El nivell lingüístic dels mestres: estat de la qüestió

No és cap secret que el nivell de coneixements dels alumnes de primària és cada vegada més baix. Però el fet és que gairebé tots passen a secundària sense repetir curs. A secundària tampoc no repeteixen (o en repeteixen molt pocs) i acaben l’ESO amb unes mancances remarcables. Al batxillerat –ai, las!– el nivell se’n ressent. En acabat, alguns dels que han aprovat el batxillerat a empentes i rodolons arriben a la universitat i estudien el grau d’educació. Per acabar-ho d’adobar, també hi arriben alumnes que no han fet el batxillerat, sinó formació professional. Els uns i els altres, tot i tenir mancances importants, acaben essent mestres de primària. Són mestres que, per exemple, ensenyen llengua sense dominar-ne la normativa o –cosa pitjor– sense parlar-la bé. Un cercle viciós que duu la llengua pel pedregar.

Mònica Barrieras és professora de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. Coneix de sobres, doncs, tot aquest procés d’empobriment, de deteriorament, que comença a l’escola i acaba una altra vegada a l’escola. Fa anys, en un magnífic article a VilaWeb, descrivia perfectament, detalladament, les dificultats fonètiques dels seus alumnes, és a dir, dels futurs ensenyants: “Hi ha joves estudiants de la Facultat d’Educació que descobreixen a primer de carrera que no saben pronunciar bona part dels sons del català no compartits amb el castellà (ni esses sonores, ni vocals obertes, ni africades sonores…). Sorpresos, i de vegades amb sensació d’haver estat estafats, declaren que mai ningú no els ho havia dit, que mai ningú no els ho havia corregit.” Són alumnes que no parlen bé català, però que, tanmateix, han aprovat la primària, l’ESO i el batxillerat. Ho diuen ells: és una estafa.

Trencar el cercle viciós

Sortosament, hi hagué un moment que algú va pensar que aquell desgavell no podia continuar, que en algun lloc s’havia de dreçar un dic de contenció. En parlo, més de sis anys després, amb Mònica Barrieras, i m’explica fil per randa quines mesures s’han pres: “El 2013 es va posar en marxa el Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres, promogut pel Consell Interuniversitari, el Departament d’Ensenyament i el Departament d’Empresa de Catalunya amb la finalitat de millorar la formació dels futurs mestres.” I, de resultes d’aquell pla, l’any següent es va començar a aplicar la prova d’aptitud personal (PAP) per poder entrar als graus d’educació de totes les universitats catalanes. La prova s’aprovava amb una mitjana de 5 entre els exàmens de català i castellà, sempre que les notes de cada exercici fossin iguals o superiors a 4. Dos anys més tard, la PAP es va reformar. Es van començar a fer dues proves: la de competència comunicativa i raonament crític, i la de competència lògico-matemàtica. “Aprovar la PAP té una validesa indefinida”, remarca Barrieras. I explicita amb quina intenció es fa aquesta prova: “El principal objectiu és seleccionar més rigorosament els aspirants dels graus de magisteri, a més de prestigiar la professió.”

Lamentablement, la Universitat Ramon Llull (Blanquerna) i la Universitat Internacional de Catalunya, totes dues privades, se n’han despenjat aquest curs. “Apostem per una formació de qualitat”, diu la web de Blanquerna.

Malgrat tot, la remor persisteix

Tot i la feina de contenció –de dignificació– a la Facultat d’Educació, el problema és que molts alumnes hi arriben amb una formació lingüística (i no lingüística) força deficient. L’“estafa” a l’educació secundària persisteix, entre més raons perquè totes les proves que es fan a l’ESO i al batxillerat són escrites. I no parlem dels cicles formatius, de caràcter eminentment pràctic, uns estudis que, per un seguit, no inclouen continguts lingüístics –i sovint ni tan sols s’imparteixen en català. En relació amb les proves de llengua a secundària, Barrieras lamenta: “Trobem a faltar una prova oral, perquè hi ha bastants alumnes que poden aprovar un examen escrit de llengua catalana, però que no tenen prou competència oral.”

I ara situem-nos ja a la universitat. A l’assignatura de llengua del grau d’Educació s’avalua la competència oral i l’escrita (50% cadascuna). Però si al carrer l’ús de la llengua és tan migrat i a l’escola i l’institut tota la feina s’ha concentrat en el codi escrit, quina és la qualitat fonètica dels estudiants d’Educació? “Hi ha alumnes que no han parlat mai català fora de les aules, que no pronuncien ni un sol so del català que no tingui el castellà”, diu Mònica Barrieras. 

I la competència en llengua escrita és satisfactòria? “No. Detectem la baixada constant i contínua de nivell en totes les competències. Hi ha un problema general en l’escrit, també en alumnes catalanoparlants.”

Barrieras concreta aquestes deficiències. Hi ha alumnes que tenen mancances del coneixement de la normativa, que fan faltes d’ortografia, que usen castellanismes a tort i a dret. Però la cosa va més enllà: “També tenen moltes dificultats de redacció: errades de concordança, anacoluts, faltes de precisió, connectors inadequats, puntuació…”

I tot això per què passa? De motius, n’hi ha d’ambientals, generals: l’abús dels telèfons mòbils i del consum audiovisual, la manca de lectura, la poca capacitat de concentració. I s’hi ha d’afegir, sant tornem-hi, la baixada de nivell general… En primer lloc, els alumnes provinents de cicles formatius: de fa uns quants anys, un alumne pot fer un grau universitari sense haver estudiat batxillerat, de manera que pot haver-hi estudiants d’educació que no hagin vist ni un llibre de llengua durant els quatre anys anteriors (primer han estudiat un cicle mitjà, de dos anys, i després un de superior, de dos anys més). Barrieras confirma que els alumnes procedents de la formació professional sovint tenen notes més baixes. “Però els alumnes de batxillerat també suspenen molt –afegeix–, per la baixada de nivell general a primària i secundària (com denuncien molts professors a les xarxes). A més, des del curs passat, pots aprovar batxillerat encara que tinguis assignatures suspeses.”

Parlem d’excel·lència en l’educació?

Vist aquest panorama, cada vegada que un polític parli d’excel·lència, de qualitat… pensem en tota aquesta “estafa”. Especialment, si en parla un conseller d’Educació. És clar que aquesta baixada de nivell afecta totes les matèries, però la repercussió sobre la llengua pot tenir un impacte de conseqüències letals, vista la fragilitat del català.

Calen dics de contenció també a secundària. En definitiva, cal encarar molt seriosament i urgentment aquest problema, perquè ens hi va el futur de la llengua i el del país.

Sortosament, en el nostre sistema educatiu hi ha molta gent que tot això ho veu i que hi pateix. Aquesta gent és la que farà possible la recuperació. Són els docents que, abnegadament, lluiten contra corrent per canviar l’estat de les coses, per evitar que la llengua s’esllavissi, per capgirar una tendència que duria el català a la desaparició o a la dissolució. Penso en professors del grau d’educació, com Mònica Barrieras i molts altres, però també penso en els centenars de mestres conscients i indefallents. Gràcies.