No embruteu el primer d’octubre

Marta Rovira ha declarat i em escoltat bé la seua declaració. Una altre cosa es escoltar el que diuen alguns mitjans i no ha dit pas la Marta. A qui volem escoltar?
Ja començo a estar tipa dels intòxicadors de les informacions i les seues interpretacions, sembla que volem ficar merda allà on no hi ha i fer mal als que volen concòrdia en lloc de confrontació.
No em trovareu en cap lloc si no constrasteu la realitat a partir d’ara.
Estic d’acord amb Vicent Partal.
Seguim construïm Republica per alliberar un poble, per a engrandir la nació catalana pluriétnica i diversa. Construïm amb la unitat i les crèencies de cada ciutadà que varem votar l’1-O. No tots som nascuts en aquesta terra però lluïtem per a ella i la nostra gent, es la mateixa si el espirit que ens uneix es el mateix.

hola a tots, sóc Pasqual Sala, valencià d´Alacant. És per això que no m´agradaria opinar alegrement d´un tema del qual sóc un mer espectador, vehement i entusiasta, això sí, però espectador al cap i a la fi. Així que, disculpeu-me, amics, cosins-germans, germans catalans, si no estic del tot encertat, però estic una mica contrariat, … confós millor dit, amb totes les interrvencions que els vostres representants polítics tenen davant la just… no, davant del jutge Llarena. l´última, i la que em mou a adreçar-me a vosaltres, la de Marta Rovira. no critique res, no critique a persones honestes i valentes que estan sofrint, però em confonen.
ara bé, el que no em confon ni em contraria, en absolut, és l´exemple de dignitat que tots vosaltres, poble català, esteu mostrant-me. Gràcies des d´Alacant.

Sense cap dubte, l’1 d’octubre és el fonament democràtic de la República Catalana. Vas ser un acte d’empoderament col·lectiu. Tothom hi podia dir la seva, tots els que creuen en la democràcia. Un Referèndum mai pot ser un delicte, altrament ho seria la mateixa democràcia. Absurd!. L’1 d’octubre es va guanyar democràticament la República, només un nou Referèndum pot contradir o reafirmar l’1 d’octubre. Renunciar a aquell dia de dignitat i afirmació com a poble seria indigne i la més vil de les traicions.

Crec que molts polítics, sobretot del Pdecat i ERC s’equivoquen volent relativitzar la proclamació de la República catalana i l’1-O, encara que ho puc entendre en termes de defensa jurídica processal. Politicament, però, ho trobo contraproduent i dóna sensació de debilitat i de por. En aquest sentit opino com Drets, que la defensa als tribunals ha de ser política i no processal.

Podem imaginar-nos Francesc Macià davant dels tribunals francesos -pels fets de Prat de Molló- dient que aquells valents, que volien travessar la fictícia frontera i lluitar contra la dictadura de Primo de Rivera, en realitat eren excursionistes i que la seva acció només tenia un significat simbòlic sense conseqüències jurídiques? Com l’hauria valorat la història? No ho va fer, i la seva actitud va dignificar la causa que defensava, que és la nostra.

Donçs als imputats pels tribunals espanyols, ara , que sembla que se’n desdiuen, quan la història els jutgi, els pot passar el mateix, però al revés, i això com a poble dol….Per això la postura de Mireia Boya la trobem tan coherent i digna, i ens enorgulleix.

Aquest 1-O es una data inesborrable. Tot i saber el que ens han fet després i el que vàrem viure aquell dia (i el que ens queda per veure), jo hi tornaria.

Tornaria a defensar escoles, a defensar urnes, a defensar la gent, tornaria a votar per el futur del nostre pais, de la nostra gent, a jugar-nos el físic literalment davant la vergonya.
I tant que hi tornaria !!!

