tampoc hi ha gnoms.
No, però s’hi podria rodar una pel·li de gnoms.
Gnom, costa de dir, algú en pronuncia mai la ge? Gnom.
Bé diem cognom.
Ja, però gnom…, tu no dius nom?
És una casa enmig del bosc, una casa decorada per un interiorista que ha vist massa cinema nord-americà. No hi ha ni un sol racó net, neutre, blanc, buit, no ho sé, el racó per als que necessiten oblidar, com a mínim quan fan un riu, que és Nadal.
Però és que ja no és Nadal. Hem vingut a celebrar Cap d’Any.
A sobre.
Deixa’m trucar un moment.

És una casa enmig del bosc, em sents? És clar, al bosc hi ha poca cobertura. I ara? Ara! Que et deia que som al bosc. No sé a quin, no. Però t’encantaria, veeeerd, sileeeeenci, uau. Després t’envio una foto. Aquí desconnectarem. Em sents? Espera, espera. Ara? Et deia que desconnectarem. És tot preciós. Com de postal. No, en un hostal no, en una casa, una caaaasaaaa. Al bosc. Sí, fosc, també, és fosc, però que et dic que som al bosc… S’ha tallat, coi de bosc. 

Bosc? Això no és cap bosc. Aquests pins els vaig plantar jo quan vam comprar la casa. Que no era una casa, eren quatre parets mestres i un sostre esventrat. Tot és nou, a la casa. Ho estreneu tot vosaltres.
Les aixetes són moníssimes. La pica, les cortinetes… Quin bon gust.
Crec que són d’Alemanya. La pica no me’n recordo. No és vella, no. Les cortinetes, hahaha, sí, d’Ikea.
La llar de foc és de debò?
La llar de foc l’estreneu vosaltres. Sembla vella, oi? La vam embrutar amb cendres de casa nostra, hahaha.
Aquest tio de què va?
A mi m’encanta. Li has vist les mans? De fer feina. I va en cos de camisa, amb el fred que fa. 

Home, ja heu arribat? Ja era hora! Ara ens ensenyen la casa.
Que boniiiic! Holaaaaa!
Tu creus que nevarà? Imagina’t això nevat.
Hòstia, si neva no podrem tornar.
No nevarà. Aquí no neva. Heu d’anar més amunt. Si veníeu buscant una postal nevada, us heu equivocat.
Tampoc cal dir-ho així, recoi.
A mi m’encanta que gasti aquesta mala llet. Tu creus que s’enfadarà si li faig una foto?
Ara us recito les instruccions de la casa i us deixo sols. Hi ha un telèfon per a emergències penjat a la nevera. Però només per a emergències de debò, que nosaltres també volem acabar l’any tranquils.

Tu creus que sentirem cap campanar des d’aquí? No veig cap tele. I si no hi ha cobertura… És que porta mala sort, si no ho fas, eh, allò del raïm. Que, per cert, qui l’havia de portar?
Hòstia.
Què?
L’he comprat, t’ho juro. Si el que em fa ràbia és que tota la setmana que penso en el vostre raïm, perquè sé que no confieu en mi, i us volia deixar amb un pam de nas. I l’he comprat. Però me l’he deixat a la nevera de casa.
Jo també n’he comprat, per si de cas. És que si no porta mala sort, i jo aquest any que ve vull que vagi molt bé.
Aviam, ara no t’ofenguis.
Calla.
O sigui, et deixes l’únic que havies de portar, una altra ho porta per tu i t’estalvia una esbroncada del grup i encara tens les penques d’enfadar-te. Au, vés al bosc a plorar.
No és cap bosc, són quatre pins que ha plantat aquest senyor. 

Doncs si no teniu més preguntes, toco el dos. Demà quan marxeu, deixeu les claus a l’olleta de fang que hi ha a la taula d’aquí fora. Nosaltres ja passarem demà passat a recollir i endreçar.
Que confiats, no? I si ve algú?
No vindrà ningú, dona. Aquí tots es coneixen. Oi que tots us coneixeu?
No. És que tenim càmeres. Seguretat.
Com? A dins de casa?
No, no, només a fora. Allà.
Ah sí.
Què fots, no saludis.

Ei, feia anys que dèiem de passar un Cap d’Any junts, eh. Per fi!
Sí! I hi som tots! Un èxit.
A mi el que em ratlla és que la cuina sigui de butà.
Per què? És rústic.
No diguis més rústic, fes el favor.
No puc dir bosc, no puc dir rústic, com estem. Vaig a buscar la maleta i el raïm.
Això. 

Jo duc el maleter ple de vi. Algú m’ajuda?
Vinc. Ja que sóc un negat amb el raïm, em passo al vi.
Va, deixa-ho, ja està resolt. És un clàssic, ja, que et deixis coses, tio.
I tu què? Ja has dut prou ampolles per suportar aquesta nit?
I tant, era l’única motivació per venir.
Gràcies, home.
Ja m’entens.
Sí.

