No ens confonguem: simplement no havien d’haver entrat a la presó

Si els presos polítics ixen al carrer no és per cap magnanimitat de la justicia d’un país com Espanya, sinó perquè el dany irreparable que està patint la imatge d’aquell país i també de la UE que li dóna suport fa impossible continuar mantenint-los tancats. I encara s’haurà de pagar un rescat, per la seua llibertat. Del feixista condemnat per atac – televisat- al Blanquerna i no empresonat, l’editorial no diu que, a més a més, és parent d’algun ministre en actiu. De manera que, de justícia, res de res. impotència, en tot cas. La justícia és una altra cosa. On hi ha presos polítics i persecució d’idees, d’això no n’hi pot haver.

Poder. És el que passa quan es té poder, quan es té la condició d’estat. No és obligatori que passi, però sovint passa. Les pròpies injustícies reals són obviades, les presumptes injustícies dels altres són amplificades.
A més a més d’una condició inherent a la condició humana (“ai, dels vençuts” , “la història l’escriuen els guanyadors”, “als meus amics , els favors, als meus enemics, la llei”) , en el cas espanyol s’hi afegeix la nul·la voluntat de progressió social. Misèria i ridícul, manteniment del poder coercitiu, profunda ignorància popular.
I, entre alguns de nosaltres, els catalans, l’aplaudiment interessat, acrític, mesell.

Efectivament, tot el que ha passat i està passant amb aquests presos és senzillament terrible. A part de ser acusats d’uns crims totalment irreals, tots aquells qui coneixeu algun advocat us pot explicar com de difícil és que, fins i tot gent que és culpable, entri a presó preventiva.

És ben clar que la comparació d’aquests empresonaments amb altres situacions relacionades amb la justicia espanyola és una absoluta vergonya.

I junt amb això, el que a mi més m’indigna és quan alguns partits polítics gosen intentar justificar l’empresonament dels Jordis. Quina falta d’ètica més esperpèntica. Com són capaços de dir que els Jordis estan a la presó pel terrible crim de mirar d’impedir una ordre judicial? Per favor. I si realment fos així, em poden explicar a quina presó estan tota la gent de la PAH que anaven repetidament a impedir un desnonament que tenia la corresponent ordre judicial? Evidentment a cap. Si tinguessin una mica de vergonya, els hauria de caure la cara cada vegada que ens volen fer creure que no són presos polítics.

Els qui hem estat detinguts ja sabem que és una situació terrible i el que es persegueix és humiliar al pres per tal de fer-li fer una declaració incriminatòria que el pugui condemnar més durament. Resistir-te a aquest tracte és vital per les conseqüències judicials de després, però evidentment quan caus en mans dels policies espanyols, pots arribar a tenir molts problemes. I això encara que no hi hagi tortura, teòricament prohibida, pots haver d’adoptar posicions penoses, el despullament, els insults que no deixen marques al cos però sí a l’esperit i aplicar-te un càstig penitenciari si s’escau.
Vist això, ja podeu pensar que el meu desig més fervent és que avui surtin de la presó els nostres presos polítics i que es resolgui el cas dels exiliats el més aviat millor. Que diguin els que sigui, sense perdre la dignitat, però que puguin tornar al carrer i amb les seves famílies. Davant de la seva decisió ningú del món de l’independentisme hi hauria de dir res i si els del trio del 155 ho volen fer, brams d’ase no arriben al cel. Després d’un descans de sobres merescut, els tornarem a necessitar a l’arena de la política tenint en compte que les eleccions del 21D són a la cantonada i cal que hi intervinguin amb tot el seu bagatge, coneixements i experiència.
Amb tot faríem bé de no oblidar les duríssimes acusacions que els han atribuït que ja veurem com acabaran, que per molta reducció de penes que els vulguin aplicar, que estiguin algunes setmanes més a la presó ja serà massa. És un judici que es desprèn d’un cop d’estat i fals des del començament i contra això també caldrà lluitar. Ensems que continuar amb la tasca de seguir treballant per aconseguir la República i un molt bon resultat abans de Nadal.

Efectivament, tot el que ha passat i està passant amb aquests presos és senzillament terrible. A part de ser acusats d’uns crims totalment irreals, tots aquells qui coneixeu algun advocat us pot explicar com de difícil és que, fins i tot gent que és culpable, entri a presó preventiva.

És ben clar que la comparació d’aquests empresonaments amb altres situacions relacionades amb la justicia espanyola és una absoluta vergonya.

I junt amb això, el que a mi més m’indigna és quan alguns partits polítics gosen intentar justificar l’empresonament dels Jordis. Quina falta d’ètica més esperpèntica. Com són capaços de dir que els Jordis estan a la presó pel terrible crim de mirar d’impedir una ordre judicial? Per favor. I si realment fos així, em poden explicar a quina presó estan tota la gent de la PAH que anaven repetidament a impedir un desnonament que tenia la corresponent ordre judicial? Evidentment a cap. Si tinguessin una mica de vergonya, els hauria de caure la cara cada vegada que ens volen fer creure que no són presos polítics.

