04.12.2023 - 19:50
Aquest matí, cap a tres quarts de deu, m’ha cridat l’atenció un piulet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en què donava l’enhorabona als madrilenys perquè feien les coses de manera excel·lent i els resultats de la seva política eren magnífics. Deia: “Madrid encapçala al novembre la creació de llocs de feina i bat el rècord històric d’afiliats a la Seguretat Social, amb 3.642.804. Des de començament d’any, hem creat 134.257 llocs de feina. Mentrestant, a la resta d’Espanya es destrueix feina”. M’ha sorprès el redactat, que insinua que l’estat espanyol ha perdut treballadors d’ençà de començament d’any. Era impossible.
Si repassem les xifres aparegudes, puntualment, a les nou del matí, veiem que hi ha trampa; amb minúscula, si ho voleu, però trampa, al canvi i a la fi. I, a més, amaga algunes coses. Els afiliats a la Seguretat Social pugen al novembre a Madrid i baixen a l’estat, és veritat. Però únicament en la dada mitjana del mes, no pas en la del darrer dia (les dues maneres en què mesura la xifra mensual el Servei Públic d’Ocupació espanyol, el SEPE). I això passa només al novembre, no pas en l’acumulat de l’any, com sembla que es dedueix del text.
Per una altra banda, la dada de creació acumulada a què es refereix Ayuso és la mesurada l’últim dia de novembre (l’altre sistema emprat per la SEPE), període en què, a tot l’estat, l’augment és d’uns 640.000 afiliats, i a Catalunya, de 115.000. En resum, l’última frase del piulet hauria de ser la penúltima, i no a l’inrevés, ja que indueix a l’engany. Ja sé que és una anècdota sense més importància, però mostra com treballen fins i tot els detalls de la semàntica –suposo que deu ser cosa de Miguel Ángel Rodríguez–, per a més glòria personal. I saben que això pot arribar a créixer i créixer…
El cert és que el novembre ha estat, del punt de vista laboral, un mes sense fred ni calor. A escala estatal, el nombre de desocupats registrats a les oficines del SEPE, en acabar el mes de novembre, ha baixat de 24.573. En valor relatiu, el descens de l’atur ha estat del 0,89%.
De totes maneres, convé recordar què ha dit aquest matí Javier Blasco, director de l’Adecco Group Institute, sobre la desocupació real a tot l’estat. Que la desocupació se situa en 2.734.831 persones, a les quals es poden afegir 511.400 amb disponibilitat limitada i unes altres situacions. Si també s’hi afegeixen les persones amb ERTO, 11.700 persones, i els fixos discontinus que no treballen, la definició més àmplia de desocupació estatal arribaria a uns 3,7 milions de persones. Amb l’oficial, la diferència és d’un milió. Més semàntica. Déu n’hi do!
A Catalunya, en canvi, hi ha hagut un tímid increment mensual del 0,06% (214 persones més), en línia amb els dels darrers anys. La veritat és que, en el cas català, parlem d’una xifra tan baixa que no mereix una anàlisi més detallada. Sí que crec interessant de veure l’evolució interanual, en què Catalunya té un ritme de davallada de la desocupació, inferior al del total estatal. Així, interanualment, l’atur ha baixat d’un 2,6% a Catalunya, que representa 9.075 aturats menys respecte del novembre del 2022. A tot l’estat, en canvi, s’observa una caiguda més intensa de la desocupació registrada, del 5,1%.
Potser cal afegir que, respecte del novembre del 2022, la desocupació s’ha reduït a totes les comunitats autònomes. A les Illes, ha estat de manera més acusada (-9,7%), seguida de l’Aragó (-9,1%) i les Canàries (-8,5%). Per altra banda, la Comunitat de Madrid (-1,8%), el País Basc (-2,3%) i Catalunya (-2,6%) són les que l’han reduïda de manera menys intensa. Per cert, del fet que Madrid sigui on menys baixa l’atur en un any no en deia res, Ayuso, en el seu piulet matinera…
Quant a la contractació, les diferències a Catalunya amb el mes anterior han estat mínimes. En realitat, el nombre de contractes signats s’ha mantingut gairebé estable (-0,1%; 257 contractes menys) i, en comparació amb el novembre del 2022, hi ha hagut un lleuger increment de l’1,6% en la contractació (3.550 més).
Quant a la contractació indefinida de fixos discontinus –la que complica l’anàlisi de la realitat del mercat laboral–, al novembre se n’han formalitzat 20.943, que representa una reducció del 16,6% respecte del mes anterior (4.167 menys). En canvi, representa un lleuger increment respecte del mateix mes del 2022 (+2,5%; 504 més).
Sobre les afiliacions, a Catalunya gairebé no hi ha hagut canvis. La mitjana durant el mes de novembre ha estat de 3.713.356, una xifra que esdevé la més alta en aquest mes de la sèrie històrica disponible (amb inici el 2004). L’evolució intermensual del nombre d’afiliacions registra una reducció del 0,04% (1.316 menys), a diferència dels darrers tres anys (del 2020 a 2022), en què va créixer. També en aquesta variable el moviment ha estat mínim.
Interanualment, el creixement se situa en el 2,6% a Catalunya, al mateix nivell que la mitjana espanyola (+2,6%). D’aquesta manera, s’encadenen trenta-dos mesos consecutius de variacions positives. En termes absoluts, l’augment d’afiliacions a Catalunya és de 95.444. Quant a l’evolució interanual per comunitats autònomes, la tònica general és d’un creixement de les afiliacions a la Seguretat Social.
Els ascensos més pronunciats es registren a la Comunitat de Madrid (+3,8%), seguida de les Canàries (+3,6%) i les Illes Balears (+3,3%). Per contra, Cantàbria (+1,2%), Extremadura (+1,4%) i Galícia (+1,5%) són les comunitats que presenten els increments més moderats. Cal destacar la cinquena posició de Catalunya en el rànquing. Com veiem en aquestes dades proporcionades pel Departament de Treball, no tan sols Madrid creix en un any, si bé és la comunitat que creix més de pressa.
La PIMEC destaca com a positiu que durant el mes de novembre el repunt de la desocupació a Catalunya hagi estat inferior al d’altres anys, tot i que sigui una tendència habitual en aquest període. El secretari general de la patronal, Josep Ginesta, assenyala que això respon, principalment, a dues raons: en primer lloc, a la demora en l’arribada del fred i l’allargament de les activitats de caràcter més estival, que ha mantingut un increment inferior de l’usual en un mes de novembre en sectors vinculats a lleure, de les divisions d’hoteleria, serveis de menjar, begudes i allotjaments així com de manteniments. D’una altra banda, les persones que han treballat durant la temporada d’estiu i han passat a formar part del col·lectiu de treballadors fixos discontinus no passen a estar registrats com a aturats, tot i trobar-se en situació d’inactivitat.
En definitiva, ha estat un mes de novembre que no passarà a la història del mercat laboral, ja que les diferències respecte del mes d’octubre o novembre de l’any anterior han estat mínimes, tant en l’atur com a les noves afiliacions. Sigui com sigui, les xifres segueixen una tendència a empitjorar, pròpies d’una situació econòmica en franca desacceleració.
