06.03.2016 - 22:00
|
Actualització: 06.03.2016 - 23:47
Dissabte, a l’acte d’Anoeta, Arnaldo Otegi es va adreçar unes quantes voltes a Podem i als seus dirigents. Podem s’ha convertit en un competidor terrible de l’esquerra abertzale i la primera missió d’Otegi no serà pas d’aspirar a ser president basc, sinó d’aspirar a passar davant de Podem. D’un Podem –alerta amb això– que a Euskadi no té ni tan sols direcció. Ningú no sap gaire bé qui és el seu candidat ni què representa políticament parlant. I, així i tot, a les passades eleccions espanyoles va arrabassar la gran majoria de l’electorat a l’esquerra abertzale, que deixà amb el pitjor resultat de dècades.
No és estrany, doncs, que Otegi es preocupàs de furgar en les contradiccions d’un competidor directe. El dirigent de Bildu es va adreçar a Pablo Iglesias i els seus dient-los que els independentistes bascs respecten la seua voluntat de fer un procés constituent a Espanya, però que al mateix temps esperen que quan la gent de Podem s’adonen que és impossible se sumen al procés constituent en marxa a Catalunya i al que volen començar ells al País Basc. Perquè aquesta és la manera –va dir Otegi– com ajudaran a fer canvis reals, però també perquè fins i tot és possible, només possible, que la independència de Catalunya i el País Basc siga el revulsiu necessari per a acabar democratitzant Espanya.
L’argument és tan discutible com qualsevol altre, però m’ha cridat molt l’atenció la reacció de Pablo Iglesias. El líder de Podem ha respost Otegi dient-li: ‘Estic orgullós de ser espanyol i és evident que la meua pàtria es pot democratitzar.’
Ja ho sabem, que Iglesias quan no vol parlar d’un tema parla d’un altre, però aquesta declaració sorprèn molt. En primer lloc, perquè ningú no qüestionava el fet de ser espanyol. Ell n’està orgullós: i què? Què hi té a veure, això, amb l’activació d’un procés constituent? Otegi parlava d’un problema de funcionament i ell respon amb les essències. I més: la frase següent és d’antologia: ‘És evident que la meua pàtria es pot democratitzar.’ Tornem-hi: qui caram ho discuteix això? Totes les pàtries del món es poden democratitzar. El problema no és aquest i ningú no l’ha enfocat així. Parlem d’una altra cosa. Parlem d’obrir un procés constituent per canviar el funcionament de l’estat o per fer diversos estats que puguen fer realitat el canvi en favor de la gent.
La resposta de Pablo Iglesias a Otegi, per això, és realment sorprenent, però més que res preocupant. Molt d’orgull nacionalista espanyol i molt poca resposta política a una demanda concreta. Una ziga-zaga més –i tantes que n’acumula ja– en el seu discurs. Al setembre, abans de les eleccions catalanes, cridava ridículament a la insurrecció dels fills dels extremenys contra el nacionalisme català. Després, a les del desembre, es va apropiar la idea de la plurinacionalitat. I ara fa l’ofès en nom de la pàtria espanyola.
La pregunta és quin és el Pablo Iglesias de veritat. O potser la pregunta més real és si Pablo Iglesias ens diu què pensa o si cada vegada diu què pensa que li convé i prou. Sense fons, sense veritat, sense sinceritat.
[A sota trobareu els comentaris dels subscriptors a aquest editorial. Entre més serveis, els subscriptors reben aquest editorial el dia abans de publicar-lo al vespre, i poden afegir-hi la seua opinió. VilaWeb necessita més subscriptors per a poder continuar oferint-vos els seus serveis. Si us en voleu fer, aneu ací. Per saber-ne més, aneu ací.]