La dignitat i orgull de les persones aquell dia va ser immens, tan immens com la falta de respecte i la violència que es va exercir contra nosaltres.
Aquest mes d’octubre despulla i treu caretes a un règim involucionat als inicis dcels 70’s… ens van furtar la inocència de creure en la democràcia espanyola i europea en la que creiem. Dues dates d’octubre per damunt de totes, el dia 1… i el dia 3 (on un rei va deixar de considerar-nos súbdits seus per tractar-nos com a enemics).

No renunciarem al llegat del 1-O, ni ens amagarem de la responsabilitat que vam asumir aquell dia.

L’1-O jo em vaig sentir profundament orgullós del meu país i de la seva gent, d’una gent que va desafiar l’estat i se’n va sortir. La ràbia de l’estat no ve tant de la proclamació de la independència (que era una consequència de l’1-O) com de que el referèndum va ser un èxit rotund. Recordem això.

El que els investigats als tribunals espanyols diguin o deixin de dir al jutge m’importa poc o gens, car tot plegat és una farsa, una gran mentida amb irregularitats d’escàndol que només vol intimidar. És un cartutxo per desmoralitzar i guanyar temps. L’únic important és que els investigats rebin tot el nostre suport i escalfor.

El que realment m’importa és què faran els investigats i tota la resta de dirigents en els propers dies (espero que no siguin setmanes), si demostren tenir un pla i una agenda pròpia i més o menys compartida o si les intimidacions tenen efecte.

Entre el 30 de setembre i el 28 d’octubre varem passar de ser una autonomia espanyola a ser una república independent i de ser una república independent a ser una colònia ocupada per la força conra la voluntat de la majoria de la població.

Seria millor ser una república, però és molt millor ser una colònia ocupada per la força contra la voluntat de la majoria de la població que no pas ser una autonomia.

Totes les colònies ocupades per la força contra la voluntat de la majoria de la població acaben sent lliures e independents en canvi és molt difícil que una autonomia assimilada voluntàriament s’alliberi.

En la meva opinió això és el que fa l’u d’octubre tant transcendentalment important.

GRACIAS POR DECIRLO , TODO LO QUE HICIMOS L@S CATALAN@S FUE LEGAL

Por el convenio internacional de la ONU FIRMADO POR TODAS LAS DEMOCRACIAS OCCIDENTALES , por eso lo firmo España despues de la muerte de Franco, se publico en el B.O.E. … y en la constitucion de 1978 ESPAÑA SE VIO OBLIGADA A ACEPTAR QUE LO FIRMADO EN NUEVA YORK SE APLICARIA EN EL ESTADO MEDIANTE EL ARTICULO 96 DICIENDO QUE LO FIRMADO EN TRATADOS INTERNACIONALES ERA DERECHO INTERNO ESPAÑOL…

http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=93&fin=96&tipo=2

CAMBIEN EL DISCURSO LOS LIDERES INDEPENDENTISTAS Y EN VEZ DE PEDIR PERDON ACUSEN DE ILEGALES , DELINCUENTES , PREVARICADORES Y SINVERGUENZAS A POLICIAS , MILITARES , POLITICOS Y JUECES …. y si no pueden decirlo en ESPAÑA COJAN EL EXILIO … SERAN MAS UTILES QUE BAJANDOSE LOS PANTALONES EN MADRID ACUSANDO A COMPAÑER@S DE VIAJE …

L’1O va ser un intent de referèndum que ens va obrir les portes del món, el 27O nosaltres mateixos vam tornar a tancar les portes, i el 21D va mostrar al món quin és realment el suport independentista a Catalunya, i no era precisament un 90% com algú alegrement havia proclamat internacionalment..

Com molt bé es diu i voliem alguns, si el 26O s’haguesin convocat eleccions ara estaríem lluitant per aconseguir un referèndum d’independència homologat amb ajuda internacional i probablement també per salvar la pell a uns quants personatges, però no per recuperar el control de les institucions ni per treure gent innocent de la presó, i la internacionalització de la que tant es parla ara seria mil vegades més efectiva i segurament també haguessim ampliat la base social per a garantir que en cas de referèndum real el poguéssim guanyar..

