No és això

No és això companys, no és això. Ara, ja és a la vista de tothom, a l’àgora pública. El camí a transitar per guanyar la República no el trobarem en la lògica de partits. Aquesta només ens porta a la divisió pel repartiment del poder autonòmic i es troba molt lluny de l’objectiu d’ampliar la base, ans al contrari, la disminuïm i la desconcertem.

El camí és nou, l’hem de construir transitant-lo, amb tot allò que vol dir, gestionar contradiccions i explorar noves formes de fer política.

Mirem-ho en positiu. Ara ho tenim més fàcil: Ho sabem, s’ha demostrat. Els partits són eines útils, de ben segur, però per a la conquesta de la República Catalana independent no són l’eina que necessitem perquè són inserits en el sistema que volem canviar. Són sistèmics.

Prenguem consciència que som enmig d’una revolta, diguem-ho sense por i amb orgull. Aquesta és la nostra revolta, amb la identitat que li hem donat i que hem de mantenir viva: La revolta dels somriures, democràtica, pacífica, de mà disposada a dialogar, però també determinada a no claudicar en l’objectiu de conquerir el dret de l’exercici de la sobirania. De l’autodeterminació. Un dret que no ens volen reconèixer i que l’hem de guanyar.

La història ens diu que els drets no han estat mai regalats, que s’han guanyat amb persistència, determinació i organització. Nosaltres sabem com fer-ho, perquè ja ho hem fet un cop i hem d’estar disposats a tornar-ho a fer, millor i les vegades que calgui.

No per caprici, ni per justícia històrica (que també), sinó perquè avui esdevé una necessitat per a fer front als reptes d’aquest segle, que són globals però que ens afecten de forma singular a escala local i d’una manera punyent a la vida quotidiana de les persones. Necessitem respondre-hi des de la nostra singular manera de fer, amb els nostres recursos. En definitiva, amb sobirania.

Per fer aquest trajecte necessitem una nova organització política disposada i determinada a guanyar poder republicà, sense hipoteques del sistema autonòmic. Una organització política disposada a recórrer un període de transició i obrir un nou camí de construcció d’espais de llibertat i de fer els embats que calgui per guanyar el dret d’autodeterminació.

El pacte constitucional de la Constitució del 78 que ens reprimeix és trencat pel mateix Tribunal Constitucional amb la sentència de l’estatut. Les regles de joc no són en aquest marc, com ens volen fer creure. Les regles del joc són en la política en majúscules, i la política, al final, no és més que el poder de la gent.
Hem de continuar. No hi ha camí al darrere, el camí és endavant, incert, sí, però ple d’esperança.

Les claus d’aquest camí a transitar les vam marcar amb els nostres fets el primer d’octubre de 2017 passat:
Unitat: Ens cal reconstruir la unitat des de la base, amb la suma de persones i entitats. Determinació: Objectius clars i concrets. El nostre no és un altre que el democràtic. Tornarem a votar per tornar a guanyar tantes vegades com calgui. Transversalitat: La dicotomia no és en la lògica dreta-esquerra sinó en la lògica llibertats o autoritarisme d’estat (155). Organització: fermesa i solidesa en el lideratge i la direcció i alhora flexibilitat i acció efectiva (com vam fer el primer d’octubre). Resistència: La repressió ens ha paralitzat momentàniament, però no ens pot aturar. Gestió intel·ligent, pacífica i efectiva. Pedagògica: Ho fem perquè hem de construir un nou país, democràticament i entre tots. De forma republicana: amb la gent i per a la gent.

Estic segur que guanyarem
Ens hi posem?

Toni Morral
Secretari general de la Crida Nacional per la República