No els bascs; només uns bascs

Faig una còpia del que acabo d’escriure a l’article de Pere Martí, sobre el mateix tema :

A veure, el concert econòmic no perilla pels bascos perquè Cs de las Jons no guanyarà malgrat les intencions de les enquestes. Li falta densitat política territorial.
I en canvi, el que si han permès els bascos és donar aire a un partit on governa un inepte, Rajoy, una conspiradora, Soraya, un xuclasang, el ministre d economia, un (…. ) al ministeri de justícia, i uns ministres que canten soy el novio de la muerte.
Per tant, els ha permès allargar la seva arrogància, tot fent molt de mal a la causa catalana. A canvi de diners. Es podia fer una pinça de perifèries, es podia deixar molt tocat un partit que ja ha estat definit per jutges com una associació de delinqüents.
I no s’ha fet. (Tan de bo el pacte verbal perque s’aixequi el 155 sigui cert, però no és incondicional, … si hi ha govern efectiu. Per tant, deixa les mans lliures al PP per continuar fent mal als catalans)
Vaja, vaja, vaja.
Al menys no els disculpem.

Cada cop suporto pitjor el “bonisme”.

Uns bascs maten nens a un hipermercat d’un barri obrer català. No són tots els bascs, és veritat.
Altres bascs són bocamolls que s’inmiscueixen en el destí d’un poble mediant una falsa negociació. Però no són tots, només l’home que els lidera, és cert.
Altres són molt amics dels nostres adorats cupaires, els quals s’ho miren tot des del backstage enlloc de mullar-se en un govern que els necessita.
I després hi ha bascos que se’ns pixen a sobre i diuen que plou. Però no són tots. Només uns quants que sostenen la porra sobre els nostres caps.

Estem de sort.

Els dirigents del PNB van a l’ànima del seu negoci. De fet, que s’allargue la legislatura espanyola és bo per a Catalunya. Amb el PP caient al pou judicial, els mandarins de l’IBEX 35 volent-se’ls treure de sobre per al major benefici de Ciudadanos, amb el tresorer de Ciudadanos enfangat en un altre assumpte de diners al Brasil, amb Valtonyic que ja és un altre exiliat, amb les empreses de l’IBEX que ja senten l’alè de les properes pujades dels tipus d’interès que amenacen amb acabar-les d’enfonsar, amb el TS rebent colp rere colp des d’Europa, amb l’imminent sentència de la Gürtel… No cal amoïnar-se. Només cal mantindre’s ferm. I seguir endavant. Cap a la implantació de la República. El Titànic està enfonsant-se. No té sentit barallar-se per tindre la millor cabina. És mirar tant a curt termini que no és ni curta volada. No és volada.

Quan se’ls hi acabi el Concert Econòmic ja es posaran les piles, ja, aquests sàtrapes del PNB. Començo a desitjar una victòria de C’s només per això. Com es nota que no pateixen dèficit fiscal i que no porten l’Estat espanyol a les espatlles, com una sangonera gegant, des de 1714…

Sense ETA podien endegar la reivindicació nacional sense reserves, amb tota la legitimitat del món… abans que l’espanyolisme, aprofitant l’absència d’ETA, no els hi caigués al damunt amb tot el seu pes. Per a mi que estan desaprofitant l’interregne entre una cosa i l’altra: la fi d’ETA i la futura ofensiva NacionalCiutadana. Els dos anys de pròrroga i els 540M€ no els hi serviran de gaire per frenar l’envestida que els espera (amb l’agreujant que nosaltres, llavors, o ja no estarem a Espanya o estarem més febles que no ara, i per tant amb poca capacitat i ganes d’ajudar ningú).

Francament, no crec que estiguem en situació de criticar massa fort el que fa el PNB…
PDECAT i ERC van declarar la República a destemps, sense ganes i amb la boca petita, i no van cridar a defensar-la. I al desembre és van presentar a unes eleccions on s’havia de restituir a en Puigdemont si es guanyava i més val no pensar gaire en el que ha passat des de llavors…
Sóm responsable d’on sóm i està a les nostres mans capgirar la situació.
I el PNB que faci el que més l’abelleixi.

