Nikolaj Villumsen: ‘No podem acceptar que un govern escollit entri a la presó. Estic en xoc’

Nikolaj Villumsen és diputat del parlament danès i forma part del partit d’esquerra Enhedlisten (Aliança Roja i Verda), actualment a l’oposició.  Villumsen fa molt de temps que segueix de prop el cas català. Aquests dies, per exemple, ha adreçat preguntes parlamentàries als membres del govern danès. Ara com ara, ha aconseguit que s’hagi condemnat la violència de l’1-O. Però a Villumsen li agradaria que el govern danès fos encara més contundent. En aquesta entrevista parla d’això, de les eleccions del 21-D i de l’empresonament de més de mig govern català.

—Què en penseu, d’això que passa a Catalunya?
—He de dir que estic aterrit per aquesta repressió contra governs i càrrecs elegits democràticament. I no tan solament això, sinó també contra dirigents de la societat civil. Tot això no té res a veure amb Europa, ni amb el 2017, ni amb la democràcia.

—Us ho esperàveu?
—No esperava en absolut que un membre de la Unió Europea actuaria d’una manera tan poc democràtica i opressiva. És urgent que els països europeus i la UE prenguin una posició clara contra l’opressió i facin de mitjancers per trobar una solució pacífica i democràtica per mitjà del diàleg.

—Al parlament danès hi ha cap iniciativa?
—Vam tenir una sessió amb el ministre d’Afers Estrangers. Alguns partits polítics van citar-lo. Però fins ara el govern danès ha volgut situar-se amb la UE i no intervenir gaire més. En definitiva, actua com la UE: fa costat al govern espanyol. Crec que és un error i molt problemàtic. Ara, molts partits –també el partit governamental– han condemnat la violència i la repressió contra votants pacífics l’1 d’octubre. I això també es pot veure com una posició contrària a la del ministre d’Afers Estrangers espanyol, que deia que això de la violència de l’1-O eren notícies falses. En aquest punt el govern danès i el ministre d’Afers Estrangers danès han estat clars. Han condemnat l’ús desproporcionat de l’ús de la força l’1 d’octubre.

—I sobre l’empresonament de mig govern català, n’han dit res?
—Per mi és del tot inacceptable. I per això, com a diputat, he presentat una pregunta al ministre d’Afers Estrangers perquè es manifesti sobre l’empresonament d’un govern electe i de líders civils. Haurà de respondre aviat. Haurà de definir-se sobre l’empresonament, de la mateixa manera que s’ha definit sobre l’1-0.

—A la premsa danesa, hi heu vist cap canvi, després de l’empresonament?
—Crec que l’opinió generalitzada, a Dinamarca, és que la posició del govern espanyol no es pot justificar. I que no rebaixa la tensió gens ni mica. És una opinió molt generalitzada, també entre la població. Ara per ara, el nostre govern, crec, no ha actuat prou per frenar, i pressionar, perquè el govern espanyol aturi aquestes accions. És un problema europeu. No podem acceptar que un govern escollit entri a la presó. Estic en xoc. No podem acceptar aquestes clares violacions de la llibertat d’expressió i que dirigents d’organitzacions socials siguin a la presó. Tots hem d’actuar. I de moment la UE ha fracassat. Però és urgent que prengui mesures perquè tot això és completament inacceptable.

—Éreu a Barcelona el primer d’octubre?
—No. Però un company de partit i més diputats, sí. Van veure com es violaven els drets en directe. Votants pacífics apallissats. I amb els seus ulls van veure l’ús de la força per part de la policia espanyola. Ho han explicat a la premsa i al Parlament de Dinamarca. Tenim testimonis directes, doncs, que corroboren que l’afirmació del ministre d’Afers Estrangers espanyol és directament una mentida. No és cert que la violència fossin falses notícies, com deia ell.

—Com creieu que s’acabarà el conflicte polític entre Madrid i Barcelona?
—La situació desitjable seria que el govern espanyol aturés la repressió i la violència i deixés que la gent de Catalunya decidís en un referèndum democràtic. Però fins ara el govern espanyol ha triat el camí del conflicte i l’escalada de tensió, cosa extremadament preocupant. I es fa difícil de dir on ens porta.

—Vindreu a Catalunya personalment?
—No ho sé. Però és clar que si la situació ho requereix, ho faria. Si cal visitar els ministres a la presó hi aniré. Però no hi ha res previst.

—Ara vénen eleccions el dia 21. Alguns diuen que s’hi ha de concórrer. Però des de Madrid diuen que aplicaran el 155 igualment. Què faríeu?
—Seria intel·ligent de concórrer a les eleccions i fer-les servir per demostrar la força dels independentistes. Veure qui té la majoria. I si el govern espanyol insisteix a no acceptar els resultats i dissol el parlament altre cop, tindran molta feina a explicar-ho a Europa. Perdran l’opinió pública del tot.

—És possible declarar la independència sense policia o exèrcit? N’hi ha prou, amb el pacifisme, per a ser lliure?
—Diria que la millor cosa que li podria passar al govern espanyol seria que part de l’independentisme emprengués un camí de violència. Seria l’excusa que necessiten per a reprimir més i anul·lar el suport europeu. Seria un gran regal al govern espanyol. Fins ara ha estat un gran èxit, la manera catalana de fer les coses. Heu estat una força pacífica que ha impressionat Europa i el món, sobretot des de l’1 d’octubre. Aquest és el camí que heu de continuar, crec.

—Al mateix temps bé haurem d’enviar algú amb uniforme a la frontera. No sé…
—La cosa important per als independentistes és guanyar les eleccions del 21. Això seria un cop definitiu al govern espanyol. Els posaria en una posició molt difícil: si el govern de Madrid empresona dues vegades seguides un govern electe seria molt difícil d’explicar. Si passés això per segona vegada, el debat europeu canviaria completament.

—Res més a afegir?
—Crec que és molt important d’entendre que l’opinió dels europeus pot resultar afectada per les accions. Per exemple, el pacifisme de l’1-O crec que va impressionar tothom, a Europa. S’ha de fer servir en el futur. En aquest afer, el cor i el cap dels europeus seran la forca decisiva per a fer tombar els governs europeus contra la repressió del govern espanyol.