Jo no jugaria a referèndums sense un soport sostingut del 55% o 60% en eleccions estatals i regionals.. No m’agrada perdre, i menys en públic i en aquest tema.. Ja vam veure que va pasar a Scotland i Quebec.. Cap dels nous països de la UE ha passat l’exam de l’independència per sota de 7 o 8..

Tant parlar de traïdors, jo diria que ens vam trair a nosaltres mateixos.. El temps seguirà parlant, l’objectiu segueix sent l’independència, sigui en forma de republica, triangle, o quadrat.

L’1 O és el més important que ha passat a CAT en últims 40 anys. Més de 2.000.000 de persones surten a votar Independència, desafiant Ñ guanyem per el 90% del vots. El que va passar el 3, el 27 ens ho hauran d’explicar algun dia els nostres polítics. Però el poble va respondre aguantant les hòsties, i defensant les urnes. És el far a seguir per assolir la República. Quan tinguem un nou govern? i tornem aprovar lleis que Ñ ens tombi. Referèndum lley de la pobresa energètica Referèndum. Lley de la dependència Referèndum,
Cada mes un nou 1O com a Suïssa.

L’ESCLAT DEMOCRÀTIC
1-O és l’acte democràtic de plena sobirania del poble català organitzat contra la poderosa maquinaria repressiva de l’Estat espanyol. Un cop al feixisme del segle XXI, potser la primera fita de grans canvis a l’Europa dels estats.

Amb aquest focus tan poderós, la defensa jurídica d’alguns republicans davant dels tribunals neofranquistes no tindrà rellevància històrica, encara que ara mateix, l’actitud d’humiliació completament inútil d’alguns polítics desentona de la dignitat de tants catalans l’1-O.

Salutacions a Pasqual Sala. Em pregunto com veuria jo des d’una Catalunya autonòmica, un País Valencià, unes Illes, una Catalunya Nord… que haguessin fet un 1-O. Segurament amb enveja sana, amb recança infinita…Els temps estan canviant. Tot arribarà.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Davant la por a la barbarie criminal espanyola, una cosa es demanar perdó al criminal, al franquista, al miserable del garrote vil del 155 i una altra cosa, es com que no ens deixen esser lliures, democrates i persones, potser es millor centrar.se en destruir el seu sistema criminal-constitucional.
El Parlament hauria de votar l’anul.lació de la merda d’estatut que va fabricar el TC i que cap català ha votat.
Destruir el sistema autonomic de la constitució franquista, amb tancament del Parlament, i passar tothom a la resistència total a españa i la seva constitucio criminal del 155.
Anul.lar l’estatut i destruir el capitol 8 de la franquista constitució es totalment legal

L’U d’Octubre ni es toca. És la prova més irrefutable de que el movinent popular per una Catalunya millor, digne, honrada i pròspera, és justament això, un moviment popular, de baix a dalt. Un moviment on els seus liders s’han vist liderats, els governants, governats, i els que empenten, empesos.
És per això que ara es troben com es troben: renegant (si, renegant) de les seves promeses, idees, conviccions i anhels. Dient allò que, “deunesenguard” haguessin dit mai en públic abans de mateix dia U.
Polítics amb cintura, escalfadors de cadires, tragiversadors de la la paraula, què n’esperaves?
Que el poble empenyi, fort i endavant. Que qui governa som nosoltres i mai els nostres gestors, escollits per voluntat popular.
Ni un pas enrera. Ni un!!!