Eva Salas, m’agrada que vagis donant cops de puny sobre la taula.
El bonisme sense coratge no va enlloc. Ens ha sobrat bonisme, i ha estat bé per incloure totes les àvies i les tietes de Catalunya, també els senyors Esteves, i alguns executius amb corbata.
Bé.
Però ens ha faltat coratge per parlar clar dels pros i contres, de la situació del moment, i per demanar l’ajut físic dels braços de la població. Ara ja és passat. No cal plorar sobre la llet vessada.
Però la propera vegada, si us plau, anem de cara. Tots. També els d’ERC.

Avui no hi combrego, tot i conèixer la teva debilitat per mantenir una correspondència molt enriquidora per a tots els lectors de VW amb un basc entranyable.

De la mateixa manera que no hem d’esperar que Europa ens tregui les castanyes del foc, tampoc ho podem esperar dels bascos.

És a dir, ens pertoca a nosaltres de fer el cor valent i declarar la independència si realment la volem.

Tantmateix aixó no treu l’explotació que han fet sempre els bascos dels problemes aliens, avui nosaltres, en el seu benefici.

I dic els bascos, i no alguns com dius tú, en la mesura que també es diu sense cap vergonya, que els catalans juguem la partida del “peix al cove” malgrat sigui cosa d’uns pocs, però que la majoria no és capaç de contradir.

Com tampoc és capaç de contradir, aquesta majoria, les males arts d’una classe politica que ens porta a l’escorxador en el seu benefici.

Perdona que aprofiti els bascos per reiterar, una vegada més, que el problema el tenim a casa.

El partit majoritari ara al País Basc, continua anant al seva i mirant els seus interessos, això és evident i una vegada més han tornat a mentir amb la seva proclama. Això ha anat així per qüestions internes dels bascos moderats que són la majoria al PBN. Dir, per tant, que també s’ha degut a les divisions internes de l’independentisme català, crec que és massa agosarat pensant que al final el govern català claudicarà i haurà d’escollir consellers i conselleres sense cap imputació i que llavors s’aixecarà el 155, és agafat pels pèls. Això només pot passar si tots els proposats fins ara queden inhabilitats. O potser es vol que el president Torra desobeeixi l’estat i nomeni els consellers sense fer cas de l’estat? Sabeu on ens por portar això? A vegades cal fer una passa enrere per fer-ne dues endavant. Fem servir la intel·ligència, sis plau. I una última consideració: sense govern a la Generalitat, no serà possible assolir la independència, no ho perdem de vista.

crec que en l’editorial de demà omets un detall gens menyspreable en tot l’entrellat: el fet que la promesa incomplerta pel PNB és una promes que van fer ells per motu propi, és a dir, que han usat també la causa catalana com una manera de mercadejar a favor del seu interès. Haurien pogut mostrar-se solidaris amb el poble català sense dir que no donarien suport als pressupostos mentre hi hagués 155. Però no van fer això, han apostat fort. Fort a favor del seu benefici. Nosaltres, la nostra causa, el nostre patiment, només ha estat un element per negociar a favor del seu (per altra banda legítim) interès.

Això que ha passat, que era el més previsible, ens hauria de fer obrir els ulls als catalans d’una vegada. Els bascos sempre, sempre, han mirat pels seus interessos, en canvi, els catalans hem tingut sempre l’altivesa, la gosadia, de voler canviar Espanya, tot pensant que seríem capaços de modernitzar-la, de fer-la avançar. Error! Com ha dit sovint en Germà Bel, no hi teníem cap dret, i ara estem pagant aquesta altivesa. Si les nostres elits haguessin fet com les basques i els nostres proletaris no haguessin estat taaan ciutadans del món, potser, només potser, la nostra situació actual hauria estat diferent. Espanya no necessita ser salvada i en aquesta guerra estem bastant sols. Però de tot se n’aprèn i, com deia la divisa del meu pare, sempre hi ha un mètode millor. Suposo que passarem uns quants mesos mossegant-nos entre naltros, culpant-nos els uns als altres, com a bons catalans, de no haver sabut aprofitar la finestra d’oportunitat de l’octubre, però estic convençut que es gestarà una estratègia nova per tal d’aprofitar la propera oportunitat que arribarà segur, i potser més aviat del que pensem.

