15.03.2018 - 21:00
|
Actualització: 15.03.2018 - 21:21
TEMA DEL DIA
Sense malversació. Tothom sap que, cinc mesos després del referèndum, no deu quedar en cap despatx d’Òmnium o del Palau de la Generalitat cap paper que vinculi l’entitat ni el govern amb el suposat finançament del referèndum. De fet, el govern espanyol va haver d’admetre recentment, després d’intervenir els comptes de la Generalitat, de repassar-los de dalt a baix, que no s’havia dedicat ni un euro al referèndum. Cosa que vol dir que no podrà acusar els membres del govern de malversació de fons públics. I Òmnium fa molts anys que no rep ni un euro de la Generalitat. Els seus comptes són públics i es poden consultar a la web de l’entitat.
És la segona vegada que entren a escorcollar Òmnium enguany, que hi segresten durant unes hores els treballadors, que els remenen els mòbils, que els potinegen els ordinadors. La primera va ser el 24 de gener, amb l’excusa de cercar proves al despatx de Jordi Cuixart, que fa cent cinquanta dies que és en presó preventiva juntament amb Jordi Sánchez. Ara l’excusa és el suposat finançament del referèndum, però l’objectiu és el de sempre, escorcollar idees, reprimir l’independentisme, mantenir l’estat de setge permanent contra les entitats i aprofitar el cansament que causa la repressió per cercar escletxes entre les seves files.
Però avui hi ha hagut un agreujant que no és menor: un dels agents que ha entrat ha advertit als dirigents d’Òmnium de part del jutge que, si convocaven protestes al carrer, serien acusats de sedició com Jordi Cuixart. Això és una amenaça en tota regla, una vulneració del dret de manifestació inherent a tota democràcia. Evidentment, l’amenaça no consta per escrit en la interlocutòria del jutge, perquè no són rucs, però els dirigents d’Òmnium l’han entesa perfectament. Els han vingut a dir que no els organitzessin un altre 20 de setembre, quan la gent va envoltar la conselleria d’Economia en massa. Ara volen fer la seva feina amb total impunitat, sense protestes al carrer. Ells poden entrar a la seu de les entitats que els doni la gana, amb permís del jutge, però la gent no es pot manifestar en contra. Doncs la gent s’ha tornat a manifestar a la plaça de Sant Jaume convocada per Òmnium, amb el suport dels partits independentistes i els sindicats.
Ja fa molts mesos que, amb l’excusa de reprimir l’independentisme, es retallen drets democràtics bàsics, que afecten tots els ciutadans, no únicament aquells que defensen la independència. Com més va més clar es veu que la trinxera separa la democràcia de l’autoritarisme. L’alternativa a la República és una Espanya autoritària, on els drets més bàsics van essent retallats gràcies a una justícia completament supeditada al poder polític.
MÉS QÜESTIONS
Oltra s’hi torna, contra Rajoy. Per tapar els escàndols propis, el PP intenta demostrar infructuosament que Compromís és un partit que s’ha finançat irregularment mitjançant els proveïdors que va contractar per a la campanya electoral del 2015. A petició del PP, Mónica Oltra ha hagut de comparèixer a la comissió d’investigació del senat espanyol sobre finançament de partits polítics, coincidint amb la plantà de falles a València. Visiblement enutjada, ha tingut un tens estira-i-arronsa amb el portaveu del PP a la comissió, Luís Aznar, que ha fet servir els informes del Tribunal de Comptes espanyol sobre la comptabilitat de Compromís per a posar en dubte l’honradesa d’Oltra i de la resta de la coalició. El senador lleonès ha elevat les excepcions de l’òrgan que audita les despeses electorals als comptes de Compromís a la categoria de ‘finançament il·legal’. En concret, ha dit que la decisió de la coalició de no demanar crèdits als bancs i ajornar els pagaments als proveïdors fins al moment de cobrar les subvencions electorals per resultats era un mecanisme de finançament irregular. Citada a declarar com a dirigent de Compromís, Oltra ha defensat l’honradesa i la transparència de la coalició i ha rebutjat qualsevol insinuació i intent del representant del PP de projectar dubtes sobre la gestió econòmica del seu grup polític. Oltra s’hi ha tornat recordant que el PP escampa ‘tinta de calamar’ per tapar els seus casos de corrupció i ha recordat: ‘M. Oltra no apareix a la llibreta de Bárcenas, on sí que hi ha M. Rajoy.’
Camps continua acumulant causes. El jutge de l’Audiència espanyola que investiga la presumpta caixa B del PP, José de la Mata, ha determinat d’investigar les acusacions formulades contra l’ex-president Francisco Camps pels principals acusats en el judici pel presumpte finançament il·legal de la branca valenciana del partit. Entre tot un seguit de diligències, el magistrat demana que es lliurin al jutjat penal de l’Audiència espanyola les declaracions prestades en qualitat d’investigats pel cap de la trama Gürtel, Francisco Correa; l’empresari Álvaro Pérez ‘el Bigotis’; Pablo Crespo; i l’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, que van vincular Camps amb la presumpta caixa B de la formació.
Primera jornada de vaga a Andorra. La primera jornada de vaga de funcionaris a Andorra ha començat amb una protesta davant la duana de Sant Julià de Lòria que ha concentrat unes 300 persones. S’han manifestat contra la reforma de la llei de la funció pública que el govern andorrà entrarà a tràmit parlamentari en els dies vinents. Aquesta acció s’ha afegit a una vaga de zel, començada a les set del matí, que ha motivat cues fins passada la duana de la Farga de Moles (Alt Urgell). Els treballadors públics que fan els serveis mínims revisen un per un els camions que entren amb mercaderia al Principat, i donen prioritat de pas als que carreguen productes de primera necessitat. A la tarda, uns 800 funcionaris s’han concentrat davant la seu del govern andorrà per protestar per la manca de diàleg de l’executiu. El govern ha explicat que un 29% dels treballadors públics de l’administració havien seguit la vaga convocada contra la reforma de la llei de funció pública. El ministre Eric Jover ha informat que els funcionaris que no han anat a treballar han estat 591, dels quals el 79% pertany al cos d’educació. I ha especificat que en el global del sector educatiu, poc més de la meitat del personal, un 52% ha fet vaga. Pels sindicats la vaga ha estat un ‘èxit absolut’.
Més control del lloguer turístic. Els propietaris de lloguer turístic que no registrin les dades d’identitat dels seus clients a la pàgina web del Ministeri d’Interior espanyol s’enfronten a multes de 600 euros a 10.400. La consellera de Turisme balear, Bel Busquets, s’ha reunit amb la delegada del govern espanyol, María Salom, i s’ha compromès a facilitar la llista dels habitatges de lloguer turístic de cada municipi de les Illes. Salom i Busquets han fet una crida perquè els propietaris compleixin aquesta obligació, igual que els hotels, per garantir la seguretat. La delegada del govern espanyol ha recordat que hi ha instaurat al nivell 4 de l’alerta antiterrorista.
PEL FORAT DEL PANY
El procés divideix la família de Manuel Valls. La decisió de l’ex-primer ministre francès de participar en la manifestació de Societat Civil Catalana de diumenge que ve a Barcelona ha suscitat el rebuig de la seva germana, Giovanna Valls. En un piulet ha explicat que ella ‘serà sota les pedres’ i ha demanat la llibertat dels presos polítics.
TAL DIA COM AVUI
El 15 de març de 1983 es va morir l’arquitecte i urbanista català Josep Lluís Sert, conegut, per exemple, com a autor de l’edifici de la Fundació Miró a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
