12.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.04.2025 - 21:44
Bloomberg · Irina Vilcu, Andra Timu i Alan Crawford
El batlle de Bucarest, Nicusor Dan, pronunciava el seu discurs durant un lliurament de premis quan s’adonà, de cop i volta, que tots els assistents semblaven haver deixat d’escoltar-lo i s’havien posat a mirar ansiosament el telèfon.
Era el 6 de desembre, i el Tribunal Constitucional de Romania acabava d’anul·lar el resultat de la primera volta de les eleccions presidencials, en què un candidat d’extrema dreta –desconegut per a la majoria de romanesos pocs mesos enrere– s’havia proclamat vencedor.
Aquell va ser el moment precís en què el batlle de la capital romanesa decidí de presentar-se a la repetició electoral, prevista el 4 de maig. El resultat de les eleccions “significà un canvi de paradigma per a tots nosaltres”, explica Dan en una entrevista de Bloomberg feta al seu despatx de l’Ajuntament de Bucarest. La victòria en primera volta d’un teòric de la conspiració pro-rus, Calin Georgescu, palesà la ràbia de la societat romanesa i agafà la classe política del país de sorpresa, segons que explica Dan.
“Crec que és la primera vegada que, en aquest país, tenim una massa crítica de votants que diu amb claredat que vol un canvi”, afirma Dan. Encara que això sigui “una gran oportunitat”, el batlle també admet que aquests votants “volen qualsevol cosa menys els polítics actuals, i això és un gran perill”.
Dan, que el juny passat guanyà la reelecció a la batllia de Bucarest com a independent, es presenta a si mateix com el candidat més ben situat per a recosir les profundes divisions que travessen la política i la societat romaneses. El batlle ocupa la segona posició en els sondatges, molt per darrere del candidat que ha agafat el relleu de Georgescu com a representant de l’extrema dreta, George Simion. Tanmateix, si passa a la segona volta del 18 de maig, els sondatges coincideixen a assenyalar que Dan pot tenir molts més números d’imposar-se en un cara a cara contra Simion i arribar a la presidència.
Mancat del suport d’un partit polític tradicional, amb els recursos financers consegüents, Dan ha hagut de recórrer a les donacions de gairebé 10.000 ciutadans per a finançar-se la campanya. El seu veritable punt fort, tanmateix, és TikTok. L’aplicació és molt popular a Romania, i Dan ha contractat un equip per a ampliar-hi la influència i escampar el seu missatge. En tan sols tres setmanes de feina, segons que explica el batlle, els resultats han estat impressionants.
Tot i que també ha esmerçat esforços en propaganda electoral tradicional a l’exterior –tot penjant cartells en ciutats com ara Nova York, Madrid, Roma o bé París, per seduir els més de quatre milions de votants de la diàspora romanesa–, la seva campanya s’ha centrat sobretot a internet. Els vídeos de campanya a TikTok, explica Dan, han de ser “molt dinàmics”, i el primer mig segon és clau. Les campanyes polítiques tradicionals, assegura, tenen poques possibilitats d’èxit en un món com el d’avui.
“La gent està cansada de la informació, i està cansada de la política i de les coses serioses. TikTok és una plataforma d’entreteniment: per a atreure la gent, cal trobar un equilibri entre l’entreteniment i la informació –afegeix–. Cal anar a cercar la gent allà on és i adreçar-s’hi tal com vol que s’hi adrecin.”
Aquest format de propaganda a TikTok fou la gran clau de l’èxit electoral de Georgescu el novembre passat. La campanya del candidat ultradretà fou sofisticada, preparada meticulosament i dirigida acuradament. Passades les eleccions, les autoritats romaneses van seguir la traça de molts dels comptes de TikTok que s’havien fet ressò del missatge de Georgescu a Rússia, i van assegurar que part de l’equip de campanya del candidat havia viatjat a Moscou immediatament abans de la votació.