És evident que el pnb no és eudkadi. Però així com ciu era un bon mirall de la societat catalana fa 10 anys, el pnb ho és d’euskadi. Res a dir: ells miren per la seva i ells sabran. Però haurien d’estar molt al cas de les famoses paraules de Niemöller.

Actualment a Espanya hi ha una cursa desbocada sobre qui és més mavionalista. Derrotada de moment i malauradament per força temps la nostra república (ja han demostrat que poden fer el que vulguin sense despentinar-se i més enllà de la gesticulació qualsevol acte del govern Torra serà anul•lat, usat com a propaganda o directament boicotejat), ara aniran a fer-los en ells la pell.

C’s la uktradreta més descarnada, guanyarà les eleccions per enfonsamemt del pp, que ja no pot donar més de sí (curiosament aquests són els moderats i raonables ara, qui ho havia de dir!!), i el psoe deu ser l’únic partit d’esquerres ultradretà irrellevant del món. El resultat és que els que els volen anul•lar el concert i intervenir l’autonomia a la més mínima seran majoria. I Espanya ja es veu que aixafa semse pietat les minories estructurals. D’altra banda poca cosa podran esperar dels catalans, oprimits i febles com estem. Estaran sols, molt sols, en molt poc temps.

Ells no ho saben (o potser sí) però han fer que l’Espanya més negra, la de Machado i Valle Inclan, guanyi. Qui sap si definitivament i per sempre.

Ezpaña, les previsions, sobretot des del gobierno, que es fa en camps com l’econòmic, que si arribarem al %, que si abaixarem el paro, que si naps que si cols….. mai les arriben a complir. Però els ajuda que quan arriba la data de compliment, ja ningú de nosaltres ens recordem, si no ens ajuden els periodistes i les hemeroteques. I de l’ajuda al silenci per part dels que ens han d’informar, es essencial.
Govern basc, estic convençuda que rebutgen el 155, però….els hi ha fallat la previsió. No s’ha complert.
Pensaven que a l’arribada de la data final pel tema pressupostos, el Procés, estaria en un 2n pla, ó bé, sumergit en un ofegament total tant jurídic com polític.
Però la previsió els hi ha fallat, i al final….han hagut de fer i mirar pel País Basc. les previsions són diferents des dels 2 governs:Ezpaña….maquilla i menteix constantment amb ajuda.País Basc….ha sigut ingenu, ha sigut sincer a l’inici, però els ha delatat la tossuderia catalana i el no abaixar el cap.El país Basc tampoc abaixen el cap, però saben el que és fer política i, fins ara han sortit airosos.

Vist d’una altre manera, ahir no era el dia en que el gobierno quedés sense suports i això comprometés noves eleccions. No l’interessava a ningú: psoe, pp, c’s, pnb. I com prou bé apunta en V.Partal, tampoc a alguns catalans. Això vol dir que s’està traint al procés, jo crec que no. Només que les opcions han de restar obertes.
Ja veurem que serà,…, serà ciudadanos. Una cosa es rentar la cara mentre inventes com pots un nou espanyolisme, i l’altra governar. Però la pista que dóna el pragmatisme del pnb, no es pas menyspreable.
Pd, la possible incorporació de C Corbacho a un moviment municipal pseudo ciudadanos, també dóna pistes.

CiU va votar a favor de la Llei de partits que va permetre il·legalitzar Batasuna, amb les llargues penes de presó que això va comportar per a alguns dels seus dirigents. Tampoc recordo manifestacions multitudinàries ni grans pressions polítiques a Catalunya pels tancaments d’Egin i Egunkaria, ni per l’empresonament i tortura de tants bascos amb l’excusa que tot formava part de l’entramat d’ETA. Ni tampoc quan Aznar va fer la llei per empresonar el lehendakari Ibarretxe si aquest convocava un referèndum, o quan el van encausar a ell i a altres per haver parlat amb Batasuna…
El suport al País Basc a favor del procés d’independència de Catalunya ha estat molt més gran que el que mai han rebut ells en solidaritat pels empresonaments i tortures patides sistemàticament, ni per l’estat d’excepció permanent amb què han hagut de viure tants anys, amb l’excusa que tot era complicitat amb la banda terrorista.
Llàstima de la miopia i de la insolidaritat del PNB, però aquí no hi ha ningú que estigui en condicions de donar lliçons. Si bona part dels mateixos polítics catalans s’han fet enrere, a què ve culpar als bascos de no aguantar la pressió que ni els mateixos interessats han estat capaços de fer front? Exigir al PNB més que a ERC, això sí que és tirar pilotes fora.

