25.02.2023 - 21:40
Els nigerians trien el nou president del país, que ha de substituir el general retirat Muhammadu Buhari, que no pot ser reelegit perquè ha assolit el límit de mandats. La seva presidència va arribar acompanyada de moltes esperances i d’una fita històrica: va ser la primera vegada a Nigèria que després d’unes eleccions l’oposició aconseguia el poder pacíficament. Però, tot i les promeses ambicioses de posar fi a la corrupció i la inseguretat, finalment no s’han complert les expectatives, i fins i tot el seu partit s’ha acabat desmarcant de l’actuació de govern.
La qüestió central de la campanya ha tornat a ser la seguretat, tant pels atacs dels grups terroristes al nord, com per la delinqüència generalitzada i els conflictes pels recursos al sud i el centre. Alhora, hi ha hagut un augment del cost de vida, amb la inflació, la caiguda de la moneda i una escassetat de combustible.
El partit governant, el Congrés de Tots els Progressistes, presenta com a candidat Bola Ahmed Tinubu, de setanta anys. Ex-governador del ric estat de Lagos, és musulmà, d’una regió del sud-oest mixta religiosament, i ha triat un company per a la vice-presidència també musulmà.
El partit principal de l’oposició, el Partit Democràtic Popular, de caràcter més conservador i que havia governat entre el 1999 i el 2015, presenta Atiku Abubakar, de setanta-sis anys, vice-president del país entre el 1999 i el 2007. També musulmà i del nord, ha fet una campanya centrada a recosir el país i treure l’economia de l’estancament en què és immersa.
En aquestes eleccions, s’han trencat dos grans principis que havien regit la democràcia en aquest estat de dos-cents tretze milions d’habitants d’ençà que es va restablir el 1999. Per una banda, en un país que es divideix gairebé a parts iguals entre cristians i musulmans, hi havia un pacte tàcit d’ençà de feia vint-i-quatre anys de compartir el poder: un president musulmà del nord succeïa un president cristià del sud, i viceversa.
Però el president sortint és musulmà i els dos candidats a la presidència dels grans partits també ho són, cosa que ha fet enfurismar una part de la comunitat cristiana, atès que aquesta és una qüestió fonamental a Nigèria, un país on més d’un 40% de la població és contrari al matrimoni entre persones de religions diferents.
Per una altra banda, el sistema polític s’ha caracteritzat fins ara per un fort bipartidisme. Però enguany ha aparegut un tercer candidat, Peter Obi, cristià, que encapçala els sondatges d’una manera molt contundent i que, segons que indiquen, podria arrasar, amb més d’un 60% dels vots.
Obi, de seixanta-un anys, té el suport d’una part important dels joves, que estan desencantats i allunyats dels candidats dels dos grans partits, dirigents que fa molts anys que formen part de la política institucional, no aspiren a fer grans canvis i sobrepassen la setantena.
Aquest tercer candidat, que es presenta pel petit Partit Laborista –que ara com ara té dos escons dels tres-cents seixanta de la cambra–, ha estat governador de l’estat d’Anambra i ha fet una campanya en positiu. Conegut per la seva austeritat i haver fet infrastructures, té un tret que els rivals exploten, i és que és de l’ètnia igbo, que representa el 17% del país i que s’ha associat a l’independentisme de Biafra. De fet, de la seva regió encara no ha sortit cap president ni vice-president d’ençà del restabliment de la democràcia.
Una campanya marcada per la divisió ètnica
El mes de gener, un informe de la BBC revelava que els partits polítics nigerians, en secret, havien pagat diners o promès càrrecs a influenciadors, amb desenes de milers de seguidors, perquè difonguessin informació falsa sobre els opositors a les xarxes socials.
Les qüestions més recurrents eren les ètniques i regionals, com ara que Peter Obi seguia ordres del Poble Indígena de Biafra (IPOB), una organització independentista que va ser declarada terrorista pel govern nigerià l’any 2017.
De fet, la divisió ètnica és encara determinant i els sondatges diuen que el 66% de la població troba que Nigèria és molt més dividida que no pas ara fa sis anys, vint punts més que en fa tres. Sobre la identitat, els que se senten més, o solament, de la seva ètnia han passat en dos anys de representar el 35% de la població al 50%; i, en canvi, baixen els que se senten tant nigerians com de la seva ètnia.