No els van engarjolar per fer justícia, sinó per pura venjança, i ara el “gobierno” els deixa anar per obediència als seus superiors de la banda: (Juncker, Merkel, etc), que saben que no és justificable pretendre unes eleccions normals amb els candidats principals injustament tancats a la presó preventiva. Menys fatxenderia! Aquí ja no mana ningú, sinó que son simples empleats de la oligarquia europea. Doncs qui te el cul lloga, senyor Rajoy, no seu quan vol! A obeir i a callar!

Avui o demà potser eixiran, potser. I pagarem rescat.
Els rescats es paguen als segrestradors perque alliberin a qui han segrestat, es paguen als delinqüents, als extorsionadors.
És lícit pagar rescat i retroalimentar la delinqüencia?. Aquest és un dilema étic i també pràctic.
En el cas dels nostres presos ja veurem quan ens costa, pot arribar al milió d’€, i em sembla que ja portem 3 milions pagats. Tots aquests diners han anat i aniran a parar a les arques de l’Estata espaÑol. Ni un cèntim per la República, paguem a l’enemic.
En aquest cas, pagar per que surtin hi estic d’acord, és un mal menor necessari. Pagar les fiançes dels polítics perque no perdin el patrimoni no, de cap manera, és indigne.
Però diguem–ho clar: que s’hagin ficat a la boca del llop i deixat agafar com xaiets ens causa un gran problema, i l’econòmic no es pas el mes greu.
S’adonaran del mal que han fet al país no marxant a l’exili i sotmeten-se a España al cap de poc dies de declarar la independència?. No pagarem un segon rescat
Gràcies al President Puigdemont i als altes Consellers que varen marxar encara tenim República, no la tindriem si tots s’haguèssin deixat engarjolar.

Davant de cada acte de brutalitat, sigui policial o judicial hi hem de veure feblesa, ràbia, sed de vengança. Sempre a la contra perquè saben que derrere hi ha un poble. Fugen del conflicte obert i van a fer mal als llocs sensibles, Institucions, ensenyament, mitjans…

No s’adonen que cada humiliació aplaudida a les espanyes, aquí en enforteix i ens omple de raó per no oblidar mai més. Els tenim ganes. La por no funcionarà en la campanya electoral. Al contrari.

Volem la llibertat dels presos polítics. La llibertat total , no només la preventiva. Encara que en aquest país on la injustícia va tan ràpida i la justícia tan lenta, algun dia espero, els arribarà a ells, als fiscals i jutges que penaran la in-justícia de condemnar la democràcia.

A la presó no hi haurien d’haver estat mai ben cert. I no hi haurien estat ni patiriem aquesta repressió brutal si el 27 d’Octubre s’haguès tirat la República endavant. Patiriem altres coses, o no. Però ha quedat ben palès que l’estat espanyol té una sed inacabable de fer mal als catalans perquè deixin de desobeïr i continuiïn pagant com sempre sense rechistar. Després del 21D potser tindrem una altra oportunitat de fer un país sobirà de debó. La sang al carrer potser s’hi veurà, o no, però la sang que ens surt de les ferides de l’ànima i corre per dins nostre, aquesta potser deixarà de rajar.

Un darrera de l’altra, des del 27 d’octubre sembla que no fem res més que actes de submissió. Parlar dels tribunals de la dictadura borbònica com a tribunals de justícia és un acte de submissió. Creure que avui, o demà, alliberaran els presos és un acte de submissió, perquè no ho faran pels presos, sinó per demostrar que fan el que volen amb nosaltres i reservaran la venjança completa per quan a ells els plagui. Pagar multes i rescats a la dictadura borbònica per haver exercit drets fonamentals és un acte de submissió. Renunciar als nostres 72 diputats independentistes és un acte de submissió. Acudir a les urnes perquè la dictadura borbònica ho ha manat és un acte de submissió. Rendir la República i el Govern va ser un acte de submissió. I anar fent vida normal i penjant les llumetes de Nadal mentre el Govern legítim és a la presó o a l’exili és un acte de submissió. En l’independentisme d’avui només veig tristesa, vergonya i submissió.

Desitjo l’alliberament inmediat de tots els presos polítics, que ho son, presos, per pensar com jo i fer el que jo volía que fessin. Son presos també per mi i jo amb ells sento la manca de llibertat. Pateixo l’injustícia, la represiò, l’odi visceral que ens tenen, el menyspreu, l’ofeg econòmic i polític, l’insult, la mentida, la violència, l’ignorància, l’incivisme, la venjança, la ràbia acumulada, l’intervenciò arreu, la terra cremada. Ho pateixo i ho denuncio. I què? Res més? Per que tant sols hi ha una soluciò per superar tot això. I tots la sabem. I sabem el preu inmediat que pot tenir… I els beneficis futurs també els coneixem. Què hem de fer? Som-hi o morim lentament lamentant-nos de tanta injustícia?

