Ni oblit ni perdó

Ha estat una de les màximes més repetides del procés. Una afirmació contundent pel fet d’iniciar-se amb una negació i perquè implica un posicionament rotund que alguns poden fins i tot interpretar com a immobilista o radical. Jo l’entenc com un punt de partida, per a marcar posicions que ens permetin seguir lluitant i tirar endavant sense defalliment.

De fet, la frase és anterior i va fer fortuna en bona part gràcies al títol de la pel·lícula estrenada el 2020 i que narrava l’assassinat del jove activista valencià Guillem Agulló (11.4.1993) a mans d’un grup feixista. “Ni oblit ni perdó” s’ha convertit en un eslògan del moviment independentista i apareix sovint en forma de pintades als murs, pancartes, capçaleres de manifestacions…

Per no oblidar, ens cal cultivar la memòria històrica, conèixer la història passada per entendre la recent. “Llegir el passat continua sent clau per a entendre el present i el futur. La història esdevé essencial per assolir un punt ben difícil en moments de desorientació alta: la comprensió, ni que siga mínima o superficial, d’allò que ens passa. El valor de la història –de llegir el passat, al capdavall– és tan inqüestionable i resulta una pràctica tan imprescindible que, potser per això mateix, fa tremolar els qui governen el present i aspiren a controlar el futur.” Manllevo aquestes línies d’Antoni Rubio publicades al setmanari el Temps (núm. 1997, 19.9.2022). No trobo una manera millor de definir la importància, que és també la necessitat, de posar l’atenció en aquesta qüestió.

En relació amb el perdó, és una de les accions més defensades per religions diverses a favor de començar una vida nova, si pot ser millor que la precedent. Des del punt de vista de la psicologia, perdonar no només implica un alliberament per a qui és objecte del perdó sinó que també alleuja la persona que l’exerceix. Perdonar no és quelcom que fem, la majoria de vegades, per als altres sinó que ho fem per a nosaltres mateixos. Sigui des d’una perspectiva religiosa o laica, la pregunta és si cal perdonar-nos per tot allò que no hem fet prou bé com a pas previ per fer net i seguir avançant de manera col·lectiva –al meu entendre, cap a l’alliberament nacional.

Per lluitar contra l’oblit, debatre amb coneixement sobre els fets passats i prou capacitat analítica sobre els presents, tenim la sort de comptar amb nombroses entitats i fundacions que propicien el coneixement i la formació i que treballen infatigablement. No en citaré cap perquè la llista seria molt extensa, però sí que vull recomanar-vos les Jornades d’Història i Debat Nacional (de la nació sencera) que enguany farem a la Casa Macià de Prats de Molló (Alt Vallespir), els pròxims dies 19 i 20 d’octubre. Parlem d’un projecte de recuperació i interpretació del complot conegut com els Fets de Prats de Molló, succeïts el 4 de novembre de 1926; aquests fets van derivar en un judici a París, el febrer de l’any següent, del qual es va fer ressò la premsa internacional, i expliquen la revolta contra la dictadura espanyola de Primo de Rivera.

Actualment la nostra entitat, Casa Macià, amb seus a Prats de Molló i a Molló, treballa en el desplegament de les obres d’adequació dels seus espais i l’elaboració del projecte que ha de permetre’ns museïtzar-los per fer-los accessibles a la ciutadania. Però no només. En paral·lel, convoquem i publiquem (Editorial Afers, Catarroja) el resultat d’aquestes trobades amb l’objectiu de difondre un capítol de la nostra història molt poc explicat a les escoles. Em refereixo a la història dels perdedors, fins avui dia, d’una lluita que encara cueja i que estem segurs que aconseguirem guanyar. La nostra voluntat és posar a disposició del públic tan aviat com es pugui la visita i coneixement d’aquest espai per tal de continuar avançant en la lluita contra la desnacionalització que els vencedors d’aquest conflicte segueixen obstinats a aplicar. Per tot plegat, ens cal més formació, debatre de manera rigorosa entre nosaltres i carregar-nos de força per encarar el futur.