18.04.2023 - 11:27
|
Actualització: 18.04.2023 - 16:38
El Tribunal Administratiu de Montpeller ha jutjat avui els ajuntaments d’Elna (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir), Portvendres Rosselló), Tarerac (Conflent) i Sant Andreu de Sureda (Rosselló), per haver canviat el reglament municipal per debatre en català als plens. Entre els seus representants hi ha comparegut el batlle d’Elna, Nicolas Garcia, que denuncia la persecució de l’estat francès contra els batlles catalans que promouen la llengua del país.
“És el jutge qui decidirà si podem parlar català i traduir al francès als plens. Perquè el que fem aquí no és exclusiu, és inclusiu: afegim una llengua a la República Francesa”, ha dit Garcia en declaracions a VilaWeb. I ha assenyalat que era optimista amb el desenllaç: “Hem obert una porta i ja no es tancarà. Venim després del judici a la regió corsa; ara ens toca a nosaltres i segur que demà hi haurà més ajuntaments”, ha dit.
El tribunal es pronunciarà el 9 de maig
La representació del prefecte dels Pirineus Orientals ha demanat l’anul·lació dels articles que permeten l’ús del català en els cinc municipis. Diuen que va contra de l’article 2 de la constitució francesa, que estableix que la llengua de la república és el francès. Lamenten que primer es fes servir el català i que això deixà el francès en segon ordre. Creuen que no n’hi ha prou amb la traducció perquè consideren que el francès queda arraconat. La ponent pública del Tribunal Administratiu de Montpeller ha donat la raó al prefecte dels Pirineus Orientals.
Les defenses dels batlles ho han negat. Han dit que anul·lar els articles exclou el català i arracona les llengües “regionals”, cosa que contravé la carta europea de llengües regionals. Defensen que el català forma part de la identitat del territori, que és part del patrimoni i que s’ha de defensar. El Tribunal Administratiu de Montpeller s’hi pronunciarà el 9 de maig.
La defensa del batlle d’Elna, Mateu Pons, ha valorat la jornada a l’exterior del tribunal. “El fet que es pugui parlar i intervenir en català està molt bé, però el que compten són les deliberacions que surten dels plens, que són exclusivament en francès. El valor jurídic el tenen les deliberacions, no pas els discursos d’abans”, ha dit.
Garcia considera que els representants de l’administració han fet unes males intervencions. “Ens han donat arguments per a demostrar que el nostre cas és molt diferent de la resta”, ha dit. A parer de Garcia, els altres casos excloïen el francès: “Nosaltres incloem la llengua catalana i no hi ha cap mena de problema a fer-ho. L’advocat ha donat arguments, texts i precedents. I el jutge anotava i hi prestava molta atenció”, ha afegit. “Potser sí que tindran ganes de fer avançar com nosaltres la República Francesa, admetent la diferència cultural i les llengües com un valor afegit de la república. Vull tenir confiança que amb aquests arguments podem guanyar, i seria just per al català i per a les altres llengües”.
Garcia ha explicat que, si no guanyen, presentaran un recurs d’apel·lació. No obstant això, considera que ja han marcat un precedent. “Sé que ara, en molts llocs de França, on tenen una llengua pròpia, que la volen defensar i fer viure, ho faran. I això al final acabarà davant el Parlament Europeu i francès. No en tinc cap dubte. Al final, els que volen parlar català a l’espai públic ho podran fer sense perdre temps davant d’un tribunal administratiu que no té cap sentit”, ha dit.
Òmnium engega una campanya per finançar la defensa jurídica
Representants d’ERC, Junts i la CUP s’han desplaçat a Montpeller per donar suport als càrrecs electes nord-catalans. La presidenta del parlament suspesa, Laura Borràs, ha dit: “L’actitud dels que persegueixen el català a l’estat francès és la mateixa actitud que també tenen els que persegueixen el català a l’estat espanyol.”
El president d’ERC, Oriol Junqueras, acompanyat del diputat Pau Morales, també hi era present: “Sempre que tinguem ocasió expressarem la nostra solidaritat a tots els que parlen en català posarem les nostres eines al seu servei.” També hi ha representants de la CUP, Dolors Sabater i Dani Cornellà.
Òmnium Cultural ha engegat una campanya per a finançar la defensa jurídica dels ajuntaments de Catalunya Nord, segons que ha avançat el Nacional i ha pogut confirmar VilaWeb. La campanya, dirigida per la delegació nord-catalana, se centrarà a pagar les despeses del procés judicial i a garantir el català dels ajuntaments.
Plens en català
Elna es va convertir el mes d’abril passat, ara fa un any, en el primer municipi nord-català a adoptar la decisió de permetre de debatre als plens en català. L’ajuntament va aprovar –amb el vot en contra dels cinc regidors de dretes de l’oposició– de canviar el punt 19 del reglament intern del consistori per permetre d’intervenir a les sessions en català.
La mesura, avalada per una jurista, havia de permetre que els regidors que es volguessin expressar en aquesta llengua ho poguessin fer, sempre que després es traduís al francès per facilitar la comprensió de tothom i que, en el cas que es fessin actes escrites en català, la traducció al francès “destaqués” per damunt del text en català. La decisió es va prendre arran d’un episodi al ple en què dos regidors van abandonar la sessió quan el tinent de batlle, Pere Manzanares, va intervenir en català. Després d’Elna, uns quants municipis, com els Banys, Portvendres, Tarerac i Sant Andreu de Sureda, van fer canvis normatius semblants.
Poc després d’aprovar el canvi, el prefecte dels Pirineus Orientals es va adreçar per carta al batlle d’Elna i també als altres consistoris demanant-los que es fessin enrere i retiressin la modificació. Els ajuntaments, però, es van mantenir ferms i el prefecte va dur el cas davant del Tribunal Administratiu de Montpeller.
