“No acabarem el temari”: la manca de professors angoixa els estudiants que han de fer la selectivitat

“Vols treballar de professor de català? Si ho vols, apunta’t a la borsa o descongela’t la plaça i la feina serà teva. Estem desesperats perquè no hi ha professors!” Missatges com aquest circulen per grups de WhatsApp i ja hi ha anuncis per a ser mestre a Twitter i al portal de cercar feina InfoJobs. Docents que han de recórrer a contactes personals o fer hores extres i alumnes que fa mesos que no tenen professor fan palesa la situació preocupant que viuen centenars de centres educatius d’aquest país. Una realitat que perjudica especialment els alumnes de segon de batxillerat que veuen que, quan manquen menys de dos mesos per a fer la selectivitat, no han rebut tots els coneixements dels quals s’han d’examinar.

De fet, ara per ara hi ha al voltant d’un 80% de places vacants sense adjudicar. Solament es cobreixen sense gaires dificultats les baixes d’història i d’educació física, per a la resta de matèries tenen molts inconvenients, sobretot per a cobrir matemàtiques, català, física i química i anglès. I cada setmana la situació és més greu: “Diran que tot funciona bé, però no donem l’abast. Els centres sobrevivim pels alumnes”, diu Víctor del Arco, portaveu de la Plataforma d’Interins Docents de Catalunya (PINDOC) i professor de l’Institut Gabriela Mistral de Sant Vicenç dels Horts.

Un maldecap per a centenars de centres

La Marta –nom fictici– és professora de matemàtiques d’un institut del Baix Llobregat i explica que els alumnes de segon de batxillerat científic han estat gairebé un mes sense fer classes d’aquesta matèria. Finalment, han cobert la plaça: “Ha estat un miracle”, diu. Passaven els dies i no arribava ningú: “Ens deien que no hi havia ningú a la borsa i que tan sols érem un dels més de cinquanta centres que esperàvem un professor de matemàtiques.” Al final va arribar-hi un professor, però perquè els docents del centre es van espavilar: “Un professor de l’institut va dir que coneixia algú que per titulació ho podria fer i que estava disponible. Hi vam contactar de seguida. Es va descongelar la plaça i va poder venir al nostre centre perquè era una plaça de cobertura difícil. Si hem aconseguit professor ha estat perquè ens hem mogut nosaltres, no perquè el departament hagi fet res.” Però, abans, van provar de substituir-lo amb mesures internes: “A veure qui podia assumir aquella hora, a veure qui podia fer aquella feina… Però tot això són pedaços. Vam haver de passar per situacions rocambolesques. Els professors fèiem hores extres, jo la primera. Sobretot per cobrir segon de batxillerat”, explica.

La majoria de professors amb qui hem parlat denuncia l’abandonament del departament per a cercar substituts i es queixen que s’han hagut d’espavilar i recórrer a les agendes personals: “Una de les places es va cobrir a final de gener, gràcies a la intervenció d’un membre del claustre, que va aconseguir que un familiar seu deixés una feina a l’empresa privada per fer de professor. Mentrestant, amb la bona voluntat d’alguns de nosaltres, vam cobrir part de les hores lectives que vam creure més urgents (principalment les de batxillerat), vam ampliar la nostra dedicació lectiva i vam deixar de banda unes altres tasques importants, com ara els desdoblaments”, explica Mateu Torra, professor de física i química de l’Institut Sentmenat del Vallès. Però aquests canvis sempre són interns i depenen de la bona voluntat del professorat, atès que no reben cap suport ni cap compensació econòmica per part del departament: “Ahir la direcció del centre ens va demanar al departament de matemàtiques que, arran de la manca de substituts, els professors restants assumim les hores de batxillerat que no es cobreixen”, assenyala Marc Solanes, professor d’un institut de l’àrea metropolitana de Barcelona.

El cas de l’Institut Júlia Minguell de Badalona és semblant. La Mar Roig n’és professora i explica que els alumnes de segon de batxillerat fa temps que no tenen professora de llatí i que no és previst que s’adjudiqui aquesta plaça: “Aniran a la selectivitat i hauran de fer aquesta matèria. És un problema molt greu perquè no hi ha professors.” I la situació de llatí no és excepcional. Aquest mateix centre ha estat sense professora de biologia durant dos mesos i han hagut de fer mans i mànigues per trobar professor de català.

La manca de professors també és un maldecap en la formació professional i els centres de primària. “Hi ha cicles que no tenen professor d’informàtica des de principi de curs i ja l’acabem. Hi ha baixes que no es cobreixen i ja t’ho diuen: ‘No hi ha ni hi haurà professor de visual i plàstica.’ Són alumnes que no reben l’educació que els pertoca”, explica Del Arco. I això té riscs molt importants: “Causa llacunes molt greus en l’alumnat que avança de curs sense assolir els coneixements necessaris i, a més, crea diferències molt greus entre els alumnes que tenen professor i els que no.”

Els alumnes pateixen: “No acabarem el temari”

Tot plegat fa patir, i molt, l’alumnat. “Al científic hi ha gent que vol fer medicina, enginyeries… I si no van preparats no entraran a la carrera que volen. Si no entren no passa res, però que no sigui perquè no han tingut professor”, explica la Marta. I els estudiants estan desesperats: “Ens demanaven cada dia quan vindria algú, veien que els quedava molt de temari a fer i que no el feien i no avançaven.”

