30.11.2018 - 21:50
El Partit Comunista francès va aprovar dissabte una esmena de suport als presos polítics i als exiliats. L’encarregat de presentar-la, l’ex-batlle d’Elna i vice-president del Consell Departamental dels Pirineus Orientals, Nicolas Garcia, en subratlla la importància. Considera que és un moment vital de la història d’un partit de tradició jacobina que ha acabat reconeixent la importància de denunciar la repressió de l’estat espanyol. Tant és així que, fins i tot, han proposat als partits independentistes d’incloure un pres polític o un exiliat a la llista per a les eleccions europees. Ahir, Garcia i l’eurodiputada Marie-Pierre Vieu van visitar Oriol Junqueras als Lledoners per abordar aquesta qüestió i traslladar-li el suport oficial del Partit Comunista. Parlem amb Nicolas Garcia d’aquesta proposta i com es viu a Catalunya Nord i l’estat francès la situació política del Principat.
—Quina és la possibilitat d’integrar un pres polític o un exiliat a la vostra llista per a les europees?
—És una proposta que el partit encara no ha redactat oficialment perquè encara no hem pactat qui serà el cap de llista. Però som molts els qui pensem que la solidaritat amb els presos polítics s’ha de traduir en el fet de dur a la nostra llista una persona que hagi estat represaliada, sigui un pres o un exiliat. N’hem de parlar amb totes les persones involucrades i tots els partits que tenen represaliats; també amb la CUP, quan sigui el moment oportú. Amb això no volem dir que tots els represaliats pensin com nosaltres, perquè econòmicament i filosòficament segur que tenim diferències. Seria un acte de solidaritat acceptat per totes dues parts. Si consideren que no és una bona idea, ho respectarem i, si hi posen condicions, ho traslladarem a la direcció del partit.
—Hi ha hagut discrepàncies per aquesta proposta dins del partit?
—La presència dels presos polítics a les llistes genera debat. És una qüestió que s’ha d’explicar, com a tots els partits. Al Pirineu Oriental, la meva província, no hi ha cap problema. La presència d’un pres polític o d’un exiliat a la llista és aprovada per majoria, però a mesura que et desplaces cap a París, les coses que passen a Catalunya se saben menys. Al principi, no tothom coneixia el problema, però l’hem explicat als nostres camarades. Considerem que no hi ha dret que pateixin represàlies per haver organitzat un referèndum i vulguin que el poble decideixi sobre la independència.
—Dieu que, com més a prop de París, més desconeixement de les coses que passen al Principat. Com heu lluitat contra això?
—França és històricament jacobina i, a més, els arriba el missatge de la premsa espanyola. No obstant això, a mesura que expliquem què passa a Catalunya, molta gent, per més jacobina que sigui, entén que si la meitat d’un poble demana la independència, no es pot posar en qüestió el referèndum. A més, els presos i exiliats polítics compleixen el mandat que el poble ha expressat a les eleccions. Això s’ha d’explicar i argumentar, perquè la premsa francesa és feta a la imatge de la premsa espanyolista. Les primeres explicacions que es donaven al poble francès deien que els catalans eren uns rics egoistes que no volien donar diners als andalusos. No hi havia cap mena d’objectivitat. Després, alguns hem fet manifestacions i els catalans de París també han sortit més sovint a la premsa. Com a Espanya, és una batalla política i ideològica, explicar què passa a Catalunya. Alguns diputats (d’esquerres, però no comunistes) fins i tot em deien: ‘Són terroristes.’ A França encara hi ha més desinformació que a Espanya. Més enllà de la nostra província no se’n parla. Al congrés del partit de dissabte, molts camarades, quan em van veure amb la bandera de ‘llibertat presos polítics’, em van demanar què passava a Catalunya. Hi ha francesos que s’interessen per la política i no saben que hi ha gent a la presó que fins fa quatre dies eren consellers.
—A vegades els comunistes tenen certes contradiccions pel que fa a la defensa del dret d‘autodeterminació o la independència. Ha estat el vostre cas o el del vostre partit?
—Jo defenso l’autodeterminació del poble palestí i kurd, i també del català. Quan coneixes Catalunya Sud com jo la conec, saps que, si tens la meitat de la població que s’interroga sobre aquesta qüestió, no hi ha cap més remei que fer un referèndum. A Catalunya Nord, el problema és diferent perquè un referèndum mataria definitivament totes les possibilitats d’independència. Només hi dóna suport un 2% de la població. Pel que fa al partit, les coses sempre són contradictòries, però el Partit Comunista francès segurament és el partit francès que més ha progressat en aquesta qüestió. Fa trenta anys, ni tan sols podies parlar d’això i ara ha avançat molt la idea que el poble català ha de decidir. Per defensar la independència o no, has de viure a Catalunya, però nosaltres defensem l’autodeterminació dels pobles. La nostra feina és fer saber que la Bretanya, Catalunya Nord i Còrsega no són Catalunya Sud, perquè els sentiments són diferents. A Catalunya Sud, els partits independentistes han tingut majoria d’escons. Arribats en aquest punt, només hi ha una solució, que és fer votar la gent. En aquest sentit, Puigdemont ha tingut la intel·ligència de dir ‘si guanyem, guanyem; si perdem, perdem’. És el poble qui ha de decidir, i això pot convèncer molts comunistes.
—Si tot això hagués passat a l’estat francès, com creieu que hauria reaccionat el Partit Comunista?
—Això no pot passar a França perquè no hi ha cap govern de regió prou autònom per a arribar fins aquí. Potser m’equivoco, però confio una mica en la república francesa i crec que, si a Còrsega demà decidissin de posar urnes, no hi hauria repressió policíaca ni judicial. Probablement, l’estat diria ‘feu com vulgueu, això no tindrà cap pes’. Ara bé, la policia francesa i l’estat francès també piquen fort contra gent que es manifesta. En cas que empresonessin per les seves idees persones pacífiques o en cas que algú anés a la presó per haver escrit un poema, per haver cantat una cançó o per haver defensat les seves idees, el Partit Comunista sempre sortiria a defensar-los. Si ho fessin amb violència, seria una altra cosa.
—Què implica, per al partit, l’aprovació de l’esmena de suport als presos polítics i exiliats?
—Al text que vam aprovar dissabte al congrés nacional, hi diu clarament que és un acte de solidaritat amb els presos i els exiliats polítics i manifesta la voluntat que s’aturin tots els processos contra els qui han organitzat el referèndum. Jo vaig dir que era un acte històric, i és veritat. És molt important que un partit com el nostre, de tradició jacobina des dels anys quaranta, hagi aprovat un text així. Tot això és fruit d’una lluita que no ha estat fàcil, però estic orgullós de dir que el meu és el primer partit francès que recull oficialment al text d’orientació política, que és la Bíblia del partit durant tres anys, que hi ha presos polítics a Catalunya i que s’han d’alliberar.