A finals d’octubre estava al pais basc, a Areatza. A l’ajuntament hi tenien penjada una estelada i Gure Esku Dago va fer un acte de suport als Jordis que ja feia dies que estaven empressonats. Erem una cinquantena d’assistents a la plaça. Van ser 30 minuts molt emotius. Em van preguntar : Aguantareu els catalans?. Jo els vaig contestar: Estem ferms i convençuts. En Puigdemont no fallarà!…
El PNB no és tot el poble basc.
I ara penso que, per diners, haurà decebut i fet sentir vergonya a més d’un dels seus.
Però molts ens recolzen, encara que ens fallin els que deien que ens ajudarien. I espero que mai perdrem la dignitat, per més represió que apliqui el govern corrupte i antidemocràtic del PP, aplaudit per el B155.
Llum al ulls i força al braç,!!!
Visca la República Catalana!.

I tot això que passa, no va pas en contra del titular de “72 hores crucials pel pp”. Tot al contrari, el confirma. Tan greu es l’ensorrament, que es doni com a consigna la necessitat de fer- lo ordenat. Un requeriment no pas necessari en un estat democràtic normal; però potser adient a la situació espanyola. Això mateix pot explicar aquests moviments posicionals ideològics estranys. Estem fent “la muda”. Aquesta moguda, vés no tingui alguna orientació internacional.
Mitja treva, i calma tensa.

Sempre es bó saber qui son els teus enemics, sobretot quan, fins ara, feien veure que eren els teus amics.

Espero que tinguem memòria i al PNB en endavant, ni aigua.

A més hem d’atacar allí on més els dol pel que es veu. En el diners.

S’ha de dir clarament que aquest diners que ara cobraran, son espoliats a Catalunya, qui, una vegada més haurà de sofrir un altre saqueig per pagar a aquests pocavergonyes.

També s’ha de dir que NO aporten cap diner a l’Estat i que tot ho hem de pagar els altres, vull dir els que paguem, majorment nosaltres.

Espero que puguem marxar aviat d’aquest Estat podrit fins la medula, però mentre hi siguem hem de combatre a persones sense paraula i caragirades com aquests.

Té una altra cosa bona. No tindrem res que agrair-les-hi i ara ja sabem que no son de fiar.

Sempre es bó saber qui son els teus enemics, sobretot quan, fins ara, feien veure que eren els teus amics.

Espero que tinguem memòria i al PNB en endavant, ni aigua.

A més hem d’atacar allí on més els dol pel que es veu. En el diners.

S’ha de dir clarament que aquest diners que ara cobraran, son espoliats a Catalunya, qui, una vegada més haurà de sofrir un altre saqueig per pagar a aquests pocavergonyes.

També s’ha de dir que NO aporten cap diner a l’Estat i que tot ho hem de pagar els altres.

Espero que puguem marxar aviat d’aquest Estat podrit fins la medula, però mentre hi siguem hem de combatre a persones sense paraula i caragirades com aquests.

Té una altra cosa bona. No tindrem res que agrair-les-hi i ara ja sabem que no son de fiar.

PODÍEM VEURE-HI ALIATS ALLÀ ON NOMÉS HI HA INTERESSOS ?
(Escrit abans de llegir l’editorial)

1/ La decisió del PNB és responsabilitat del PNB, no pas del poble basc, de la societat basca en general, o dels bascos. I em posaré molt dur davant de qualsevol comentari etnicista. En un republicà és inacceptable. A banda les més grans mostres de solidaritat cap a Catalunya han estat per part de l’esquerra abertzale.

