28.12.2019 - 21:50
|
Actualització: 28.12.2019 - 22:25
Fa poques setmanes, en un seminari sobre el paisatge, el professor, arquitecte i poeta Quim Español parlava de la importància de la interdisciplinarietat i la dificultat de crear simbiosis reeixides entre diferents disciplines. Per aconseguir propostes híbrides de qualitat, cal trepitjar segur per on es camina, perquè cada disciplina té les seves lleis i cal saber-les per no caure en la impostura, la frivolitat o la ingenuïtat.
Encertar en l’amalgama d’una disciplina artística amb el vi no és fàcil. En el temps actual, d’un creixent interès social pel vi, sovint ens trobem amb activitats enoturístiques i al voltant del vi que són banals, perquè es fan entrar amb calçador o amb poca gràcia.
La Nit de la Pansa blanca, que fa sis anys que se celebra a Alella (Maresme) té una gran cura d’oferir propostes amb solidesa i qualitat precisament en aquesta simbiosi, en aquesta tasca en els límits d’una disciplina artística i el vi. I el programa d’enguany, amb arts visuals, poesia, música, gastronomia i cinema, ha mostrat que aquesta qualitat és possible i que la gent respon en massa a propostes com aquesta.
Les propostes
Enguany, la Nit de la Pansa blanca ha tornat a ser víctima de les envestides polítiques i judicials del país i es va haver de canviar de dates (el 2017 ja es va haver de suspendre perquè el mateix dia que era programada el govern espanyol decretava el 155). Es va acabar celebrant el 30 de novembre.
El pòrtic de la festa, dilluns 4 de novembre, el va protagonitzar el tast ‘Explorant la Pansa Blanca. El meu recorregut i experiència amb aquesta varietat de raïm’, a càrrec de Roger Viusà, un sommelier excepcional, responsable del restaurant Vi 7 de Girona. Tot fent un recorregut per la seva experiència, va oferir un tast amb grans vins de diferents parts del país fets amb pansa blanca: Marfil Generós Sec (solera 1976) d’Alella Vinícola, Capsigrany 2016 d’Alta Alella, Espenyalluchs 2017 d’Enric Soler, Tros d’en Ros 2012 de Quim Tura, Xarel·lo Pairal 2008 de Can Ràfols dels Caus, i Can Credo 2008 de Credo/Recaredo. El va acabar obrint un Generós Sec d’Alella Vinícola del 1957.
La festa grossa de la Nit de la Pansa blanca va ser dissabte 30 de novembre. Va començar a les sis del vespre i es va acabar a quarts de dotze de la nit. L’èxit de públic va ser total, es van omplir totes les activitats i es va arribar a superar les previsions més optimistes.
Ja era fosc a les sis, quan una quarantena de persones es van concentrar davant la biblioteca Ferrer i Guàrdia per començar la primera activitat: ‘Omar Khayyam i les Quartetes del vi, el beure i el viure’, una acció de l’artista David Ribas. La proposta consistia a estampar uns grafits de color vermell bordeus gràcies a unes plantilles de paper amb diferents quartetes del poeta persa clàssic traduïdes per Rossend Bonàs. Les lletres provenien d’unes motllures que Ribas havia trobat en un celler i que s’havien fet servir per a estampar noms a les bótes de fusta.
De grafits, que seran permanents, se’n van posar en dues columnes de la biblioteca, a fora, en una paret del Casal, a la façana de l’establiment vinícola Companyia d’Alella (aquí es va ‘grafitar’ un poema d’homenatge a Omar Khayyam, obra de Lluís Urpinell) i en una paret exterior del centre d’art Can Manyé. Després de cada acció pictòrica, algú del públic llegia el poema i amb un porró amb vi de pansa blanca es feien libacions.
Dos exemples de les quartetes d’Omar Khayyam:
Diuen que, de belleses, ja en trobarem al cel
i que també hi haurà vi autèntic i mel…
Quin mal hi ha d’escollir ara l’amant i el vi
si just aquest ha de ser el nostre etern destí?
Si jo fóra de l’univers el creador totpoderós
em plauria enviar-lo al no-res, tot sencer,
i un cop acabada la feina, el tornaria a refer
perquè el pas de l’home hi fóra profitós
L’acció artística i poètica es va acabar a les portes de Can Manyé i tot seguit els espectadors van entrar a dins per assistir a l’espectacle ‘Vi ver’, del poeta Josep Pedrals i el músic Nico Roig. El nom de Pedrals ressona amb força entre qui estima la literatura i la cultura i sap que les seves propostes són enginyoses, divertides, lúcides i lúdiques, gratificants i de qualitat. Per això no se’l van voler perdre i Can Manyé es va fer petit de tants que hi van assistir. La música, el vi i la poesia es van entortolligar en una espiral infinita.
Tothom en va sortir eufòric i content del riure deixat anar i va continuar cap al Casal d’Alella amb la tercera activitat proposada, el tast de vins singulars de Pansa blanca dels cellers de la DO Alella i els tastets gastronòmics que van maridar els responsables del Bar del Casal: crema de moniato amb formatge tendre de cabra, magrana i pesto; croquetes del rostit amb maionesa de crítics; tartaleta de brandada de bacallà i allioli de poma; i trifle de llimona i fruites. Els cellers participants van oferir un dels seus vins de pansa blanca i el van explicar a la concurrència: Alella Vinícola (Marfil clàssic 2018), Bouquet d’Alella (Bouquet d’A 2018), Can Roda (Sauló criança 2017), Oriol Artigas (La Rumbera 2018) i Testuan (Testuan 2018).
Després de la degustació i els tastets gastronòmics, que van ocupar tot l’espai del Casal, la Nit de la Pansa blanca va cloure a l’Espai d’arts escèniques Casal d’Alella amb la projecció del film 40 Hectàrees, la terra i el pagès de Pep Puig, guanyador del Premi Vi Català del Most Festival 2018. Pep Puig es va passar quinze anys enregistrant el vincle de set pagesos amb la terra i amb la vinya. Centrat en el Penedès, és una obra que transmet idees que pagesos de qualsevol territori vinícola poden compartir.