En Frank és alumne d’aquest centre i enguany ha de fer la selectivitat. Li agradaria poder fer el grau d’enginyeria informàtica i, per fer-lo a la universitat que vol, necessita vora un onze de nota. Això vol dir que s’ha d’examinar de matemàtiques i, en el seu cas, li compta doble perquè la farà a la fase comuna, però també a l’específica. No haver tingut professor durant un mes l’inquieta: “Hem perdut molt de temps de classe, encara que tinguéssim apunts penjats, no és el mateix. Es perd nivell i és una assignatura que no és fàcil.” A més, no creu que hi puguin arribar amb tots els continguts apresos: “No acabarem el temari. Haurem de fer servir les setmanes que normalment són per a estudiar la selectivitat per poder acabar els continguts. No ho hem pogut fer abans i ara perdrem el temps que es dóna per repassar i estudiar”, diu. Amb tot, ja hi ha molts companys seus, que necessiten notes molt altes, que no tenen clar de poder cursar el grau que volen: “Ja pensen en una segona opció, triar una altra carrera.”

També estan angoixats en Pol Tejedor i la Martina Sierra, de l’Institut Lluís de Requesens de Molins de Rei, que fa setmanes que no tenen professor de física. “No ha arribat cap substitut i tot i que ens van enviant vídeos i resolent els dubtes, anem molt perduts. A classe no fem res, només els exercicis que ens passen. Però no rebem una explicació en persona. Tot és lent i complicat”, diu Tejedor. Malgrat tot, estan agraïts perquè tot i que el professor està de baixa paternal, continua enviant-los coses i procura que puguin arribar tan ben preparats com sigui possible: “Ens continua enviant tasques i ens ajuda. Ens ho posa més fàcil perquè veu que anem atabalats. Fins i tot, ens ha dit que podem quedar un dia tots perquè ens resolgui dubtes”, explica Sierra. I afegeix: “Ens posen molt al cap que la selectivitat és molt important, però, i ara, què? Això no és a les nostres mans. No podem quedar-nos sense professor quan falta tan poc per a la selectivitat. I menys, quan sabien des de feia molt de temps que aquest professor s’hauria d’agafar una baixa.” Amb tot, senten que no juguen amb igualtat de condicions: “Anem menys preparats que una altra gent i no tindrem les mateixes opcions de triar que un altre”, afegeix Tejedor.

Independentment d’haver de fer la selectivitat o no, estar sense fer classe desgasta els professors i angoixa els alumnes. Lluís Núvol és professor de l’Institut Escola Eixample de Barcelona i diu que els infants de deu anys en pateixen les conseqüències: “Els nens més petits, potser no ho sembla, però també pateixen amb aquesta mena de situacions. Tinc nanos de deu anys i això els afecta perquè un professor a substituir és un canvi de plans sobre la matèria que fan i no sempre es disposa de la feina per fer. Els angoixa i els preocupa. No saben mai si tindran professor o si no”, explica. També preocupa les famílies: “Sobretot en el cas de batxillerat, en què les famílies han fet una aposta perquè els seus fills continuïn estudiant i perquè se’n surtin, estan preocupades. Tenen la selectivitat i les famílies veuen que no aniran ben preparats i s’hi juguen molt. D’això els depèn entrar en un grau o en un altre”, explica Roig.

Malestar entre els docents

La baixa oferta de places en els màsters de professorat i l’empitjorament de les condicions laborals són alguns dels motius que expliquen la manca de professors. Ara, tota aquesta situació és agreujada per més factors. Un de clau és el procés d’estabilització de places docents que va engegar el govern de Catalunya i un altre, les oposicions que s’han de fer al mes de juny. Després del procés d’estabilització milers de docents s’han quedat sense plaça i ara solament poden presentar-se a les oposicions per tenir una feina fixa. Uns 6.000 s’hi hauran d’examinar tot i tenir més de set anys d’experiència, segons que explica Del Arco. El motiu és que dels quinze punts als quals es podia optar en el concurs de mèrits, tan sols set corresponien a l’experiència i puntuava més haver treballat molts anys en una sola especialitat que no pas haver fet més d’una matèria, tot i que això és imposat pel departament.

El fet d’haver-se de presentar a aquestes oposicions fa que molts dels qui no treballen es congelin el número per poder estudiar, de manera que no poden cobrir baixes o vacants: “Molts professors que són interins i que ara no treballen s’han congelat la plaça. En lloc de fer substitucions, han preferit poder-se preparar les oposicions. Això també ha jugat en contra a l’hora de poder cobrir aquestes places”, explica Roig. A l’altra cara de la moneda, els que sí que treballen pateixen molta angoixa, i per això els interins alerten d’una possible allau de baixes aquests mesos. Tot plegat, unes mesures que arriben sense gaire planificació després de l’alerta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que es cometia un frau de llei en la contractació de treballadors públics, fins al punt d’amenaçar de no enviar els fons Next Generation.

L’embolic al departament és total. De fet, d’ençà de fa unes setmanes que ha flexibilitzat les condicions per poder exercir de professor de certes matèries. Per exemple, els llicenciats en teologia, arts escèniques o publicitat ara també poden ser professors de llengua. O algú llicenciat en filosofia, política i economia o nàutica i transport marítim podrà ser professor de matemàtiques. És un cúmul de situacions que han dut el professorat al límit. Estan cansats i cremats amb el departament. “Fa ràbia perquè diuen que cuiden els alumnes i no és cert. No és el primer que tenen en compte”, diu la Marta. Una mirada que comparteixen Torra: “Estem farts de la prepotència i ineptitud del conseller i el seu equip. Estem farts que la gent que pren les decisions no tingui ni idea del que representen”, i Solanes: “Totes les solucions són pensant en el curt termini, sense prendre mesures estructurals a llarg termini per revertir la situació.” No poden més.

Aquest article s’ha fet amb la col·laboració de gairebé una quarantena de subscriptors de VilaWeb, que han explicat les situacions en què es troben als centres educatius on treballen.