14.10.2021 - 21:50
|
Actualització: 21.10.2021 - 14:46
“Les veles s’inflaran, el vent ens portarà, com un cavall desbocat per les ones…” Cap lector no pot trobar-se aquests versos sense cantussejar “L’himne dels pirates” del musical Mar i cel. Aquella versió tan reeixida de Xavier Bru de Sala i Albert Guinovart del drama clàssic d’Àngel Guimerà, que va portar a escena Dagoll Dagom, encara avui es recorda com una fita del teatre català.
Quan Mar i cel es va estrenar per primera vegada, l’any 1989, la companyia fundada i comandada per Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella ja havia triomfat amb Antaviana, Nit de Sant Joan i el Mikado, creant un públic per al teatre musical –i comercial– en català. I fent-ho a partir de la nostra literatura, ja fos amb els contes de Pere Calders, o amb guions ad hoc com el meravellós fris històric i sentimental sobre el Paral·lel que va signar Manuel Vázquez Montalbán per a Flor de nit.
‘T’estimo si he begut’, musical de Dagoll Dagom, T de Teatre i La Brutal a partir de contes d’Empar Moliner (fotografia: David Ruano).
Dagoll Dagom va demostrar que es podia fer teatre musical en català i ho continua fent. Malgrat l’allau de propostes en castellà, ara mateix es pot veure teatre musical en català. Perquè s’acaba d’estrenar, finalment, T’estimo si he begut, al Teatre Poliorama, l’adaptació de l’univers narratiu d’Empar Moliner dirigida per David Selvas i que coprodueixen Dagoll Dagom, T de Teatre i la Brutal. Les quatre integrants de T de Teatre –Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca–, protagonitzen l’espectacle, acompanyades de Rosa Gámiz, Mercè Martínez, Marc Rodríguez i Ernest Villegas.
El record de Mar i Cel, amb les tres estrenes –1989, 2004 i 2014– és la millor resposta contra el fatalisme de la cartellera teatral barcelonina. Muntatges forans a banda, si hi ha companyies catalanes –amb productors, directors, músics i actors catalans– que s’estimen més fer pujar a l’escenari muntatges en castellà amb la idea d’evitar costos d’adaptació a l’hora de fer ronda per l’estat espanyol o d’atreure un públic més nombrós, no és pas perquè no hi hagi uns bons precedents de musicals en català, com Mar i Cel o el Swenney Todd, dirigit per Mario Gas, amb Constantino Romero i Vicky Peña, que van triomfar a Barcelona abans de córrer la Seca i la Meca.
No s’hi val a badar davant arguments mercantilistes que sembla que ens voldrien convèncer que la rendibilitat en temps de crisi passa, també, per davant de la llengua i la construcció i el manteniment d’un ecosistema teatral propi. Tampoc no pot dir ningú que no hi hagi públic per al teatre musical en català. De fet, encara n’hi haurà menys si és convidat directament a comprar entrades d’obres en castellà.
Germanies, lluites compartides
Aquest 2021 Mallorca ha celebrat cinc segles de la revolta de les Germanies, l’aixecament menestral i del poble de la ciutat, aliats amb la part forana de l’illa, contra l’alta noblesa i els estaments privilegiats, i coetània dels fets que s’esdevingueren al regne de València.
Ara la Comissió Cívica Germanies 500 organitza un gran acte cultural per commemorar l’aniversari i agrair a totes les entitats, institucions i particulars la implicació en aquest any dedicat a fer memòria dels agermanats mallorquins. Segons que expliquen, pretenen vincular el record d’aquells qui es van alçar per reivindicar millores en les condicions de vida, amb les actuals lluites socials.
Joanot Colom, cap de la revolta de les Germanies de Mallorca.
L’acte d’avui a l’Auditori d’Alcúdia, el conduirà la poetessa i comunicadora Clara Fontanet i comptarà amb Maria Magdalena Amengual, Cati Eva Canyelles i Maribel Servera, del col·lectiu de Glosadors de Mallorca; els músics Biel Font i Tomeu Quetgles, que oferiran un tast del seu disc Agermanats; i el músic i activista Biel Majoral.
Durant l’acte també es presentarà el vídeo promocional del documentari Germania, silenci trencat, de Pere Sánchez, promogut per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca.
Teatre del segle XVIII, ben actual
Mentrestant, a Menorca s’acaba de recuperar una obra del 1771, Arminda, de Joan Ramis i Ramis, escrita en versos alexandrins. Amb el títol Arminda, una història d’homes, la companyia la Trup ha adaptat un text del segle XVIII del qual es compleixen dos-cents cinquanta anys i que, essent de plena actualitat, permet de reflexionar sobre el patriarcat, el masclisme i la necessitat de fer passar per davant la raó i no la passió.
Imatge promocional de ‘Arminda, una història d’homes’ (fotografia: Teatre des Born)
L’obra va ser seleccionada pel Teatre Principal de Maó entre les diferents propostes que es van presentar a la convocatòria de coproduccions d’espectacles per a la temporada 2020-2021. Per al jurat, l’espectacle combina el valor patrimonial, la innovació artística i els valors educatius amb una dramatúrgia contemporània.
Arminda, una història d’homes és dirigida per Sergi Marí. Montse González i Agnès Romeu s’ocupen de la dramatúrgia. I l’interpreten els actors Queralt Albinyana, Rodo Gener, Eugeni Marí, Josep Mercadal, Xavier Núñez i Àlvar Triay. Estrenada dissabte passat al Principal de Maó, aquest cap de setmana es pot veure al Teatre des Born de Ciutadella.
L’imprescindible
Part de les excavacions gregues d’Empúries (fotografia: ACN).
Si aquesta setmana torna la Fira del Llibre de València en format presencial i a Castelló tot és a punt per a la Plaça del Llibre, dissabte s’inaugurarà la Vila del Llibre de l’Escala, enguany amb Mallorca com a convidada, dins el nou Cicle Literari de la Mediterrània, que l’any vinent té previst de dedicar-se al País Valencià. Els actes comencen amb una marató de lectura de l’Odissea, en versió de Joan Francesc Mira, als jaciments d’Empúries.
El nom propi
Raimon, en una imatge d’arxiu (fotografia: ACN).
El cantant Raimon i la seva esposa, Annalisa Corti, van constituir la Fundació Raimon i Annalisa, com a hereva universal de tots els seus béns. La institució, creada d’acord amb l’Ajuntament de Xàtiva, la Diputació de València i la Generalitat, té els objectius de preservar el patrimoni artístic i personal de l’artista i projectar-lo cap al futur, per tal que esdevingui focus d’activitat cultural, a l’abast de tothom. Per això, la fundació ha presentat una nova web que permet de submergir-se en la discografia, la filmografia, l’obra escrita i les imatges de tota una vida.
L’efemèride
Armand de Fluvià en una entrevista de VilaWeb.
El 17 d’octubre de 1931 va néixer a Barcelona Armand de Fluvià i Escorsa. Genealogista, heraldista i pioner del moviment pels drets del col·lectiu homosexual als Països Catalans. Fluvià va començar l’activisme polític als rengles de l’oposició monàrquica al franquisme, des de la qual va evolucionar cap a l’independentisme d’esquerres. Podeu llegir l’entrevista que li va fer VilaWeb fa uns quants mesos.
Caldrà estar-ne al cas
La Central del Raval (fotografia: ACN).
La llibreria la Central, comandada per Marta Ramoneda i Antonio Ramírez, ha fet enguany vint-i-cinc anys. Ho celebrarà amb diversos actes i propostes, entre els quals un nou premi literari, en català i castellà.
