Ni el govern ni els partits no gosen proposar l’ajornament de les eleccions

Les previsions de la pandèmia empitjoren i el manteniment de les eleccions del 14-F penja d’un fil. El PSC, amb l’estrena de la candidatura de Salvador Illa i una millora als sondatges, és el partit que demana més clarament de fer-les malgrat tot. Ha exigit al govern que disposi els mitjans necessaris, mentre la resta aborda la situació amb prudència pública i li demana que defineixi com s’ha de procedir. Però la decisió és complicada i, amb els respectius interessos electorals en joc, els dos socis de l’executiu, Junts per Catalunya i ERC, es miren de reüll. En la reunió de la taula de partits d’avui, el govern no ha aclarit què considera que s’hauria de fer, malgrat que el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha desgranat les projeccions d’un informe que preveu una situació molt complexa: Salut calcula que el sistema sanitari arribarà al pic de pressió assistencial a les UCI pocs dies abans del 14 de febrer, tant en la millor possibilitat com en la pitjor.

Ara, qui ha de prendre a decisió? Tothom sap que l’ajornament electoral es pot convertir en una arma llancívola i són els departaments d’ERC, amb Salut al capdavant, que són al punt de mira. ERC al·lega que són els partits, que han d’arribar a un acord a la reunió presencial que es farà divendres al parlament, i els ha demanat que no facin electoralisme amb la data de les eleccions. Els ho va reclamar la secretària general adjunta d’Esquerra, Marta Vilalta, i el vice-president amb funcions de president, Pere Aragonès, no va voler avançar opcions i, en una entrevista a la SER, va dir que la decisió s’havia de prendre amb consens i a la taula de partits. Junts per Catalunya diu que ha de ser Salut que determini si les eleccions es poden fer i que si no es poden fer amb garanties, la resta de l’executiu ho acceptarà, segons fonts consultades.

Després de la reunió telemàtica d’avui, pot ser que finalment l’executiu faci el primer pas. Segons fonts del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència l’executiu es podria presentar a la reunió amb una proposta concreta. Seran decisives les dades d’un nou informe de Salut que es transmetrà als partits abans de la cita de divendres, que inclourà l’impacte de les celebracions de Cap d’Any sobre la pandèmia.

Una altra possible reunió abans de divendres

De fet, algunes fonts del govern no descarten que es faci una altra reunió amb els partits abans de divendres per traslladar-los les últimes dades, amb l’objectiu d’arribar a la cita clau amb una posició política presa després d’analitzar les projeccions més recents. El govern es reunirà demà amb la carpeta oberta sobre la taula. Tot el dispositiu és a punt per fer els comicis i la Generalitat va reactivar ahir la publicitat institucional del 14-F. Però es complica que es puguin prendre decisions excepcionals per a mitigar els contagis a la població més vulnerable. La Junta Electoral espanyola (JEC) no facilita que els més grans de seixanta anys siguin exclosos de les meses electorals: no es podrà evitar que s’exposin a possibles contagis perquè entraran en els sorteigs de les meses, ni podran excusar l’absència sense un justificant suficient. Les juntes territorials ho hauran de decidir en cada cas. A més, els terminis electorals també dificulten que els membres de les meses siguin vaccinats a temps amb les dues dosis requerides. La JEC va decidir diumenge d’ampliar el termini del vot per correu fins al 12 de febrer, una opció que el govern vol fomentar per evitar les aglomeracions, tot i la previsió que s’ampliï el nombre de col·legis.

Amb la maquinària electoral engegada, els interessos pesen a totes les seus dels partits. Tot i que ERC encapçala els sondatges, JxCat ha millorat les expectatives i es veu capaç de quedar en primer lloc, mentre que el PSC, en línia ascendent, pressiona perquè es facin, després d’haver sacsejat la pre-campanya amb el fitxatge d’Illa, que mantindrà la projecció pública que li dóna el Ministeri de Salut espanyol fins que comenci la campanya electoral. A l’altra banda de la balança també hi ha l’assumpció de possibles responsabilitats si les eleccions acaben originant un empitjorament de la situació sanitària o hi ha bosses de població que, a la pràctica, són excloses de l’exercici del dret de vot. A les eleccions basques i gallegues, els contagiats no van poder votar.

Ciutadans demana a Alba Vergés i a Illa que aclareixin si l’evolució de la pandèmia permet de fer les eleccions i diguin si s’han d’ajornar. Els comuns creuen que la decisió hauria de ser acordada, tot i que alhora remarquen que és l’executiu qui decideix. Sigui com sigui, diuen que cal escoltar els experts, bo i admetent que les dades no són bones. La CUP ha demanat al govern que posi els recursos que calgui perquè els ciutadans puguin votar el 14-F i s’acabi un cicle polític esgotat. El PDECat, que ahir es va estrenar a la taula de partits, també va reclamar un “criteri clar” al govern. Creuen que allargar la decisió “seria covardia”. Si la decisió final de divendres és ajornar les eleccions, hauran de traslladar-les a una nova data.