A la preso es execisiu, pero inhabilitats per 10 o 15 o 25 anys com a politics (a Spain com a minim) si que ho haurien d’acceptar, sino dimitir directament com pasa a altres paisos quan els plans no surten be..

Interntare posar un exemple que no se si sera proou valikd o explicatiu; es com si a mi em nomenen director de la Coca-Cola a Europa i començo una campanya de comercialitzacio de la Coca-Cola2 a nivell Europeu i produida amb l’estructura empresarial de la Coca-Cola, i l’empresa matriu Coca-Cola americana em diu -Ei! Aixo no ho pots fer, nosaltres som la Coca-Cola, no la Coca-Cola2!!, i tambe em ve la EU i em diu -Ei! Aixo no ho pots fer, no pots comercialitzar la Coca-Cola2 amb el NIF de la Coca-Cola!! … Tot i aixo, jo tiro endavant el meu projecte ja que la meva junta directiva i proveidors, mercat, i treballadors hi estan d’acord, de fet no tots, pero els que saben que la Coca-Cola i la EU acabaran venint i substituint-me no diuen res (no voten a la pregunta)… I si senyor, al final ve la Coca-Cola d’estats units i els homes de negre de la EU i li cau un sidral a la Coca-Cola (original) que casi perd el negoci a la EU en avantatge de la Pepsi, i una mala propaganda impresionant… I una multa de cuidado..

Ningu no ens enviara a preso perque el producte no era verinos i no hem matat a ningu, ni tampoc hem robat ni un centim, pero ens hem saltat les lleis de l’empresa matriu i del mercat on voliem posar el producte, i ens havien avisat varies vegades!! Per tant acabarem destituits i la nostra reputacio i la de l’empresa matriu bastant tocades…

Resumint, preso es exesiu, pero destitucio fulminant (sino dimisio voluntaria), i relleu i inhabilitacio i multa no se’n salven (si aixo de la Coca-Cola2 ho faig a Vietnaking o Africanuts potser si que m’hi posen uns dies a la preso..)

I no es per les ideies, es per com es porten a terme…

El que tinc que fer crear la Coca-Cola2 i despres dir a la Coca-Cola que marxo.. I que tothom hi estigui d’acord i com a minim ho accepti, l’empresa matriu sap que tindra un nou competidor (legitim), la EU sabra que hi haura una nova emporesa (legitim), i els consumidors tindran un nou producte (catalan culture) (legitim) … em costara mes arrivar-hi segurament, pero es la manera..

(Tambe va pels que estaven a darrera empentant com bojos per a que tot pases i no han enxampat a ningu, encara, ja m’enteneu… pero aquests ja pleguen solets al cap de 4 anys, be, 2 en aquest cas…)

Afegir al meu comentari anterior que soc conscient que els sistemes judials son els que son… Hi han uns nanos a la preso fa mes d’un any ja si no m’equivoco per haver-se barallat (diuen, jo no ho se) amb les forces de l’ordre… Hi ha gent que roba millonades i estan de vacances esquiant ara que hi ha neu o encara no s’han celebrat els judicis i al final la causa caducara… Tambe diuen que hi ha qui es fa venir be els jutges… Sabem que hi ha una llei d’amnistia del 77 “que fa por”… les xarxes socials en van plenes…

Sort i que surtin!

Josep Maria Martín 01.12.2017 | 13:35 – Potser soc massa “bona fe”, pero no justifico res ni vull ficar res al cap de ningu, es com ho veig (i de ja fa temps). El que es bastant dificil es que algu em fiqui a mi alguna cosa al cap que no em quadra. (vots i escons! 27S2015! tinc bona memoria.. per mi aixo ha acabat sent uns pressupostos per una republica, i dels budells alguns en faran botifarres..). Ja anirem veient.. Salut i Independencia (republicana m’esta be tambe).
.

Restituir el govern i president que teniem i recuperar el control i tornar a convocar eleccions buscant gent no encausada es l’unic que se m’acut ara mateix, a curt plaç (1 any), sino no pararem de barallar-nos amb Spain per cuatre “personatges” i perdrem l’independencia de vista… ens quedarem en la “republica autonomica”…

(tenien pressa per a que la gent no es canses del proces… ves no se’n cansin ara per altres motoius… aprofitem les bones cartes que ens han entrat pero juguem-les be aquesta vegada..)

Quan un bon jugador te 4 defenses al davant, no si fot de cap, pasa la pilota i busca alternatives… l’objectiu es guanyar, no fer veure a l’arbitre que m’estan atonyinant, l’arbitre ja ho veu, EL PUBLIC tambe, el comite de competicio tambe, les teles ho graven desde tots el angles, ja hi hauran alegacions, pero juguem a guanyar!!! amb “fair play”, no a fer-nos els “victimes” ni a buscar mes “merder”…