09.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 10.08.2023 - 17:17
Per un afany simplificador i empobridor, i també per la pressió del castellà, com més va més fem servir la paraula menys allà on abans empràvem construccions diverses. D’aquesta manera, la llengua se’ns va enxiquint, es va uniformitzant, es va tornant ensopida.
D’això no ens n’adonem fins que no ens aturem a pensar com ho dèiem abans, o com ho deien els nostres avantpassats. O, simplement, fins que no sentim algú que fa servir una construcció que teníem amagada en algun racó de la memòria.
Vegem unes quantes d’aquestes construccions.
No facis tant soroll
Aquesta frase, sortosament, és molt habitual encara. Però cada dia –per aquesta proliferació desbordada de menys– sentim més “Fes menys soroll”.
És alt, però no pas tant com ella
En un cas com aquest, amb una comparació, l’ús de menys s’ha escampat molt. Cada vegada sentim més “És alt, però menys que ella”. Observem que amb el canvi també hi hem perdut l’adverbi pas.
Avui som més pocs
Abans era força habitual l’ús de més poc i ara cada vegada costa més de sentir. S’ho ha menjat el menys: “Avui som menys.”
No n’hi caben de bon tros tants
Una frase que tan expressiva com aquesta, la trobem canviada sovint per “N’hi caben molts menys”.
Falten tres minuts per a les dues
Quan ens acostem a una hora exacta cada dia sentim més aquest calc del castellà: “Són les dues menys tres minuts.”
No protesteu tant i estudieu més
Aquesta construcció, rotunda i clara, és suplantada com més va més per “Menys protestar i més estudiar”.
Han arribat tots tret d’ell
L’abús de menys ens fa arraconar la preposició tret (o llevat). I sentim ara i adés “Han arribat tots menys ell”.
No fa ni un mes
Una frase com aquesta ja comença a costar de sentir. “Fa menys d’un mes”, diu molta gent.
N’han vingut vint-i-cinc encara no
Aquesta locució adverbial, encara no, tan genuïna, també és víctima de menys: “N’han vingut menys de vint-i-cinc”.
