No és cert que s’hagi descobert vida a Venus, però la notícia és igualment interessant

No s’ha descobert vida a Venus. L’afirmació pot sorprendre el lector, vist el bombardament de titulars que deu haver rebut aquestes darreres hores, però només cal llegir l’estudi original per a comprovar-ho.

En concret, un equip d’astrònoms ha publicat un article a la revista científica Nature Astronomy en què explica que no han trobat proves concloents de vida a Venus. Sí que han detectat fosfina a l’atmosfera del planeta, un gas tòxic que a la Terra es produeix en bacteris que descomponen matèria orgànica quan no hi ha oxigen.

Els autors diuen: ‘Si cap procés químic conegut pot explicar [la presència de] PH₃ en l’atmosfera alta de Venus, això ha de ser originat per un procés que prèviament no s’hagi considerat plausible per a les condicions venusianes. Podria ser un procés fotoquímic o geoquímic o possiblement vida.’ I a continuació, per si no havia quedat clar, remarquen que la detecció de PH₃ no es pot considerar una prova sòlida de vida, només pel fet que tinguem davant d’una química inexplicable.

El pas d’això a dir que s’ha descobert vida a Venus és ben poc raonable, doncs. Els investigadors només ho apunten com una tercera possibilitat i sense cap més argument que l’analogia amb la producció de PH₃ a la Terra, que efectivament té a veure amb la presència de vida. Ara, això no vol dir de cap manera que la notícia no sigui molt interessant.

Què és la fosfina?

La fosfina o PH₃, que en català se sol anomenar fosfà, és un gas incolor, inflamable i molt tòxic que es produeix en la degradació de la matèria orgànica i que es pot desenvolupar en un mitjà sense aire ni oxigen.

S’ha trobat fosfina a Venus?

Aquesta és la notícia. Amb l’ús de radiotelescopis en l’atmosfera de Venus s’hi ha trobat allò que se sol dir la ‘signatura’ de la fosfina. Però no hi ha cap hipòtesi que pugui explicar de manera concloent com és que n’hi ha.

Què pot significar aquesta troballa?

De moment, no se sap. Les condicions de la Terra no han de ser iguals que les dels altres planetes i, per tant, no es pot deduir mecànicament que allò que passa aquí passa exactament igual allà. Anys enrere, per exemple, la detecció de metà a Mart va ser malinterpretada al començament, pel desconeixement sobre aquell planeta.

I què cal fer ara?

Evidentment, investigar més. Fins i tot si és possible enviar una nau a Venus per estudiar de la millor manera possible quin és l’origen d’aquesta presència de PH₃.

Per què és interessant la notícia, doncs?

Perquè no sabíem que Venus tingués en l’atmosfera aquest component químic i per tant qualsevol explicació per a entendre perquè n’hi ha i quina funció fa pot fer avançar el coneixement de la humanitat i en concret el coneixement del nostre sistema solar.