El Basté, cada dia més egocèntric, xulanga que sap de tot, exquisit bombonet del neo-franquisme de la vanguardia de españa, cada dia més ridícul, i sense que el director de RAC1 el controli en la seva esquizofrènia napoleònica.
RAC1 passa a esser Radio Nazional de l’España de la porrra i el Bastè fent-se el salt i l’esser superior que parla dels independentistes com tontets.
Basté, la glòria d’españa, per tirar pets, al teu WC, que de tú, no hi ha res de bo.
I per cert, de música, no en tens ni idea, i tens un mal gust d’analfabet musical.
Deixa que algú trii les músiques, que tingui una mica més de qualitat ambiental

Oficialment o no, l’u d’octubre vam proclamar la República catalana els del carrer, i això no té tornada. Ara, la bèstia se sent acorralada perquè comença a rebre hòsties des dels països d’Europa i de tot el món, que no de la cúpula de la Unió Europea, perquè allò s’ha convertit en el reducte nazi.feixista del segle XXI. Ara, és el moment de fer-los cometre més errors, i de no obeir res del que estan plantejant. Hem de sortir al carrer a expressar el que volem cada u de mes, per a irritar-los, i si gosen tocar l’educació de les nostres criatures, llavors anar a la vaga general il·limitada. Que vegin que sense pactar amb nosaltres, no van enlloc. No podem defallir. Tenim l’obligació de continuar. Ara és el moment de continuar amb tota la força, perquè el govern espanyol s’està ofegant en les seves clavegueres i ho hem d’aprofitar. Espanya s’està morint i els espanyols no se n’adonen!

Totalment d’acord,
El 1-O no va ser cap error, va ser la conseqüència lògica, la focalització d’anys de mobilitzacions ciutadanes massives, com mai s’havien vist a Europa.

Mobilitzacions esperonades pel mateix partit que ara governa espanya quan va impugnar davant el TC el nou Estatut.
Estatut aprovat per àmplia majoria al Parlament, Estatut refrendat pels catalans, Estatut validat al Congrés dels diputats.

És la tònica que ja ens coneixem, el PP, amb l’ajut de “claquers” del PSOE, va crear un problema on no hi havia, per així dir que hi ha un problema i que cal atacar-lo. El mateix que fan ara ells i C’s.

L’error, el gravissim error, va ser no proclamar la República i la independència poc després del 1-O.
O no mantenir-la proclamada quan es va fer tres setmanes després.

En aquell moment el gobierno no tenia clar què podia fer o fins on podia arribar, i el congelar-la al minut de proclamar-la va ser donar un globus d’oxigen als colonitzadors espanyols.

Vist com han esdevingut les coses, han aprés a saltar-se la democràcia i manipular la llei (no la justícia, que no hi ha), ara i en el futur.
Es posa de manifest que haver mantingut la declaració de la República no hagués representat cap escenari pitjor, al contrari.

Tot això, i si són certes les paraules de Marta Rovira d’ERC davant del jutge, culpabilitzant a Puigdemont de no haver aturat el referèndum, ens poden portar a pensar quí va ser realment uns dels grans valedors de la congelació de la República, ERC.

ERC, Oriol Junqueras, tenía la responsabilitat de crear estructures d’estat, estructures que sembla no estaven fetes després de 18 mesos. Molt oportú.

Potser a ERC, la cúpula, no als seus votants, només li queda la E d’Esquerra, doncs de republicana res, i de l’ideari independentista res.
Res a veure amb la coherència de la CUP.

Gran error la confiança que li teníem. Per això ara no fan mes que voler apartar al President Puigdemont.

Que, de cap manera s’esborri de la història, aquest gloriós episodi, per causa, en part, de les estratègies dels advocats.

El títol de l’ditorial “No embruteu el primer d’octubre” és perfecte.
No obstant Sergi Guitart l’embruta tant com pot.

Quan Sergi diu “el 27-O nosaltres mateixos vam tornar a tancar les portes” es deu referir a ell mateix perquè, al menys jo i els meus coneguts no vam tancar cap porta.
Segueix: “..i el dia 21D va mostrar al món quin és realment el suport independentista a Catalunya i no era precisament un 90% com algú alegrement havia proclamat
internacionalment”.