2/ La “fermesa” del PNB de què la supressió del 155 era una qüestió indiscutible per l’aprovació dels pressupostos, era pura fatxenderia respecte al PP per treure’n rèdit polític. Els ha fallat el timing de la doble jugada i això els ha desemmascarat. Diuen que el PNB no té aliats, té interessos: augmentar el cup del concert econòmic, però també apuntalar a Rajoy que no guanyi Rivera i perilli el concert. És així i es veia venir. Lamentable veure com els catalanistes els aplaudien en els mítings del PNB.

3/ Si l’aposta per la solidaritat democràtica amb Catalunya hagués estat autèntica, la condició hauria d’haver estat: Amb presos polítics no hi ha pressupostos.

4/ Pensar el joc d’aliances, si es pot dir així, en el congrés de Madrid, territori hostil, és continuar amb mentalitat autonomista. La política es juga a Catalunya i Brussel·les. Llavors, també parlar de traïcions és continuar amb el relat fals. El Govern (quan n’hi hagi) haurà de plantejar-se què hi fan els diputats republicans a Madrid (encara que veure les intervencions d’en Rufian al congrés és un goig)

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Em sembla que no cal estirar-se els cabells. Tots sabíem que això s’acabaria així, perquè el PNV no ha apostat en cap moment per als catalans, sinó que ha sigut una negociació purament econòmica en la que Catalunya era només un “farol”, i que gràcies a això n’han tret una bona mossegada. Catalunya és històricament aprofitada per treure’n rèdits, no perquè ningú d’Espanya la vulgui ajudar. Tenen un petit problema, però, i és que Espanya no té ni cinc cèntims, i que són mentiders compulsius, i al final ja veurem si els ho paguen o no. Ara, però, posem-nos còmodes, perquè hem d’aprendre a conviure amb el 155 i deixar-nos espoliar perquè els ho puguin pagar. Vòmit, fàstic i pudor és el que m’inspira aquest país. Avui tinc el dia pessimista! Me’n vaig d’excursió per a oblidar tanta traïdoria!

Gràcies per haver censurat i esborrat el meu comentari d’anit.

Un comentari destraler.

Sí.

I què?

Un comentari que repartia estopa a l’editorial i personalitzava, sense defugir noms.

Acostumat com estic als professional de la censura española que tenim a València, vosaltres que no passeu de ser uns pobres “afeccionats”, no m’aneu a afectar.

Me’l sé de memória però no el tornaré a penjar. U ha de saber on és ben rebut i on no.

Me’n ric de la vostra acció.

Me n’alegre de que vos coguera el vitet…hahahahha.

Amb quina barra us presentareu com a “defensors” de la llibertat d’expressió d’un Pablo Hásel, d’un Josep Miquel Arenas, etc?

Quina credibilitat vos hi resta?

El disgust deu venir per als que esperàven que el PNB sacrifiqués els seus interessos per els catalans. Són sentiments. Poc realista, però.
La qüestió potser era que aixequessin el 155. Però tampoc podem pretendre que formant un Govern de confrontació (que em sembla bé), ens pensem que ens posaran el camí plà.
Volem que es vegi que és una dictadura totalitària i ja es veu.
Segurament aniria bé que ens aixequessin el 155, però no ens podem enfadar per no tenir allò que no ens hem esforçat en aconseguir. I no crec que aixecar el 155 sigui la solució de gaires coses, llevat d’alguns interessos personals, perfectament respectables. Però l’enfrontament no s’aturarà i tant és lluitar pel 155 com per alguna altra agressió que hi afegeixin. Necessiten agredir-nos per justificar-se davant un electoral anticatalà que ells mateixos han cultivat.
Nomes la República pot tornar-nos calma i dignitat i anem pagant el preu.
Ensorrar al Rajoy i que pugen C’s ens ajuda? El que ens ajuda és que es barallin i ara ho fan amb ganes.
Un dia més, agraïment als presos, exiliats i represalitas que són els que ens porten cap a la llibertat.