Al sud-est del país, on hi ha la regió de Biafra i d’on és el candidat Peter Obi, els qui se senten més o només de la seva ètnia superen el 60% de la població.
La campanya d’Abubakar, el candidat del Partit Democràtic Popular, ha posat l’accent en aquesta qüestió i ha situat la unitat nacional entre els cinc punts principals de la seva agenda, amb l’argument que la unitat de Nigèria no havia estat mai tan amenaçada com ara. L’altre gran candidat, Tinubu, del Congrés de Tots els Progressistes, no es queda enrere i proposa d’incloure la unitat nacional i l’orgull en els currículums educatius.
En canvi, Obi no ha entrat en aquesta cursa de mesures de salvació nacional i simplement ha promès de formar un govern d’unitat nacional d’acord amb els principis federals.
Una democràcia assetjada per la desinformació
Les eleccions i les campanyes a Nigèria fa anys que són alterades per la violència. Entre el 2007 i el 2022 hi ha hagut més de tres mil morts associades a períodes electorals, tot i que la violència no se circumscriu ni de bon tros a les eleccions. La violència tant de grups organitzats com dels cossos de seguretat de l’estat és un problema que s’ha cronificat.
Al novembre, els Estats Units van decidir de retirar el personal diplomàtic no essencial per motius de seguretat i aquesta mesura va ser seguida per diplomàtics i empresaris occidentals i africans.
Un factor que amplia la polarització són les campanyes de desinformació, amb notícies sensacionalistes o falses que fan augmentar les divisions existents. Per exemple, el Centre d’Estudis Estratègics de l’Àfrica diu haver detectat almenys tres campanyes promogudes per l’entorn rus en aquesta legislatura, però sobretot en destaca la que un consorci de mitjans de comunicació va revelar ara fa dues setmanes, promoguda pel conegut com a Team Jorge i la consultora política britànica Cambridge Analytica.
El dia de les eleccions presidencials del 2015, els telèfons mòbils dels dirigents de l’oposició van ser inutilitzals amb trucades incessants, fet que blocava la línia principal de comunicació durant la votació. Al darrere hi havia un equip dirigit per Jorge, és a dir, l’ex-militar israelià Tal Hanan, especialista en pirateria i desinformació, que segons que es vanta, ha actuat en secret en almenys trenta-tres campanyes.
Team Jorge, en canvi d’uns quants milions d’euros, és capaç de tot, de piratejar o falsificar material per fer xantatge a difondre informació falsa a les xarxes socials per beneficar algun dels candidats. La tecnologia de l’equip inclou un programari que controla trenta mil comptes de xarxes socials convincents, amb un historial per a fer l’efecte de persona real, i que Hanan diu haver venut a serveis d’intel·ligència de més de deu estats per influir en l’opinió pública.
Fins i tot diu que va ser el responsable de fer que les eleccions nigerianes s’haguessin d’allargar un dia més, amb vídeos anònims de votants que denunciaven entrebancs per a votar. L’objectiu era que fos reelegit el president d’aleshores, Goodluck Jonathan, i desacreditar el seu rival, el cap de l’oposició d’aleshores, Muhammadu Buhari. Entre més qüestions, també van accedir a comptes de correu i de missatgeria instantània de dirigents, amb unes eines que no solament li permeten de llegir-los, sinó que també permeten d’enviar missatges.
De fet, Jorge va dir en algunes campanyes havia enviat missatges falsificats a comandants militars i ministres del govern en un intent d’influir en els fets i causar el caos. També es va fer responsable del ciberatac contra la Generalitat durant la consulta del 9-N del 2014.
En aquest pla encobert per a manipular la democràcia més gran de l’Àfrica es van coordinar amb uns altres grups que feien el mateix, com ara Cambridge Analytica, coneguda per haver obtingut la informació de vuitanta-set milions d’usuaris de Facebook, que va ser utilitzada per influir en les eleccions presidencials dels Estats Units del 2016.
En les eleccions nigerianes, Team Jorge era el responsable de sostreure i trobar informació confidencial, com ara informes mèdics i financers de l’opositor Buhari i, per la seva banda, Cambridge Analytica ho filtrava i s’encarregava de la cobertura mediàtica. I tot això, en unes eleccions que no eren decisives en termes ideològics, cosa que permet de veure com podrien arribar a ser quan hi ha en joc qüestions de més transcendència geostratègica.
