Ni oblit ni perdó

Va ser Carles Puigdemont qui va apuntar fa mesos en un article que els presidents de Catalunya, i la classe política catalana en general, no aprofiten la saviesa i l’expertesa dels predecessors. Puigdemont lamentava que cada volta que tractaven amb Madrid començaven de zero. Blocats per la mediocritat de la batalla partidista, es veu que no es traspassen informació entre ells. Cauen en paranys, en il·lusions, en esperances, com si fossin principiants. Dècades perdudes. Sense traspassar coneixements, els presidents juguen la partida sense saber punts forts, ni punts febles, del poder espanyol. Ara mateix Pere Aragonès, si vol saber amb qui se les haurà, podria escoltar rivals com Torra, Puigdemont, Mas, Montilla –i tant de bo poguéssim afegir-hi Maragall (i bé que aniria). Això sí, hauria d’abstreure’s de la mediocre batalla política que cava trinxeres a banda i banda. Situar presidents per sobre de partits. Però estirats per partits oposats, o faccions oposades de dins els partits mateixos, els presidents resten aïllats entre ells.

Hi pensava aquests dies llegint com l’equip rival fa justament la contrària. Espanya pot fer servir els seus ex-presidents en el tracte amb els catalans. A l’article d’El Confidencial “El mediador del diálogo con Cataluña se llama José Luis Rodríguez Zapatero”, s’hi llegeix: “L’ex-líder lleonès del PSOE fa temps que parla amb càrrecs del seu propi partit, d’Unides Podem i d’ERC per ajudar a recuperar el diàleg (…)”. S’hi explica com Zapatero il·lustra el govern actual amb l’experiència de “la reforma de l’estatut de Catalunya en unes circumstàncies que en molts aspectes es reprodueixen ara (…) Va ser una època de tensió al carrer i de tensió entre els partits, de suspicàcies amb l’independentisme i de tombs de guió veritablement sorprenents” (…) Zapatero informa dels dinars i reunions que va tenir amb Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, Josep Lluís Carod-Rovira o Joan Puigcercós, “autèntics tombs de guió cuinats en el secret més absolut i difosos després amb tota la intenció del món”.

Per cert, Zapatero, entrevistat per la revista El Temps, diu que l’independentisme tornarà a l’estatut del 2006: “Tornaran a l’estatut, hi tornaran.”

També el diari El Confidencial (El País d’ara) informa dels catalans que el rei dels espanyols, Felipe VI, fa servir d’antenes, d’informants. Hi ha noms heretats del seu pare. És el poder que torna a heretar informació del poder precedent. A La corte catalana de Felipe VI, hi surten Josep Oliu, Jordi Casas, Luis Conde, Josep Crehueras, Marian Puig (fill de Mariano Puig), “el seu gran amic” actual, Gonzalo Rodés, i empresaris afins al PSC, com Maurici Lucena. També Marc Murtra, Maite Barrera i Joaquín Güell.

Cal afegir-hi que fins i tot l’ex-president José María Aznar ajuda el PSOE, ni que sigui de fora estant, fent allò que sap fer millor, que és amenaçar (vídeo, 1:02:25) : “El que ha passat, i han dit al Cercle d’Economia alguns empresaris, i el que s’ha fet després amb els indults, i el que ha dit la Conferència Episcopal dita Tarraconense, i totes aquestes coses, són dies per a apuntar. Per a retenir al cap i no oblidar.” Recordem que al Cercle d’Economia el conseller Jaume Giró, provinent de la Caixa, va sortir de l’armari i públicament es va declarar independentista, i l’església catalana va apostar pels indults. Els ex-presidents s’ajuden entre si: ja sigui cercant interlocutors per al diàleg, ja sigui amenaçant. Practiquen un particular “ni oblit, ni perdó”.

Mentrestant, els nostres presidents, aïllats entre ells. Sense passar-se gens d’informació del poder espanyol. I fent que cada nou president comenci gairebé de nou.