Estic totalment d’acord amb Victor Gonçal. Hem d’entendre d’una vegada que aconseguir la independència és responsabilitat nostra i només nostra. Ningú ens ajudarà ni farà per nosaltres, el que nosaltres no fem. Després podem fer aliances d’interessos necessàries amb altres actors. La nostra feina és aconseguir en totes les eleccions possibles més del 50% dels vots independentistes. Si per exemple, en les properes eleccions municipals, no som capaços de guanyar Barcelona i la inmensa majoria de municipis, no cal que anem a culpar el PNB, ni Europa, ni el sursum corda.

L’important de l’anàlisi d’en Vicent Partal és que el sentir de la majoria social i política que es va formar a Catalunya entre el 20 de setembre i el 21 de desembre – tenim una oportunitat per la independència – era conjuntural. Ara per ara, aquest sentir ha canviat i s’aposta per replegar les forces, treballar des de les institucions per aixemplar la majoria social. I aquest sentir és el que es va treslladar al PNV. No hi ha llideratge civil, no hi ha unanimitat civil, no n’hi ha unanimitat política i el lideratge del President Puigdemont només pot ser rellançat si i quan quedi clar que Alemanya no l’extraditarà. El momentum intern s’ha desfet. Hem de posar les forces a donar suport a l’estratègia que es desplegarà des de l’exterior. I, a aquest respecte, soc de l’opinió que tot està en les mans del President Puigdemont que podria criar de nou un momentum. Si vol.

No podem censurar al PNB que es preocupi només del seu negociat. Ells pensen, com és natural, que “cada palo aguante su vela”. Com tampoc ens podem queixar que altres països no facin un pas endavant, en la nostra defensa. Ningú pot fer els deures per nosaltres. El problema dels passos que fan els nostres polítics, no és que no ampliïn la famosa base, sinó que estan començant a exasperar als vells lluitadors, que fa anys que treballen per la República. Qui més qui menys està fart de metàfores marineres, de metàfores alpinistes, de declaracions simbòliques, de promeses de fermesa i de discursos abrandats, quan al final tot és pura cagarel·la.
Els que el 10 d’octubre, el 27 d’octubre i el 30 de gener estàvem allà a punt, no podem oblidar, aquella sensació de presa de pèl. Cada vegada que gaudim del momentum, els nostres representants es fan enrere i desaprofiten l’oportunitat.
És urgent, 1) que tots els Santis Vilas i els processistes que aspiren a viure indefinidament del “cuento” deixin pas a gent amb coratge i capaços de sacrificar-se pel seu país; i 2) que el govern ens demostrin amb fets, no amb més bla-bla, que no són processites 2.0.

Trobo molt encertat el comentari d’en Víctor Gonçal. Em dol molt veure com alguns ataquen els bascos d’aquesta manera. Més aviat ens hauríem d’avergonyir del poc suport que van rebre ells per part dels catalans quan patien una repressió molt més bèstia. I, malgrat tot, molts bascos han estat solidaris amb nosaltres, sense voler “venjar-se”.

Com també diu la Mercè Pàmies, les exigències haurien d’anar dirigides als “nostres” polítics, que en la meva opinió han fet un paper encara més galdós que el del PNB.

…poque todos los politicos son iguales. – D’aquesta manera acabaven les seves perorates castices els directius de la major empresa constructora a Madrid, quan jo m’hi reunia fa deu anys.
Ja no m’agradava aleshores, i ara m’he n’adono que frases com aquesta són veritables ariets contra la democràcia.
Perquè no tots els polítics són iguals, ara ho sabem, els polítics catalans són a la presó injustament O a l’exili, i això els dóna un valor i una vàlua que els altres no tenen, i que no pensaven els poguessin donar.
Perquè més enllà dels errors comesos, les capelletes, els possibles acords inconfessables amb els espanyols, la cobardia, les traïcions i les enveges, els polítics catalans patexent un castic no merescut. Qui va cercar firmes por tombar lEstatut de Catalunya? Resposta el PP.
Els polítics bascos defensen la seva circumstància, i ens demostren quelcom que ja sabem, el catalans estem sols.
Els únics que podem insuflar vida a la república som nosaltres, i som els únics que la podem defensar en els temps venidors. Gràcies amics bascos per la vostra lliçó, no la oblidarem.

