28.11.2018 - 21:50
Molta gent els vam veure el primer d’octubre al carrer. Els bombers. Els vam veure com, de manera valenta, interposaven els cossos i els uniformes entre nosaltres i les porres i les armes de les policies espanyoles. I els vam veure rebre colps. Per nosaltres. Els vam veure rebre i vam veure com es mantenien en la fila, sense moure’s, resistint. No els hi obligava ningú, a fer-ho. Ho van fer perquè van voler. I –no tan sols per això, però també per això– ahir a mi, i crec que a molta més gent, ens va doldre especialment que, al costat de més col·lectius professionals, haguessen de reivindicar les coses més bàsiques i s’haguessen d’enfrontar per aconseguir-les.
Aquests dies molts col·lectius fan unes protestes que cal atendre i que reclamen solucions. Però m’agradaria posar el focus especialment en aquest cas, el dels bombers. Perquè cal recordar que al Principat els bombers treballen en unes condicions indignes. Alguns parcs es troben en un estat de degradació, fins i tot higiènica, que clama al cel. Han de fer servir material antiquat. Hi ha camions tan vells que ja arriben al límit del període de vida útil. I no té sentit enviar gent a treballar en situacions sempre excepcionalment perilloses amb un material que no estiga en un estat òptim. No dic bo. Dic òptim.
Evidentment, que hi ha també la reivindicació econòmica i que d’això se n’ha de poder parlar i negociar més en concret. Però, com a dada objectiva que el govern no pot eludir, cal convenir que mantenir l’estat operatiu del cos en les circumstàncies actuals és un error inexplicable.
I és un error que cal resoldre també perquè s’arrossega de fa massa temps. Ara fa dos anys que es va aprovar un pla urgent i extraordinari del govern que preveia una inversió de dos-cents milions d’euros en cinc anys per a millorar el servei. I, per les informacions que en tenim, aquests diners no han arribat. Aleshores es va dir –ep!, que ho digué el govern mateix!– que 247 vehicles tenien més de vint anys i havien de ser renovats urgentment i que calia convocar un mínim de 150 places immediatament per a cobrir jubilacions. Dos anys després, els jubilats supose que s’han jubilat però no han estat substituïts i els vehicles, dos anys més vells, no s’han renovat. I això no pot continuar. Perquè no s’ho mereixen, com a servidors públics, perquè no s’ho mereixerien en cap cas i sobretot perquè el país no pot posar en risc la seua feina durant més temps.
Dit tot això, crec és correcte d’afegir que som molts que valorem la feina que fan cada dia, però també d’una manera molt especial, som molts que no oblidarem mai què van fer per tots nosaltres defensant la democràcia. Justament quan era més difícil de fer-ho.