Tinc clar que, amb persones com S G, serà molt difícil arribar mai a bon port.

Podries, Sergi Guitar, parlar positivament alguna vegada?
Per què no comptes amb les calúmnies i la usurpació de la veritat per part de Ciudadanos i PP? Per què fas culpable al independentisme alliberador de la repressió i terror dels botxins de Catalunya?

Gràcies Vicent, poques paraules les teves però meravellosament dites.
L’1O va ser la guerra de la Independència de Catalunya, no m’agrada aquest símil però crec que és indispensable en aquest cas. Els catalans amb urnes i paperetes van derrotar i deixar en ridícul els sicaris pijaners del Reino. No volencia contra armes. El poble català compost per valencians, gallecs, andalusos, castellans, aragonesos O els seus descendents van resistir i derrotar les forces obscures com mai ho ha fet ningú. Hem guanyat la República, i hem guanyat el respecte de les persones de bona voluntat arreu del món. Gandhi, Martín Luther King, Mandela… I ara els catalans.
Ara cal esperar que els polítics catalans estiguin a la nostra alçada.

Tots els pobles de Catalunya haurien de tenir un espai amb el nom de l’1 d’octubre, quan tot va començar a ser de veritat, quan els pobles de Catalunya vàrem sortir a guanyar la República i l’estat espanyol va demostrar la seva incapacitat en aturar-ho malgrat la dura repressió, perquè uns sabíem el què ens hi jugàvem, la nostra sobirania, i d’altres el que perdien, la poca credibilitat democrática que vàren acabar de perdre del tot. En definitiva el dia que Catalunya va dir de veritat adéu a Espanya.

Una llarga temporada, els catalans hem viscut amb il.lusió un futur carregat de promeses, somnis i desitjos. Ara ja sóm a una altra realitat. La porca, il.legal (això a ells no els importa), bestial i criminal resposta del estado al recorregut de Catalunya vers l’autodeterminació ha arrivat a deixar de ser futur per començar a ser present. Aixó ho ha vist més clar i abans el estado ezpaÑÑol que els mateixos catalans, i ha recorregut, amb urgència i amb l’estil cafre que els caracteritza, a utilitzar, desesperadament, els arguments i mitjans que tenía a mà, d’acord als seus criteris tradicionals i ,pel que hem vist, genètics. Hem de tenir ben clar que els catalans sóm els q

Una llarga temporada, els catalans hem viscut amb il.lusió un futur carregat de promeses, somnis i desitjos. Ara ja sóm a una altra realitat. La porca, il.legal (això a ells no els importa), bestial i criminal resposta del estado al recorregut de Catalunya vers l’autodeterminació ha arrivat a deixar de ser futur per començar a ser present. Aixó ho ha vist més clar i abans el estado ezpaÑÑol que els mateixos catalans, i ha recorregut, amb urgència i amb l’estil cafre que els caracteritza, a utilitzar, desesperadament, els arguments i mitjans que tenía a mà, d’acord als seus criteris tradicionals i ,pel que hem vist, genètics. Hem de tenir ben clar que els catalans sóm els que hem près la decissió de marxar d’España, i que hem de seguir sent nosaltres, els ciutadans de Catalunya, els que hem de continuar marcant els objectius fins el final. Ells han de ser els executors de les nostres decissions, i no és responsabilitat exclussiva seva decidir les finalitats

Josep Mª Martin, ets un home honest i temperamental. No et conec però t’aprecio per l’actitud i noblesa que transmets.

Com t’ho diria…no tothom va de cara com tu i acceptant segons quines polèmiques, estàs fent publicitat a aquells dels que precisament discrepes.

No pretenc donar-te cap lliçó, ans al contrari, alguns dels habituals me les podrieu donar a mí, però hi ha comportaments que un cop identificats, millor ignorar-los.

Gràcies per les teves aportacions i al Vicent per la seva integritat.