Quan una dona es baixa les calces per diners rep el nom de puta.

Quan un president d’un partit que representa un poble ho fa es diu que “van a l’ànima del seu negoci”.

Entre una dona pública i un home públic considero mil vegades més honesta a aquella per que els seus actes afecten a molt poques persones, mentre que l’altre enfanga a tot un poble.

I no em vingueu que aquest fet no afecta a tots els bascos per que, si aquest home és on és, és per que l’han elegit la majoria, que en son co-responsables per votar-lo i els altres ho son, també, per omissió, callant.

I sento molt si algú es sent ofès. No conec la història del poble basc, però, com va dir algú, pels fruits els coneixereu.

El pecat original és el dia 30 de gener 2018.
O abans, quan varen decidir que es presentarien en llistes separades.
El que no entenc és que cada cop que faig referència a això i a la traició que s’està consumant per mitjà de ERC, tothom diu que “no ens hem de dividir”, que “l’enemic és un altre”, que “ERC també té gent a la presó i a l’exili”, que “s’ha de ser comprensius amb el moment politic”…..
Us dic que si a les próximes municipals no fem que ERC ja no pugui fer més mal, ens mereixem que Espanya ens passi per sobre…
Llistes úniques a tot arreu i si continuen volent llistes separades….. ja no vull sentir mai més que “no ens hem de dividir”, que “l’enemic és un altre”, que “ERC també té gent a la presó i a l’exili”, que “s’ha de ser comprensius amb el moment politic”…..

Sr. Jaume Vall: demana que vagi de cara qui probablement no pot. Fins que no es superi.
Crec que hem d’acceptar que no tothom està en condicions, ahir algú per aquí ho deia. Parlava de les municipals i deia que anar units no vol dir acceptar i “comprendre” quan el soci s’equivoca. I trobo que tenia traó. Ens hi juguem molt. Per això cal reconèixer si l’altre no té capacitat perqyuè llavors el seu suports’ha de dividir per 5 per 10 o potser directament no comptar-lo. No es pot demanar peres. ERC ha de crèixer, i no en la base precisam,ent, sinó en la capacitat la determinació i emocionalment també. ERC és un partit autonomista amortitzat.
Si a les municipals no reacciona caldria feer-lo reaccionar. Res de comprensió. Sense esperar que parlin clar, perquè no poden.
Espero np haver ofès ningú.

Coneixen al PNB que patim, en viu i directa, per aquesta Euskal Herria, sí que estem molt i molt indignats i avergonyits de la seva traició a la paraula donada ( que per molts bascs encara continua sen sagrada ) peró en cap cas ho hem trobat gens ni mica extrany. Ens ho esperavan, vaja. Per molts de nosaltres estaba cantadísim que anaven de un ben estudiat “farol”, quan es referían al 155 que ara patèix Catalunya. Per la boca mor el “peix al cove”espero i els botiflers poca vergonya. Ells son aixís… de la pitjor “calaña” coleccionan pecats capital-istes, d’avaricia especialment, però també de tot el rosari del seus mandaments de católics “mea-pilas”, que amb refinada hipocresía, passan per on tots sabem les seves creenÇas i venen la seva ànima, quan veuen negoci i suculents guanys ( i plats de llentias amb “sacramentos” que deian l’any passat, quan també aprovavan presupostos dels “mafias” de la banda de Rajoy ). Son reincidents malaltisos en traició nacional y social. Es possible que a Catalunya no els coneixiau prou ( tot i que ja va haber-hi per aquí també un tal Pujol “vendepatrias”). Vaja, no us perdeu res. Aixó sí, per molts de nosaltres son l’enemic polític dins de ca nostra, a qui hem de combatre sensa treba per malparits i abusadors de poder. I dons, aquests poca vergonya que tan pratican la traïdoria, que no siguin, si us plau, l’única referéncia que teniu del nostre petit pais. Personalment, vaig viure a Catalunya més d’una década (soc cas a part ) i tinc dos països del meu cor. Ja sabeu quins. I estic seguint Vilaweb cada día i cada article, volem saber tot el que us está passant, desgraciadament, a distancia…i per descontat, República Catalana endavant !!!