Next Generation: a salvar els poderosos

Martxelo, Vicent, suposo que tampoc no us ha sorprès. El 16 d’abril compartia amb vosaltres i amb els lectors que els fons Next Generation eren sotmesos a dures condicions i a la vigilància de la Comissió Europea. “Cal tenir present la contrareforma de les pensions”, assenyalava. A la mateixa peça, titulada “Torna la troica“, afirmava: “La mesura, en la línia de les recomanacions de Brussel·les, avança en la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions públiques i les propostes de caràcter neoliberal tenen en l’horitzó obrir la porta al negoci privat.”

N’hi ha hagut prou amb set mesos perquè la Comissió Europea ens esvaís els dubtes. Segons la memòria signada per les autoritats comunitàries i el govern de Sánchez per a accedir als ajuts del programa Next Generation, l’executiu espanyol es compromet a augmentar el període de càlcul de les noves pensions de 25 anys a 35, cosa que representarà una pèrdua important en el poder adquisitiu dels jubilats (entorn del 6%).

El nou model de pensions és una altra mesura en la direcció de les polítiques neoliberals tan del grat de la Comissió Europea i que el govern de coalició de socialistes i Unides Podem assumeix com a propi. Tot i això, deixant de banda el contingut concret, informa de l’orientació en matèria de política econòmica per als anys vinents i fa palès el significat real del programa Next Generation. La UE repeteix l’operació aplicada després del 2008 per salvar els operadors financers privats. Next Generation és un pla de salvament en massa dels grans grups econòmics amb diners públics. Sacrifica els drets dels ciutadans per garantir els lucres de les grans corporacions. Aquestes setmanes vinents sabrem més mesures en aquesta agenda dictada des de Brussel·les i assumida per Madrid.

L’austeritat, les retallades i la desvaloració interna formen part de la genètica del projecte comunitari. Ara els pobles han de decidir si aquestes polítiques van endavant, en la línia d’això que han reclamat les elits i els seus governs, o si, per contra, s’obre un camí diferent, en benefici de la majoria.