Georgescu fou formalment acusat enguany; la justícia romanesa li ha prohibit de tornar-se a presentar a les eleccions. El polític ultradreta ha reivindicat ser una víctima de l’establishment polític romanès, i Rússia ha negat qualsevol implicació en la seva campanya.
El mes passat, el fiscal en cap de Romania acusà un influenciador d’extrema dreta d’haver acceptat un pagament no declarat d’un milió d’euros per promocionar la campanya de Georgescu a les seves xarxes socials. Dan explica que els professionals de comunicació política amb qui ha parlat situen expliquen que la campanya de Georgescu va valer desenes de milions d’euros.
La justícia romanesa, tanmateix, ha publicat amb comptagotes les proves de la suposada ingerència russa en la campanya de Georgescu. Dan, com més polítics del país, afirma que les autoritats del país han fet bé d’impedir que el candidat ultradretà es pugui tornar a presentar a les eleccions, però creu que el cas no s’ha gestionat bé. Això, explica, ha fet creure a molts romanesos que la inhabilitació de Georgescu no havia estat sinó un complot de la classe política del país per a evitar que el candidat pugui arribar a la presidència.
Dan, que ha viscut i treballat a França, rebutja els paral·lelismes entre Georgescu i Marine Le Pen, a qui la justícia francesa inhabilità a final de març. El batlle, així i tot, sí que considera que hi ha un problema de fons que uneix la política romanesa amb països com ara França, els Estats Units i Alemanya: la distància, com més va més àmplia, entre un electorat intrínsecament conservador i unes elits progressistes, particularment evident en àmbits com ara la política migratòria, la globalització i el nacionalisme. Es tracta, explica, d’un còctel tòxic que sol despertar una desconfiança generalitzada en la classe política i, de manera més general, en les autoritats públiques.
Explica que aquesta atmosfera de desconfiança ha estat alimentada per les decisions de l’establishment polític romanès, que sovint ha estat incapaç d’explicar-se davant l’electorat per haver pres decisions controvertides però en darrera instància justificades, com ara el confinament o bé l’ajut a Ucraïna. Això, explica, ha deixat un buit que els partits no tradicionals han explotat hàbilment a còpia de demagògia i notícies falses.
El resultat de tot plegat és aquest, a parer seu: “La distància entre la política i la gent ha anat creixent any rere any. Cal que ens guanyem la confiança de la gent pas a pas. Cal que convencem la gent, pas a pas, que les autoritats treballen per a ells.” Dan proposa de posar experts en càrrecs polítics de poder, com també en el poder judicial, el defensor del poble i l’autoritat electoral.
Matemàtic de professió, ell mateix té un perfil atípic en la política romanesa. Saltà a la fama com a activista en favor dels espais verds i la conservació arquitectònica de la capital. Al seu despatx, curull de carpetes d’anelles apilades a terra i sobre la taula, es poden veure indicis de la seva ment matemàtica. Un dels seus assistents explica que Dan es destaca per una memòria fotogràfica. Part de l’escriptori l’ocupa un joc de Lego a mig construir de la seva filla.
Dan s’enorgulleix de la seva trajectòria en la política local de Bucarest –en què defensa que el seu equip ha aconseguit que els votants tornin a confiar en els serveis municipals, alhora que ha reduït el dèficit de l’ajuntament dràsticament.
Diu que aquestes eleccions seran crucials per a Romania, atès el risc que un candidat ultradretà i aïllacionista arribi a la presidència i faci perillar les relacions amb els socis europeus i els Estats Units. Les eleccions són la darrera oportunitat que té el país de reprendre el camí de l’europeisme i mantenir el suport a Ucraïna, atès el replegament diplomàtic de Washington.
Dan acaba explicant que es refermà en la decisió de presentar-se a les eleccions després de veure els resultats d’un sondatge intern. “Em vaig preguntar: qui més pot fer això? Perquè no hi ha gaires polítics que s’hagin guanyat la confiança de la gent”, diu. I afegeix: “Si ets un polític honest, has de poder-te posar a disposició de la societat.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