La gràcia que em fot anar a la quinta punyeta per cuinar amb uns fogons que no sé com van.
I si fem el peix a la llar de foc?
Fotrà pudor.
Tia, que són gambes, llagostins, closca… no sardines.
I això es pot fer al foc, així tal qual?
És clar, com et penses que es cuinava abans? Al foc, directe.
Que rústic.
Una cosa, estic comptant el raïm i em penso que he fet curt.
No fotis.
No ho entenc. Sis per dotze… Hòstia, setanta-dos.
Nena, però què has comprat? Que rància. I ara què.
Allò d’allà és un bosc. És temps de nabius?
No és un bosc. I ni idea de quan surten els nabius.
Surten, diu.
Deixa’m. Aviam, compta, compta quants n’hi ha. 

Ei, us ajudo amb el vi?
Doncs sí. On eres?
He fet un tomb pel bosc.
Quin bosc, tio. Prou, eh? Són quatre pins.
Perdoni, senyor llenyataire.
Aquell tio ha dit que…
Aquell tio ara se’n fot de nosaltres amb la parenta.
Segur.
Que malparit, cortinetes de l’Ikea, diu.
I la teva dona preguntant per la neu.
Hòstia, tot vins catalans, molt bé, no?
Per no sentir-te.

Seixanta-nou. No m’ho puc creure. Ens en falten tres. Tres.
Em pixaré.
No riguis.
Allò dels nabius…?
Calla, vols? No és cap bosc.
Què fem?
Ja t’ho diré jo, què fem. Porta les bossetes del raïm.
Té. He dut un retolador platejat per decorar-les.
Decorar-les? El nom, hi fotrem.
El nom?
No em segueixes?
No.
Jo sí.
Fes tres bossetes de dotze i tres d’onze, i a les d’onze hi escrius els noms d’ells.
Vols dir?
I tant. A les dotze ja aniran fatal, no comptaran res.
Però tindran mala sort.
El meu segur.
Ja t’has decidit?
Sí. M’espero, pels nens. Però ja et dic jo que Sant Valentí el celebro amb la Núria.
Que fort.
Quan ho sàpiga…
M’és igual. No puc més. És que ni raïm, tia, és un negat. Quan era jove, em feia gràcia, era com un Woody Allen catalanet. Ara em té fartíssima.
I amb la Núria…?
Què vols saber?
No, res.
Estem molt bé, però cadascú a casa seva.
Pels nens.
I per mi, que vull estar sola.
Coi, jo sola també hi voldria estar.
Tu? Va!
Què!
Si esteu tot el dia enganxats…
Sí, feu fàstic, eh. Bé, enveja, no sé.
No volia venir, l’he arrossegat. Sort del vi.
El meu ja ha sortit a córrer.
Li ha agafat fort, no?
Fotia gràcia, fent voltetes pels pins.
El boooosc.

Escolta, aquestes vambes… són les de córrer, no? Has anat a córrer només arribar?
Què passa!
Estàs malalt.
Hòstia, és que endraparem molt.
Jo també vull córrer, però no sé d’on treure el temps.
Només et faltaria córrer, a tu.
Què vols dir.
Coi, encara et perdries.
Tan negat em veieu?
Feia broma.
No, de debò, soc un zero a l’esquerra o què?
No, home, no.
És que la meva dona… fot temps que no troba res bé.
Ui.
Ui què?
Escolta, estàs fent escalfaments mentre carregues el vi?
Calla. Ui què, digues.
Ui, ui. No sé.
Escolta, estigues quiet, punyeta. Em fas ballar els ulls.
Aneu bevent i no us cuideu, no.
Tio, fem el que fem, la palmarem abans, és estadística.
Vosaltres dos sí, jo no. Algú ha de ser l’excepció.
En això tens raó, tu sempre amb la flor al cul.
Jo l’any que ve vull tenir sort. Però ja l’he cagada amb el raïm.
No et mortifiquis. Vine cap aquí. Va, i tu també. Eeeeeh! Veuràs quin pet. 2024!!! Que venim!!!
Com fotrem les campanades?
Mira, si cal toco el clàxon. No tenim veïns!
No és mala idea.
On deixem els vins, nenes!

Aquí mateix. La cuina és gran.
Oh, ja heu comptat els grans de raïm?
Sí.
Amb noms i tot. Quin detall, eh.
Sí, i bossetes tancades perquè ningú faci trampes, eh.
Sort de vosaltres, que penseu en tot.
Va, tira, no m’ensabonis. Pareu taula.
Jo obro un vi ja, eh?
I tu busca cadires, que en falten.
On vas amb les gambes? Si són crues.
Les farem al foc.
Que rústic, no, reina?
Beu i calla, rei.
Va, no comenceu, que feu angúnia. I tu treu-te aquestes vambes, va.
On te les has comprades? Vida, mira, per rebaixes me’n compraré unes així.
Tu? Per què?
Per córrer.
Tu? Per què?
Per cuidar-me.
Ah. Sí, cuida’t, cuida’t.
Què vols dir?
No, que sí, que t’anirà bé.
Brindem! Brindem!
Saluuuut!
I sooort!