24.03.2016 - 02:00
A The Big Lebowski, la millor comèdia dels germans Cohen i una de les més grans pel·lícules d’humor absurd mai fetes, hi ha una secta que es fan dir a ells mateixos Els Nihilistes. Els Nihilistes tenen una mena de crit de guerra que utilitzen per advertir els altres del perill que representen: “No creiem en res”. En clau d’humor, els Cohen juguen amb la convicció generalitzada que, en aquesta vida, aquells que no tenen cap mena de dimensió espiritual són gent buida per dins amb la qual s’ha d’anar amb compte. Al capítol d’ahir, despullat de qualsevol comicitat, en Marc Ramos també ens diu que ell no creu en res, desencadenant una reacció en la Montse —la jove i atractiva mare soltera— que, sense saber-ho, acabarà dictant la seva sentència de mort. No en va, el tòpic diu que la religió és un dels temes a evitar a les primeres cites.
Després de molts episodis desenvolupant les trames de la resta de personatges, ahir Nit i Diaens va fer entrar a la pell de l’assassí. A partir de l’interludi marcat per l’inici d’una forta tempesta nocturna —gran cameo de Tomàs Molina fent la veu en off de l’home del temps—, la segona meitat de l’episodi suspèn el muntatge coral que la caracteritza durant mitja hora i ens obliga a acompanyar en Marc al llarg de la seva nit. Una decisió arriscada que demostra perquè aquesta sèrie marca un abans i un després en els estàndards de ficció a TV3. Des del pla seqüència de cinc minuts en què en Marc elimina meticulosament les proves fins al moment de l’ascensor, la brillant realització de Manuel Huerga i Oriol Paulo aconsegueix mantenir l’espectador amb l’ai al cor durant trenta minuts de suspens cinematogràfic de manual. El mèrit de fer-nos contenir la respiració des que comença a sonar el CD a ca la Montse fins que en Marc aconsegueix fugir, sense ni un segon de treva.
(Podeu continuar llegint aquest article de Núvol ací)
